Castellano English

ESTRATÈGIES PER RECONÈIXER L'1

1ª estratègia: percebre la pulsació forta

Després del que hem explicat en l'apartat què és l'1? semblaria que el més lògic seria dir que l'estratègia bàsica a seguir és aprendre a percebre la pulsació més forta. Però, tal com expliquem a l'apartat tenir swing, hi ha, tot sovint, massa elements que distorsionen el reconeixement de l'1 a través de la percepció exclusiva de la pulsació més forta. Per això aconsellem reforçar el reconeixement de l'1 amb altres estratègies.

2ª estratègia: reconèixer les frases

Pensem que el reconeixement de l'estructura de la cançó és l'estratègia més útil per identificar l'1. Els motius són diversos:

• totes les peces tenen una estructura identificable;
• amb la pràctica corresponent, l'estructura es pot identificar amb certa facilitat, sense haver d'estar ni tan sols pendents de percebre quines són les pulsacions més fortes;
• rarament hi ha aspectes que en dificultin la seva percepció;
• les altres estratègies són poc aplicables si la peça té molta improvisació i visceralitat en la interpretació (aspectes que són característics i, per tant, molt freqüents en la música swing); en canvi, com més improvisació tingui una peça, més clara ha de ser la seva estructura (per als músics i, en conseqüència, per als balladors);
• si percebem bé l'estructura d'una peça no només tindrem informació per a la identificació de l'1, sinó que també ens serà útil per a altres aspectes relacionats amb la musicalitat.

No analitzarem ara en detall ni proposarem exercicis per practicar-ne el seu reconeixement (això ho pots trobar a la plana sobre la millora de la identificació de l'estructura). Ara només explicarem breument què són les frases i com ens pot ajudar a identificar l'1. Som-hi!

En el cas de la música que solem ballar, tot i que hi ha moltes variants i excepcions, els vuits se solen agrupar de quatre en quatre o, menys freqüentment, de sis en sis. Cadascun d'aquests grups, tal com passa en la poesia, ens comunica una idea. Per fer-ho hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç.

Encara que no sempre passa exactament així, en les frases de 4 vuits els dos primers solen servir per presentar les idees musicals, el tercer vuit posa la intriga (es genera la tensió musical) i, en el quart vuit, es resol la idea (s'allibera la tensió musical).

1 2 3 4 5 6 7 8 - exposició de la idea

1 2 3 4 5 6 7 8 - continua l'exposició de la idea o es reforça el que ja s'ha exposat

1 2 3 4 5 6 7 8 - a partir dels elements anteriors es genera tensió musical

1 2 3 4 5 6 7 8 - es resol el plantejament relaxant la tensió que s'havia generat

Aquest discurs és identificable des de diferents punts de vista com són la melodia, l'acompanyament harmònic o l'acompanyament rítmic. De la mateixa manera que en una poesia som capaços d'entendre que la idea s'ha acabat, en la música podem ser també capaços de percebre-ho, amb la pràctica corresponent.

Ara no ens fixarem en cap aspecte en concret. Ens agradaria que intentessis captar la sensació musical que genera cada vuit, la tensió que genera. Intenta percebre-ho en la següent peça i veure com es repeteix sempre la mateixa evolució:

Fixa't que només hem assenyalat la pulsació en la primera frase. Ho hem fet així perquè pensem que es tracta de no comptar i destinar tota l'atenció a percebre com la tensió musical evoluciona al llarg dels 4 vuits i conclou en el quart. Si estàs pendent de comptar, et serà més difícil percebre la tensió. A més, l'objectiu és justament poder percebre l'1 sense necessitat de comptar.

Per saber si et cal millorar la percepció de l'evolució de la tensió musical, fes una prova: només escoltant la música vés canviant el punt d'execució del vídeo -ara més endavant, ara més enrere- i intenta identificar de quin vuit es tracta. Mira la pantalla i comprova si ho has encertat. Si et costa de percebre-ho pots practicar-ho amb els exercicis de la pàgina referent a la millora de la identificació de l'estructura.

Si ets capaç de percebre amb facilitat com evoluciona la tensió aleshores pots identificar l'1 a partir de dues coses:

1. Cada inflexió en el canvi de tensió es correspon a l'inici d'un vuit i, per tant, ens indica un 1. La inflexió sol ser més evident en l'inici del tercer i del quart vuit.
2. El quart vuit és molt conclusiu i, quasi sempre, molt identificable. Atenent que ens marca molt bé quan acaba la frase ens està indicant, també molt clarament, l'inici del següent i, per tant, el seu 1.

3ª estratègia: la melodia facilitadora

Algunes cançons tenen una melodia (instrumental o cantada) que comença a l’1 i acaba al 8, una i una altra

vegada. Aquestes cançons ens faciliten molt la feina. Podeu escoltar aquest exemple:

Momma's In The Kitchen-Slim Gaillard.

Observa com en les primeres frases l'Slim Gaillard canta cada estrofa coincidint amb els vuits i, per tant, seguir la melodia ens ajuda a identificar l'1. Però què passa quan no canta? Els solos ja no comencen i acaben amb precisió en cada vuit.

La veritat és que molt poques cançons tenen una melodia (instrumental o cantada) que se cenyeixi regularment al vuit. De fet, el més habitual és que no segueixi estrictament l'estructura i això ens porti a confondre'ns. Escolta aquesta cançó i fixa't com rares vegades entra a l’1.

My Baby Just Cares For Me-Nina Simone.

Tal com expliquem en l'apartat tenir swing, la visceralitat amb què la majoria de músics solen interpretar les seves peces fa que els inicis de les frases s'endarrereixin o avancin diverses pulsacions. En els vídeos que hi ha a la pàgina de pràctica ho podràs comprovar amb més facilitat, si ho vols.

Per tant, aquesta tercera estratègia, tot i que sabem que hi ha balladors que la utilitzen, s'ha de fer servir amb prudència i no com a criteri principal o únic.

4ª estratègia: fixar-se en la base o l'acompanyament

En algunes cançons, la base rítmica o l'acompanyament (ja sigui el baix, el piano, la guitarra o la secció de vent) canvia de forma més o menys clara en cada vuit. Això pot ajudar força a identificar l’1 en algunes peces. Fins i tot hi ha acompanyaments que tenen una estructura molt ben definida, com els walkings i els riffs.

Un walking és un tipus d'acompanyament, associat generalment al contrabaix o a la mà esquerra del piano, basat en una successió de notes d'igual durada (normalment una nota per cada pulsació). Un riff és un fragment rítmic o melòdic que es repeteix una i una altra vegada, normalment cada vuit, i sol ser molt cantable.

Pots escoltar un exemple de riffs en el següent enregistrament d'un concert de l'Orquestra de Count Basie. Escolta la primera peça, Easin' it.

En la següent peça observa com el baix fa una seqüència de notes que ens marca molt bé, amb un acompanyament clar i repetitiu, l'estructura de vuits i els uns.

Chica Boo-Lloyd Glenn

Hi has identificat l'acompanyament? Veus com coincideix amb un vuit?

Si t'ha costat entendre a què ens referim, mira el següent vídeo on hi hem posat l'acompanyament i hi hem marcat on comença cada vuit.

Mira ara el vídeo següent on, sobre la cançó original, hi hem marcat els uns. Identifica-hi el contrabaix fent l'acompanyament i fixa't com ens marca cada vuit i, per tant, cada 1.

De fet, l'acompanyament del contrabaix sovint és molt simple i ens facilita el reconeixement de l'1. Fixa't en aquest exemple on hem marcat l'1 i el contrabaix. Com passa sovint en la música swing, com més llibertat tenen els instruments solistes, més clara ha de ser la base. Aquí la melodia i la segona veu van molt al seu aire, fent molt difícil seguir l'estructura de la cançó si ens fixem en ells. En canvi, si seguim el contrabaix, que s'encarrega aquí de marcar una pauta clara per als altres músics, la cosa és força més fàcil.

Atenent que el baix, la tuba o la mà esquerra del piano solen seguir uns patrons cíclics força reconeixibles cada vuit, potser et serà útil practicar-ho amb alguns exercicis. Si t'interessa ho pots treballar en la secció de percepció de l'acompanyament.

Els riffs poden ser una important font d'inspiració a l'hora de construir la nostra musicalitat. Si t'interessa aquest tema, pots trobar-ne més informació a la pàgina Els riffs i la musicalitat.

5ª estratègia: la progressió harmònica

La melodia és un grup de notes que es toquen una darrere l'altra. L'harmonia és la combinació de diferents notes a la vegada per tal de donar un color, un estat d'ànim a la melodia. De fet, una mateixa melodia ens transmetrà una sensació totalment diferent en funció de les notes que li facin de suport, d'acompanyament, de l'harmonia que es generi darrera d'aquesta melodia. Podeu trobar una explicació molt entenedora d'això al The music Lab o a la nostra secció Què entenem per harmonia?.

Els compositors i els músics saben quina és la millor manera de combinar aquestes notes per generar la sensació que ells busquen. En el cas de les frases l'evolució de la tensió que percebem es basa justament en com es combina l'acompanyament de la melodia. La majoria de cançons que ballem segueixen seqüències d'acords repetitius amb patrons que es basen en unes normes rarament transgredides (un acord és un conjunt de notes que es toquen a la vegada). Encara més important per al que ara ens ocupa, els canvis harmònics (els canvis en els acords) es fan a l'inici de cada compàs. Això no vol dir que, invariablement, a cada vuit hi ha un sol canvi. Al contrari, dins d'un mateix vuit hi poden haver diversos canvis d'acords. Però en moltes cançons els canvis més marcats, els més identificables, es produeixen en cada 1.

Així, si som capaços de percebre la progressió harmònica (l'evolució, els canvis, la direcció que segueix el conjunt de notes que acompanyen la melodia) tindrem una manera més de percebre l'1.

Escolta la peça següent. En ella cal que identifiquis el banjo. Aquest toca els acords que acompanyen a la melodia i es pot seguir bé la progressió harmònica que fa.

La base harmònica de les peces la pot tocar diversos instruments tals com la guitarra, el piano o la secció de vent. A vegades no és un instrument que la determina. Si som capaços de reconèixer la progressió harmònica, ens pot ser un bon ajut per a identificar l'1. Totes aquelles persones que són capaces de percebre l'estructura harmònica d'una cançó, ja sigui perquè tenen estudis musicals o perquè tenen una capacitat innata per fer-ho, juguen amb molt avantatge.

6ª estratègia: la suma d'indicis

Sovint no hi ha cap estratègia única que permeti identificar clarament l’1. De fet, això sol ser el més habitual. En aquests casos és la suma de petits indicis el que fa que el nostre cervell acabi reconeixent l’1.

En una mateixa peça dues persones poden utilitzar diferents estratègies per reconèixer l'1. Cadascú tindrà més facilitat per utilitzar-ne unes o altres. Com més en siguis capaç d'utilitzar espontàniament (sense necessitat d'estar-hi pendent) més facilitat tindràs per seguir qualsevol cançó. Per tant, el nostre consell és que practiquis a casa cada una de les estratègies. Un cop ho facis amb certa facilitat, agafa alguna peça que t'agradi ballar i escolta-la amb deteniment intentant decidir, en cada vuit, quin element o elements et permeten identificar on és l'1. Recorda que cal sentir l'1 i, per tant, no has de comptar.

Ens agradarà molt que ens expliquis quines estratègies fas servir habitualment; segur que serà útil per a altres balladors.

Si ho vols pots anar a la secció de percepció de l'acompanyament o practicar amb les següents peces. En elles hi hem marcat els uns perquè et sigui més fàcil practicar-ho.