COM S'ORGANITZEN LES FRASES D'UNA CANÇÓ?

La majoria de cançons no tenen tots els elements possibles. Hi ha peces que prescindeixen de la introducció i van directament a l’estrofa. Altres poden tenir una composició molt variada i complexa, amb múltiples elements. Però totes tenen algun tipus de frases que es combinen entre elles de forma estructurada.

Aquestes són algunes de les formes més habituals d'organitzar-se les frases en la música swing.

Anem a veure-les.

AABA (forma de balada, estructura de 32 compassos)

Aquesta és l’estructura musical més utilitzada en el jazz i la música popular de la primera meitat del segle XX. Atenent que la música swing es va desenvolupar en aquesta època, la majoria de la música swing que ballem segueix aquesta estructura.

Ja que una bona part dels compositors i editors de música més importants d’aquella època es van anar concentrant en una zona molt concreta (un carreró –alley, en anglès-) de Manhatan, a New York, i la majoria de les cançons que ells van composar seguien l’estructura AABA, hi ha gent que anomena aquesta forma musical amb el nom de Tin Pan Alley (fent referència al carreró on se sentia, incessantment, el so –tin pan- dels martells dels pianos fent sonar les cançons.

Els Beatles, tot i ser els principals responsables que es fessin populars altres formes musicals i que s’anés abandonant l’estructura AABA, tenen encara moltes peces que segueixen aquest forma (en són un exemple Yesterday, A Hard Day's Night, Love Me Do, Ticket To Ride, Hey Jude o From Me to You).

Aquesta estructura juga amb la repetitivitat i el contrast. L’estrofa (A) es repeteix tres vegades per familiaritzar l’oient amb la cançó mentre que el contrast l'aporta el pont (B). El pont evita la monotonia i comporta una tensió musical que, necessàriament, demana una nova repetició de l’estrofa per tal de tenir la sensació de tancament de la idea musical completa.

En la majoria de casos, dins de la música swing, cadascuna de les frases (ja sigui l’A o la B) tenen una llargada de 8 compassos (4 vuits, des del punt de vista dels balladors). Per aquest motiu l’estructura completa sol tenir 32 compassos.

Originalment força cançons amb estructura AABA incorporaven una estrofa (vers) que feia la funció de contextualitzar la cançó. Això tenia molt sentit en aquelles cançons (que en la música swing en són moltes) que eren compostes inicialment per a espectacles. Però quan aquestes cançons es popularitzaven i, sobretot, passaven a les pistes de ball (i ja no estaven dins el context de l'espectacle) l'estrofa perdia el sentit (tant des del punt de vista de contextualitzar com, sobretot, perquè l'estrofa sol trencar bastant la dinàmica de la peça). Per això, en la majoria dels casos, aquestes estrofes s'eliminaven.

Hi ha cançons, però, que l'han conservat, com és el cas de Tain't What You Do.

A més aquesta cançó té altres elements (com l'interludi abans de l'estrofa, o un chorus incomplet -sense B- just abans d'un solo de bateria que dura una frase sencera), que fan que la seva estructura sigui un pèl enrevessada (però molt interessant). La pots veure, si ho vols, a continuació:

Pots trobar més informació de com van evolucionar les cançons en la secció de clàssics del swing i estàndards del jazz.

AAA (estructura d'una sola estrofa o vers)

La forma més senzilla és la cançó que repeteix una i una altra vegada l’estrofa. És molt utilitzada en música tradicional (per exemple a La casa del sol naixent). Malgrat el nom AAA pot induir a pensar que l'estrofa només es repeteix tres vegades, cal entendre que és una forma genèrica de dir que només té una frase, tant si es repeteix dues vegades com set.

En la música swing que ballem, en una bona part de les peces que segueixen una estructura AAA les frases tenen una durada de 12 compassos (6 vuits). Per aquest motiu hi ha gent que anomena l'estructura AAA com a estructura de blues de 12 compassos. Però, com veurem en la pàgina d'exemples, això no sempre és així ja que hi ha peces amb estructura AAA que tenen frases de 4 compassos i peces que tenen frases de blues de 12 compassos però no tenen estructura AAA. Encara més, hi ha un bon nombre de peces de combinen frases de 4 vuits amb frases de sis vuits.

AB (estrofa-tornada o estrofa-pont)

És molt habitual en les cançons populars que es vagi alternant l’estrofa, on se solen explicar certs fets, i la tornada, on es convida a la participació dels oients, seguint un patró de crida i resposta. Un bon exemple d’aquesta estructura és el conegut Himne de la Batalla de la República amb el Glory, Glory, Hallelujah! o el cant religiós In the Sweet By and By.

Des dels anys 60, una bona part de la música pop, country i rock ha utilitzat aquest patró. A diferència del que passa en els formats AAA o AABA, que posen el pes en l’estrofa, aquest el posa en la tornada.

Tal com podem veure en l'exemple anterior, l'estrofa (A) i la tornada (B) estan clarament diferenciades. Però, tot sovint no és així. Escolta l'exemple següent i veuràs com les dues seccions estan força lligades musicalment, fins al punt que semblen una sola idea. A més, la B no sol tenir tant la funció d'una tornada (amb una lletra que es repeteix idèntica a cada frase) sinó la de contrast (pont). Per tant, la següent cançó té estructura AB però entesa, en aquest cas, no com estrofa-tornada sinó com a estrofa-pont.

ABAB

Aquesta estructura és idèntica que la forma AB però, en aquest cas, la primera B acaba oberta melòdicament o harmònica. Això fa que, en la primera B, no tinguem la sensació que la idea s’acaba i sí que la tenim quan arribem a la segona B.

Atenent que, malgrat ser molt semblants, les dues Bs sovint tenen petites diferències harmòniques, hi ha qui prefereix anomenar aquesta estructura com AB₁AB₂.

Mira el següent vídeo i intenta percebre aquesta subtil diferència que hi ha entre el final de la primera B i el de la segona.

ABAC

En aquest cas es fan servir tres seccions i només la primera, l'A, es repeteix. Així, mentre en l'estructura ABAB la segona i la quarta frase no tenen cap diferència, o són petites, en l'estructura ABAC són marcades. Aquí en pots veure un exemple:

Estructures amb múltiples seccions

Actualment, en la música popular, es tendeix a utilitzar estructures musicals que utilitzen moltes més seccions.

En la música swing rarament s'utilitzen aquestes estructures més complexes.

Mira, si ho vols, aquest vídeo on s'explica, d’una forma molt original i clara, utilitzant una cançó pop com a model, aquesta estructura.

Si ho vols, pots veure exemples de peces de swing on assenyalem la seva estructura. Hi trobaràs casos com els que acabem de citar, però també molts d'altres.