IDENTIFICACIÓ I SEGUIMENT DE LA PULSACIÓ
Què és la pulsació?
La pulsació d'una cançó és el batec que en marca el ritme. També s'anomena pols o, de l'anglès, beat.
La pulsació és la unitat de mesura de la música, com el quilo és la unitat de mesura del pes i el metro de la longitud. És el marcapassos de la música. Les pulsacions són marques musicals periòdiques que es repeteixen regularment al llarg d’una peça musical.
Aquesta pulsació cal que sigui percebuda tant per part dels balladors que la segueixen com per part dels propis músics que la toquen.
Als músics els permet saber quina durada han de donar a les notes i als silencis que tocaran. També els permet sincronitzar-se amb els seus companys. Als balladors ens serveix per a poder harmonitzar els nostres moviments amb la música que sona, ja siguin els passos que fem amb els peus o la resta de moviments del cos. També ens permet comprendre la música que ballem i, per tant, poder-la seguir i interpretar millor. Per poder ballar (o per poder tocar) cal ser capaç de percebre aquesta pulsació de forma espontània, sense haver-s'hi de fixar. Si els nostres recursos neuronals estan pendents d'identificar la pulsació, ens serà complicat fixar-nos en altres aspectes importants de la música i del ball. Si volem fer malabars amb tres bitlles mentre estem sobre un monocicle, cal que, com a mínim, una de les dues activitats estigui automatitzada. Si no és així, quan ens concentrem en les bitlles caurem del monocicle i quan fixem l'atenció per aguantar-nos sobre la bicicleta d'una roda les bitlles aniran per terra. Si no tenim automatitzat el reconeixement de la pulsació, quan vulguem seguir el ritme no podrem estar pendents de la parella. O el perdrem quan intentem pensar quin pas farem a continuació.
Què o qui marca la pulsació d'una peça musical?
Per norma general, la pulsació d'una música la determina, de forma explícita, la secció rítmica. Quasi sempre ho fa la bateria, però tot sovint ho fa el contrabaix o la guitarra, mitjançant un patró d'acompanyament regular.
En músiques més complexes, o en certes parts de les peces, la pulsació només hi és present de forma implícita. És una espècie de denominador comú per a les longituds de les notes, les quals tenen generalment una durada que és un múltiple o una subdivisió exacta de la pulsació (una negra té la mateixa durada que una pulsació, una blanca el doble i una corxera la meitat). Per això, i per facilitar l'aprenentatge, els músics solen fer servir, per assajar, el metrònom, un aparell que els va marcant, de forma regular, la pulsació. Evidentment, el metrònom no hi és durant la interpretació de les peces. El nombre de pulsacions que es faci per minut determinarà que una peça sigui més ràpida o més lenta. És el que anomenem el tempo d'una peça. En el swing, una peça tocada a 60 pulsacions per minut (BPM, batecs per minut) és una peça molt lenta mentre que una tocada a 220 BPM ens farà suar.
Atenent que no sempre serà la bateria qui marqui la pulsació ni, quan ho faci, ho farà sempre de forma clara, seria preferible que reconeguéssim el batec de la música independentment de fixar-nos específicament en la bateria. Dit d'una altra manera: cal sentir el batec, no la bateria. La bateria genera uns sons (com els altres instruments o la veu) que poden o no coincidir amb la pulsació. De fet és essencial entendre que la pulsació és una sensació generada per la música, no és un so en concret present en la música. Si el batec coincideix amb el so de la bateria, fantàstic. Però no passa res si no hi coincideix. Hem de notar la sensació de batec, no escoltar un so dins la música que coincideix amb aquest batec.
Si ja ets capaç de percebre, sense esforç, la pulsació de les cançons quan balles, no cal que segueixis llegint aquest apartat. Si no és així, esperem poder ajudar-te a millorar i aconseguir un reconeixement espontani de la pulsació.
El procés d'anàlisi i treball que et proposem a continuació està basat en la unió de coneixements dins del camp de l'aprenentatge i dins del camp del lindy hop. Segurament hi ha moltes altres maneres de plantejar-ho. Tot i així, el que sí que et podem dir és que diversos balladors que tenien seriosos problemes en la comprensió i l'execució d'aspectes interpretatius de la música aplicats al ball, seguint aquestes propostes de treball han aconseguit, per exemple, que la pulsació deixi de ser un problema per a ells. Han aconseguit reconèixer-la de forma automàtica i poder passar a concentrar-se en altres aspectes importants del ball.
Aquests resultats són els que ens han decidit a donar més difusió a aquestes propostes i reflexions a través d'aquest web. Esperem que els resultats obtinguts també t'encoratgin a tu a treballar-hi.
De totes maneres, encara que aquestes propostes siguin realment encertades, no provocaran canvis significatius en el teu ball social si tu no et proposes fermament treballar-hi tot posant-hi els recursos oportuns (temps, organització, constància, paciència, motivació...). I és que les coses requereixen sempre un esforç!
Vinga, posem-nos a treballar. Anem al primer pas.