TERMINOLOGIA BÀSICA DE L'ESTRUCTURA DE LA MÚSICA SWING
A mesura que hem anat reflexionant sobre la interpretació de la música i la musicalitat ens hem trobat amb la necessitat d'anomenar i definir alguns elements de la música que ballem. Quan hem buscat informació sobre la terminologia ens hem adonat que hi ha una certa confusió, que no hi ha un ampli consens en aquest terreny. Fins i tot ens hem adonat que els músics anomenen algunes coses de manera diferent que els balladors i, quan hem anat a preguntar als experts, tant musicals com de lindy hop, no hem pogut obtenir una resposta unànime.
Això ens ha portat a haver de decidir-nos per la que ens ha semblat la millor nomenclatura, tot i que som conscients que no hem estat capaços de resoldre tots els dubtes que teníem.
Com anomenem cada component?
1) L'element bàsic és la pulsació; el batec de la música (beat, en anglès). Cadascun dels punts del gràfic correspon a un batec. Pots aprofundir en la identificació de la pulsació a partir de la proposta que fem en aquest mateix web.
2) Els batecs s'organitzen en grups. Cadascun d'aquests grups s'anomena compàs (bar, en anglès). En el cas de la música swing, els compassos estan formats per 4 pulsacions.
3) Des del punt de vista expressiu, 4 pulsacions (un compàs) és un espai de temps massa curt per expressar idees musicals. Per això, la unitat bàsica en la música swing està composta de dos compassos. Atenent que això representa vuit pulsacions, l'anomenem un vuit (eight count, en anglès). Així, un vuit està compost de vuit pulsacions, que equivalen a dos compassos.
4) Els vuits no contenen idees musicals completes, amb un inici i un final. Necessitem uns quants vuits per poder tancar totalment una idea bàsica. Aquest conjunt de vuits que formen una idea bàsica l'anomenem frase. En anglès, tot i que també s'anomena phrase, té més acceptació anomenar la idea musical completa com section. Però, atenent que les cançons poden tenir seccions que nos són frases (per exemple la introducció o un interludi), pensem que és millor parlar de frases.
Per norma general (veurem més avall com no sempre és així), en la música que ballem, les frases estan formades per quatre vuits, tal com mostra la figura adjacent. En aquest cas cada frase conté 8 compassos, que equivalen a 32 pulsacions.
5) En una mateixa cançó se solen fer servir dues o més frases diferents que es repetiran al llarg de la cançó en un ordre determinat; a vegades amb petites variacions. En la música swing aquesta estructura de les diferents frases, amb el seu ordre específic, l'anomenem chorus.
L'estructura més habitual dels chorus de la música que ballem sol seguir l'esquema AABA. Això ens indica que aquesta peça té dos tipus de frases, l'A i la B (si vols saber per què les anomenem així visita Què és una secció?). Aquestes són clarament diferents (amb una melodia i una base harmònica normalment contrastada). Els músics repeteixen primer dues vegades la frase A, després toquen la B -que trenca la monotonia de la peça- i acaben repetint novament la frase A.
En aquest cas, un chorus té 4 frases, que equivalen a 16 vuits, 32 compassos o 128 pulsacions.
Atenent que un chorus encara és massa poca música, les peces quasi sempre n'inclouen més d'un. Per tant, l'estructura habitual d'una cançó de les que solem ballar, que dura sobre els tres minuts, sol estar formada per tres o quatre chorus. Una possible organització de la peça podria ser:
- introducció
- un primer chorus (arranjament original)
- un segon chorus (solos)
- un tercer chorus (arranjament original)
- final
Com pots suposar, hi ha moltes variacions possibles i podem tenir chorus de diferents llargades i tipus (per exemple ABABBB, ABAB...). Fins i tot poden existir tres o més frases diferents i formar estructures tipus AABACAABA. Pots escoltar-ne un exemple i intentar identificar-hi l'estructura AABBAACCD. Curiosament aquesta peça, com passa en d'altres, cada orquestra la interpreta a la seva manera i combina les diferents frases al seu gust. Així, si n'escoltes altres versions, segurament seguirà un esquema diferent.
La cosa es complica, a més, perquè moltes peces incorporen interludis entre els chorus per tal de facilitar l'enllaç o reforçar alguna idea musical. D'interludis n'hi ha de molt diferents i variats, però normalment consisteixen en un o dos vuits entremig de les frases que serveixen d'enllaç (per això hi ha gent que també els anomena seccions d'enllaç) o per a diferenciar millor un chorus del següent.
ATENCIÓ
Sovint la música que ballem està basada en el blues. És més, algunes músiques que ballem i les considerem swing, realment, des del punt de vista de la seva estructura, són blues (per exemple Alright, Okay, You Win, Route 66, Going to Chicago, Roll Em Pete o Hey! Ba Ba Re Bop). En aquest tipus de música l'estructura és molt simple, amb una progressió harmònica també molt senzilla. La idea musical completa (el chorus) se sol expressar en tan sols 6 vuits (12 compassos, que equivalen a 48 pulsacions), que es repetirà les vegades que faci falta. En tractar-se de 6 vuits ens podria semblar que estem parlant d'una primera frase i que, a continuació, en vindran d'altres. Però resulta que no n'hi ha d'altres: aquests 6 vuits expressen tota la idea musical (el chorus). Per això l'hem d'anomenar blues chorus. Dit d'una altra manera, les idees musicals completes (els chorus), en l'estructura de blues, solen expressar-se en una sola frase i, per tant, en aquestes peces el chorus equival a una frase.
De fet, l'estructura del blues chorus és tan estandarditzada que moltes de les cançons que la segueixen tenen una base harmònica idèntica. Comencen amb una nota o un to diferent, la lletra explica una altra història però els músics toquen exactament la mateixa progressió d'acords. Això es pot veure molt bé en la cançó Alright, Ok, You Win/Everyday I have the Blues, interpretada en directe per la Barbara Morrison. Són dues cançons que tenen estructura de blues chorus i que les toquen enganxades, com si fossin una de sola. La melodia és diferent, la lletra també però els músics estan tocant exactament el mateix tota l'estona.
En comparar-ho amb els chorus de les altres formes musicals et pot generar una certa confusió. Però, si entenem que un chorus no és un conjunt de frases sinó la idea musical completa, el chorus serà més llarg (més frases tindrà) com més llarga sigui la idea musical completa que es vulgui expressar. Així el chorus té una llargada i estructura molt diferent en el blues (normalment 6 vuits) i en la majoria de les altres cançons de música swing (que normalment 4 frases de 4 vuits cadascuna).
Mira, si ho vols, aquests vídeos on hem intentat assenyalar cadascun dels elements que hem anomenat fins ara.
La primera peça segueix la forma AABA.
Ara escolta, si ho vols, aquesta altra peça que està basada en l'estructura de blues.
Et recordem que aquestes dues no són les úniques estructures possibles, només són les més habituals. Si desitges aprofundir en les diferents estructures de la música swing, pots visitar la secció Reconèixer l'estructura d'una cançó.
Els músics agrupen les pulsacions en compassos (en la música de swing sempre són 4 pulsacions per compàs) i els ballarins les agrupem en vuits (vuit pulsacions per cada vuit). Pots veure la diferència en aquest vídeo:
Per poder arribar a conclusions sobre quina és la millor forma d'anomenar cada cosa, hem consultat diferents fonts, fins i tot diferents balladors d'arreu. No sempre hem trobat un acord total en totes les coses i, com a conseqüència, hem acabat adoptant la terminologia que ens ha semblat més acceptada i més coherent. És possible que tu ho anomenis d'una altra manera. Si aquest és el cas, ens agradarà saber la teva opinió.