Cultura científica i Història de la filosofia tornen al currículum obligatori
S'ha de triar entre tres modalitats de Batxillerat, en funció dels interessos de cadascú.Tots els centres n'han d'oferir dues com a mínim.
Hi ha quatre tipus de matèries: matèries comunes, que ha de cursar tot l'alumnat, amb independència de la modalitat de Batxillerat escollida; matèries comunes d'opció, que s'han de cursar obligatòriament en funció de la modalitat triada; matèries de modalitat, i matèries específiques.
Al final del Batxillerat, a banda de les assignatures comunes, l'alumne ha d'haver cursat almenys 6 matèries d'una mateixa modalitat: l'obligatòria corresponent a la modalitat triada, i, com a mínim, dues matèries més d'aquesta modalitat en cadascun dels cursos.
La franja de 4 hores restants es pot completar amb una altra matèria de modalitat (de la pròpia o bé d'una altra) o amb dues matèries específiques.
El nou batxillerat recupera la matèria de Ciències per al món contemporani (cultura científica) de la relació de matèries específiques i la instaura de nou dins del currículum obligatori de primer curs amb una càrrega de 2 hores setmanals.
Amb la recuperació d'aquesta assignatura, Filosofia passa a tenir 2 hores setmanals en lloc de 3, iLlengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura també tornen a les antigues 2 hores setmanals.
Dins del ventall de matèries comunes, es manté l'obligatorietat de cursar una assignatura de modalitat en cadascuna de les quatre vies: Matemàtiques, si s'opta per l'opció de Ciències i Tecnologia; Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials si s'escull l'itinerari de Ciències Socials; Llatí si es tria l'itinerari d'Humanitats, i, en la modalitat d'Arts, l'assignatura d'Història i fonaments de les arts, que unifica les actuals Història de l'art i Fonaments de l'art.
A segon es reinstaura l'assignatura d'Història de la Filosofia com a matèria comuna, amb una càrrega de 3 hores setmanals. El 2015-2016, figurava com a matèria de modalitat del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials.
Amb aquest canvi, Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Història d'Espanya perden una hora setmanal respecte al curs 2015-2016. És a dir, les llengües passen a tenir 2 hores setmanals cadascuna, i Història, 3 hores.
En la modalitat de Ciències i Tecnologia, es rebateja l'assignatura de modalitat de Ciències de la terra amb el nom de Ciències de la terra (geologia), que té continuïtat a segon amb el mateix nom.
I també en aquesta modalitat es recupera la matèria d'Electrotècnia com a assignatura de modalitat i es duplica la seva càrrega horària, de 2 a 4 hores setmanals.
Igual que a primer de Batxillerat, es mantenen les tres matèries de modalitat obligatòries dins del currículum comú en funció de l'itinerari triat.
En la modalitat d'Arts, Anàlisi musical i Dibuix artístic augmenten el seu pes com a matèries de modalitat en tenir continuïtat a segon curs, mentre que Cultura audivisual perd hores a segon.
D'altra banda, Història del món contemporani, fins ara una matèria de modalitat exclusiva del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, s'incorpora també com a matèria de modalitat dins de la relació del Batxillerat d'Arts.
Matèries comunes a primer en les tres modalitats:
Llengua catalana i literatura (2h)
Llengua castellana i literatura (2h)
Llengua estrangera (3h)
Filosofia (2h)
Educació física (2h)
Ciències per al món contemporani (cultura científica) (2h)
Tutoria (1h)
Matèries comunes a segon en les tres modalitats:
Llengua catalana i literatura (2h)
Llengua castellana i literatura (2h)
Llengua estrangera (3h)
Història de la filosofia (3h)
Història (3h)
Tutoria (1h)
Treball de recerca (sense assignació horària)
Matèries de modalitat obligatòries en funció de la modalitat triada:
Matemàtiques I i II (modalitat de Ciències i Tecnologia) (4 + 4h)
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i II (modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, itinerari de Ciències Socials) (4 + 4h)
Llatí I i II (modalitat d'Humanitats i Ciències Socials, itinerari d'Humanitats) (4 + 4h)
Història i fonaments de les arts I i II (4 + 4h)
Modalitat de Ciències i Tecnologia:
Biologia I i II (4 + 4h)
Ciències de la terra (geologia) (4 + 4h)
Dibuix tècnic I i II (4 + 4h)
Electrotècnia (4h 2n curs)
Física I i II (4 + 4h)
Química I i II (4 + 4h)
Tecnologia industrial I i II (4 + 4h)
Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials
Economia (4h a 1r curs)
Economia de l'empresa I i II (4 + 4h)
Geografia (4h a 2n curs)
Grec I i II (4 + 4h)
Història de l'Art (4h a 2n curs)
Història del món contemporani (4h a 1r curs)
Literatura catalana (4h entre 1r i 2n curs)
Literatura castellana (4h entre 1r i 2n curs)
Literatura universal (4h a 1r curs)
Llatí I i II (si no s'ha cursat com a matèria comuna d'opció) (4 + 4h)
Matemàtiques aplicades a les C.Socials I i II (si no s'ha cursat com a matèria comuna d'opció) (4 + 4h)
Modalitat d'Arts
Anàlisi musical I i II (4 + 4h)
Anatomia aplicada (4h a 1r curs)
Arts escèniques (4h a 2n curs)
Cultura audiovisual I i II (4h a 1r i 2h a 2n curs)
Dibuix artístic I i II (4 + 4h)
Dibuix tècnic I i II (4 + 4h)
Disseny (4h a 2n curs)
Història del món contemporani (4h a 1r curs)
Literatura castellana (4h entre 1r i 2 n curs)
Literatura catalana (4h entre 1r i 2 n curs)
Literatura universal (4h a 1r curs)
Llenguatge i pràctica musical (4h a 1r curs)
Volum (4h a 1r curs)
* En negreta, els canvis del curs 2016-2017
Una altra matèria de modalitat (4 + 4h)
Llengua i literatura occitanes (2h entre 1r i 2n curs)
Història de la música i de la dansa (2h entre 1r i 2n curs)
Psicologia (2h entre 1r i 2n curs)
Segona llengua estrangera I i II (4h entre 1r i 2n curs)
Sociologia (2h entre 1r i 2n curs)
Tècniques d'expressió graficoplàstica (2h entre 1r i 2n curs)
Religió (2h entre 1r i 2n curs)
Estada a l'empresa (2h entre 1r i 2n curs)
Matèria específica de centre (2+ 2h) (aquesta matèria es pot utilitzar per ampliar alguna matèria amb una assignació horària de 2 hores)
A l'hora de triar bé uns estudis cal tenir en compte una sèrie d'aspectes.
Les formes d'accés a aquests estudis.
Els continguts o el pla d'estudis.
La durada.
El tipus de títol que s'obté al finalitzar els estudis.
El nivell de dificultat.
El perfil de les persones que realitzen aquests estudis.
El cost dels estudis.
Les possibilitats de beques o ajudes.
Les sortides professionals, les tradicionals i les noves.
Els centres públics i privats on s'imparteix.
La tria d'uns estudis va lligada a la tria d'un centre formatiu on es faran aquests. Per això,
també cal triar bé un centre formatiu. Aquí, els criteris a tenir en compte són:
Les possibilitats de realitzar pràctiques en empreses.
Els programes d'intercanvi a l'estranger.
Els programes de doble titulació.
Els serveis del centre (borsa de feina, aula d'estudis,...).
El prestigi i reconeixement del centre.
El prestigi i reconeixement dels seus professors.
Un dels criteris per escollir bé uns estudis són les seves sortides professionals, per això,
abans d'escollir una professió, és important informar-se bé de:
Les tasques més habituals de la professió
El tipus d'eines, instruments i materials que utilitzen
Les condicions de treball habituals: horaris, entorn, etc.
El nivell de formació requerit
Les característiques personals més adequades per al treball
El sou aproximat i les condicions laborals
Les possibilitats de promoció
La situació actual de la professió en el mercat laboral
Les perspectives futures de la professió
Les professions semblants i relacionades
Les organitzacions o entitat on es pot obtenir més informació
Actualitzada el 31/03/2015 10:26
Ferran Forné
Els vostres fills han de decidir quins estudis volen fer? Tot i que alguns estudiants ja tenen clar de petits què volen fer, la majoria d’alumnes d’ESO i batxillerat, sobretot els que tenen entre setze i divuit anys, necessita ajuda per a identificar la formació més adequada per a la seva vida professional futura.
En aquest sentit, el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Antoni Badia, recomana seguir una guia d’orientació que consisteix en 10 consells que van des dels seus interessos fins a l’estil de vida que s’imaginen de més grans.
1. Detectar els camps de coneixement que interessen més. Quan els joves pensen quins estudis volen seguir sovint acostumen a fer-ho, en primer lloc, segons l’àrea de coneixement que els agrada més al centre educatiu. Per a pensar-ho bé, s’ha de saber la correspondència temàtica entre àrees curriculars, modalitats i itineraris i els estudis que es vulguin seguir tant de cicles formatius com d’estudis universitaris. «El primer criteri de l’estudiant ha de ser triar el camp de coneixement que li agrada més, però els camps de coneixement que ha de tenir com a referents són els estudis futurs que ha de cursar, que són més variats i específics que no pas les àrees curriculars», apunta Badia.
2. Identificar els camps professionals (actuals i futurs). Tanmateix, aquest expert recomana anar més enllà i convida els adolescents a projectar en quin camp professional els agradaria treballar. «Per això és important que s’informin bé de totes les professions que hi ha i que no es quedin amb les que només coneixen per familiars, amics o que han vist en pel·lícules o sèries de televisió», adverteix el professor. Identificar les professions comporta pensar en la utilitat real dels estudis que es volen cursar un cop s’hagin acabat, en el futur.
3. Avaluar les competències pròpies de l’alumne. Aquest professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació explica que, en un moment determinat, tothom té unes competències més desenvolupades que altres, i que és necessari identificar-les per a seguir una formació que permeti desenvolupar-les encara més. «L’adolescent ha de ser conscient tant de les seves capacitats per a adquirir, analitzar o aplicar diferents tipus de coneixement com de les seves habilitats en la dimensió social, com ara la comunicació o les relacions personals», recomana.
4. Considerar la disponibilitat del temps. Badia apunta que hi ha una nova generació d’estudiants que tenen unes demandes i expectatives vitals diferents. «Hi ha adolescents que volen ser protagonistes del seu temps i que valoren models docents que els permetin tenir un grau més elevat d’autonomia», assenyala el professor. Per aquest motiu, «els estudis virtuals generen cada vegada més interès en aquests joves, perquè es poden gestionar d’una manera més flexible el temps i dedicar-lo a altres facetes de la vida igualment importants per al seu creixement vital i professional», explica.
5. Imaginar-se quin estil de vida futur es vol seguir. Treballar és l’activitat que consumeix més temps de la vida d’una persona. «Fer aquest exercici els ajuda a detectar la seva identitat professional futura i optar per uns estudis que s’adaptin a les seves preferències i necessitats», apunta aquest professor. «Hi ha joves que s’estimen més treballar en un despatx i seguir una rutina diària, altres que s’imaginen emprenent projectes i altres que es veuen viatjant pel món», afegeix.
6. I, encara anant més enllà, projectar no solament què vol ser sinó qui vol ser. «En un món on la identitat personal s’estructura cada cop més entorn del consum, encara hi ha persones que pensem que la professió que un exerceix continua essent important per a fonamentar la identitat personal de cadascú. El que jo faig cada dia i reiteradament acaba influint en qui sóc», explica Badia.
7. Pensar que gairebé cap decisió sobre els estudis no és irreversible. Vivim en la societat de l’aprenentatge continu al llarg de la vida. «No passa res si es deixa d’estudiar durant un període. La societat té molts mecanismes perquè la persona aconsegueixi anar aprenent al llarg de la vida», remarca aquest professor. De fet, «el col·lectiu de persones que estan en un procés continu d’aprenentatge (per a aprendre idiomes, per a actualitzar-se laboralment o per a ampliar estudis, entre altres finalitats) no para de créixer».
8. No prendre la decisió de triar estudis ni aïllat ni en solitari. En aquest camí que l’estudiant emprèn per a triar els estudis, Badia explica que es pot afavorir la participació de persones pròximes a l’adolescent, com la família, els amics, el tutor del centre educatiu, entre altres; i també de persones amb professions allunyades del que l’estudiant viu cada dia. «Un coneixement ampli del món professional per part de l’estudiant influirà en el fet que la tria sigui més madura», assegura.
9. Prendre una decisió personal. Ara bé, ha de decidir l’estudiant i s’ha d’evitar qualsevol mena d’imposició. S’ha d’assegurar que l’estudiant es responsabilitza de la decisió i es compromet a treballar per a aconseguir l’èxit de la tria que fa. «La decisió última l’ha de poder prendre l’estudiant», comenta Badia.
10. Anar a la recerca de la felicitat. I, finalment, cal no oblidar que el que compta és la persona, per sobre de la seva professió. I, per aquesta raó, «s’ha de tenir clar que la tria d’estudis i de professió sempre ha de tenir un caràcter instrumental i ha d’estar supeditada a aconseguir ser feliç; sempre que es pugui», conclou aquest expert.