El Llibre d’amic e amat de Ramon Llull és l’obra més llegida, traduïda i coneguda del beat mallorquí, un dels autors medievals més originals i prolífics de l’Occident cristià. El conjunt dels 357 versicles místics que conformen l’obra és un dels pocs exemples de poesia mística en llengua catalana, i un dels més rellevants que es conserven de l’Europa medieval. Encara que aquest conjunt de versicles aforístics de contingut religiós fos concebut com a part del Romanç d’Evast e Blaquerna(1283), l’elevat valor literari i el caràcter autònom dels versicles dins de la novel·la afavoriren que, des de començament del XVI, es fessin edicions independents, inicialment en llatí, del Llibre d’amic e amat.
Àudio de presentació de Catalunya Ràdio
"Amor és mar tribulada d’onades i vents, que no té port ni ribatge."
"Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor"
44. Propietat e comunitat s'encontraren, e es mesclaren, per ço que fos amistat e benvolença enfre l'amic e l'amat.
Llibre d'Amic e Amat: llibre inclòs en una novel·la de Llull anomenada Blanquerna.
És un breviari místic, format per 366 peces reus que ajuden a la meditació. La metàfora i la paradoxa són els recursos retòrics més utitlitzats.
Els primers 200 són molt lírics; la resta més filosòfics. Tots ells tenen una finalitat didàctica.
El tema és l'amor, un no carnal sinó diví.
Alguns versicles:
2.
Els camins pels quals l'Amic busca els seu Amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors, i il·luminats d'amors.
4. (assaig)
Plorava l'Amic, i deia:
- ¿Quan cessaran les tenebres al món, per tal que cessin els camins infernals?
I l'aigua, que té per costum de córrer cap avall, ¿quan serà l'hora que tingui natura de pujar cap amunt?
I d'innocents, ¿quan n'hi haurà més que de culpables?
10.
Digué l'Amat a l'Amic:
- ¿Saps, encara, què és amor?
Respongué:
- Si no sabés què és amor, ¿hauria sabut què és pena, tristesa i dolor?
25. (poesia)
Cantaven els ocells l'alba
i es despertà l'Amic que és l'alba;
els ocells finiren llur cant,
i l'Amic morí per l'Amat, en l'alba.
29.
Es trobaren l'Amic i l'Amat, i digué l'Amic:
- No cal que em parlis; fes-me només senyal amb els teus ulls, que són paraules per al meu cor, per tal que et doni el que em demanes.
38.
Cantava i plorava l'Amic cants del seu Amat, i deia que és més ràpida cosa l'amor en el cor de l'amador, que el llamp en la resplendor i el tro en l'oïda;
i més viva és l'aigua en el plor que en les ones del mar;
i el sospir està més a prop de l'amor que la neu de la blancor.
Demanaren a l'Amic quins són els fruits d'amors.
Respongué:
- Plaers,pensaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, decaïment. Sens aquests fruits no es deixa amor tocar als seus servidors.
Enyorava l'Amic el seu Amat, i li envià els seus pensaments, per tal que li aportessin del seu amat la felicitat en la qual l'havia tingut llargament.
176. (narrativa)
- Digues, foll, tens diners?
Respongué:
- He estimat.
- Tens viles, o castells, o ciutats, comtats o ducats?
Respongué:
- Tinc amor, pensament, plors, desitjos, treballs, decaïments, que són millors que imperis o regnats.
235.
L'amor és una mar agitada d'ones i de vents, que no té port ni ribatge. Mor l'Amic en la mar, i en el seu naufragi moren els seus turments i neixen els seus assoliments.
295. (presentació)
- Foll! Digues: què és l'amor?
Respongué que l'amor és aquella cosa que els lliures posa en servitud, i als serfs dóna llibertat. I hi ha debat de quin dels dos és més prop l'amor. De llibertat o de servitud.