El Mecanoescrit del segon Origen es un llibre molt famòs i que ha estat representat en moltes maneres, hi han fet de tot, des de series de televisió, pel·lícules, teatres i moltísimes adaptacions. El passat divendres 18 de Març vam anar a veure en el Centre Cultural de La Roca una obra de teatre d'una adaptació del llibre. A l'obra li faltaven moltes parts essencials, com per exemple quan es trovaven amb l'extraterrestre a la masia, en comptes d'aquella tan coneguda escena van voler posar-hi un punt cómic que va deixar molt de que parlar, L'escenografia era desastrosa i els actors a vegades tapaven la llum del projector o donaven l'esquena al pùblic, cosa que es bastant desagradable. L'actor que feia de Dídac no reflexava la inocència que l'autor relexa en el llibre i wel pitjor de tot es que l'actor estava agupit quan feia de nen petit. L'obra de teatre que vam anar veure no es ni mil vegades millor que el llibre.
Carla Valverde Rodríguez
---------
Arnau Marín
Argument de la novel·la:
En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys,
respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics
supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac
és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua, i l'Alba, que ho veu tot, s'hi llança per a
salvar-lo. És llavors quan apareixen uns plats voladors que ho destrueixen tot, però ells se salven perquè
són dins l'aigua.
Durant els quatre anys següents s'hauran d'espavilar sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-
se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància de
preservar el coneixement, i guarden llibres i en llegeixen. Fugen de l'epidèmia i es refugien en una masia,
troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el
que els passa (malalties, defensa de l'enemic) i de la informació que van recollint.
El llibre explora la relació entre els dos joves i la recreació d'un món, com a utopia. La narració
s'estructura en capítols que comencen sempre igual, situant l'edat de l'Alba i la seva virginitat o no.
El narrador és omniscient i empra moltes descripcions.
Obra de teatre:
L'obra de teatre seguia l'argument en general, tot i així hi havia aspectes de l'obra mai coneguts per
lectors del llibre. Per exemple: l'inici.
L'inici de l'obra de teatre comença l'any 2300 on els éssers futurs de la humanitat estan debatint sobre
"qui és la mare de la humanitat actual?" on estan considerant si l'Alba - la protagonista de la història- n'és
o no n'és la mare. Tot sembla apuntar que sí. Després d'aquest inici "forçat" en opinió de molts, l'obra
comença amb normalitat seguint el fil de l'obra. (On l'Alba veu que estan molestant el jove Dídac perquè
és negre, etc.)
Altre "canvi" és la succecció d'esdeveniments-temps de l'obra. En el llibre, els protagonistes tenien
molts diàlegs on discutien i opinaven sobre "què podrien fer" i feien diàlegs de molta més extensió que no
pas en teatre. Al centre cultural, quan 4t ESO i Batxillerat vam anar-hi, ho feien més fluid i dinàmic.
(Personalment penso que és millor així, si no podria fer-se una mica feixuc, ens requeriria molta atenció
en les frases dels actors per no perdre el fil). Resumint, totes les accions passaven a un temps molt més
ràpid. (Segurament per fer-ho d'una durada poc cansada per l'audiència)
Hi faltaven alguns episodis, millor dit, faltaven algunes escenes, com per exemple, la matança de
l'alienígena. Va ser la modificació més destacada, ja que tots els lectors del llibre ens preguntàvem "i com
ho representaran per fer-ho creïble?" En definitiva va ser una escena perduda molt esperada per alguns.
-----
Oriol Perera Cruz
Mecanoscrit del segon origen
Comparació llibre – teatre
A mi personalment em va agradar més el llibre que l'obra. Em vaig llegir el llibre l'any
passat com a lectura voluntària i la veritat és que em va agradar bastant. Tot i així
l'adaptació al teatre no em va agradar gens.
Primer de tot, l'obra de teatre li donava a la història un toc d'humor que no té el llibre i que
no em va acabar de convèncer. La novel·la ofereix al lector un episodi post-apocalíptic
dramàtic i seriós, on els protagonistes han de lluitar per sobreviure i mantenir l'espècie
humana. S'enfronten a la manca d'aliments, les condicions climàtiques i sobretot a la
soledat. Han de buscar refugi, trobar aliments i aigua potable i també s'han de marcar
objectius més importants: mantenir l'espècie humana i conservar el màxim coneixement
possible. Això la obra no ho reflecteix prou bé, tot passa molt ràpid i a mi no em va
semblar que els personatges estiguessin tant preocupats per la seva situació com ho
estan constantment en el llibre.
Un altre aspecte important per comentar és la senzillesa de l'escenificació. No podien
portar un tractor o un vaixell a l'escenari, però realment el decorat m'ha semblat massa
minimalista. Sobretot m'ha molestat l'arma marciana que utilitzen, molt petita i poc
aconseguida, des del meu punt de vista. Les fotografies de la pantalla que oferien a
l'espectador paisatges i l'introduïen a cada episodi nou amb un títol senzill les he trobat
poc adequades, no expressaven prou bé el paisatge desolat, les ciutats abandonades o
els pobles deshabitats.
Per altre banda, tampoc m'ha agradat el context en que s'explicava la història: els humans
del futur ens rebel·len l'origen de la nostre espècie. M'ha desagradat sobretot el moment
en que s'interromp la història principal per retornar al pla «futurista», on la actora principal
i el narrador discuteixen en una lluita psíquica sobre si introduir a l'obre la part on l'Alba
troba l'arma extraterrestre, una part que sens dubte haurien d'haver inclòs.
Respecte la interpretació dels actors, penso que era bastant millorable: era massa
humorística i es teatralitzava massa l'actitud dels protagonistes, fins a transformar-los en
personatges diferents.
En conclusió, penso que definitivament és millor el llibre que la obra i penso que per fer
una adaptació així, no cal que es faci, i si es fa, que es doni a conèixer com una versió del
mecanoscrit del segon origen i no com una adaptació teatral.