Guia de comentari del text narratiu
Es donen unes instruccions per a la pràctica del comentari de text:
Argument.
És el resum de la història explicada en el text que analitzem.
Tema.
És la idea que l’autor vol transmetre. És la conclusió que es desprèn de l’obra literària, és a dir, aquella peculiar interpretació o manera de veure la vida que ens brinda l’autor.
El tema principal es pot complementar amb idees o temes secundaris.
Estructura.
És l’anàlisi de les parts en què es pot dividir l’obra tenint en compte com avança l’acció que s’hi desenvolupa. L’estructura tradicional és la que divideix el text en introducció, nus i desenllaç.
Personatges.
Primer, cal conèixer el personatge per mitjà dels seus atributs (físics, psicològics, nom, etc.) i com és presentat en el relat.
Segon, veurem la influència que l’ambient exerceix sobre ell.
Tercer, estudiarem què és la transformació del personatge.
L’aspecte físic, caràcter, nom ... són elements que el novel·lista ha de triar en cada cas d’acord amb la intenció narrativa i les regles de la versemblança. Però més important que la presentació dels personatges és l’evolució que fan al llarg de l’obra. Aquesta transformació dels personatges pot ser de moltes maneres: física, de l’edat..., però la transformació important és la que s’opera a l’interior del personatge: el guany en experiència, en riquesa interna, en coneixement de si mateix i del món.
Els personatges poden ser presentats directament o indirectament ja que poden ser descrits pel narrador, a través de l’acció mateixa, pels altres personatges...
Els personatges es distingeixen uns d’altres per la seva importància en el desenvolupament de la narració, per la seva intervenció, la seva profunditat, les seves idees, la seva manera de ser, etc.
Hi ha diferents tipus de personatges segons la importància:
Protagonista: és el personatge principal, el més important, el que viu de manera central l’acció.
Antagonista: és l’adversari, el que té com a funció impedir que el protagonista pugui desenvolupar tranquil·lament la seva acció.
Personatges afavoridors o contraris del protagonista. Aquests darrers li posen obstacles o el volen allunyar de la seva fita.
Tipus de personatges segons la complexitat:
Plans: presenten una caracterització plena, acabada i es dintingeixen per només un o dos trets. O bé tenen una caracterització estàtica (no canvien cap dels trets que els caracteritzen).
Rodons: contenen una caracterització en relleu (presenten múltiples trets i sovint sorprenen amb actitud insospitades). També poden tenir una caracterització dinàmica, quan els seus trets són molts, però van sent mostrats en cada fet que realitzen o esdeveniments que afronten. Evolucionen al llarg del relat.
Tipus de personatges segons la funció que realitzen en la narració:
Personatge nuclear: el protagonista i l’antagonista.
Personatges adjunts o secundaris: els que col·laboren en les accions dels nuclears d’una manera constant.
Personatges fugaços: aquells que surten en un moment donat, fan un paper episòdic i molt secundari, i desapareixen definitivament de la narració.
El retrat dels personatges pot ser físic, psicològic, sociològic o cultural...
Espai.
Els fets de ficció narrats en una novel·la tenen lloc en un espai fictici i un temps també inventats per l’autor. Ara bé: l’autor ha de ser versemblant i ha de donar elements al lector perquè pugui entendre millor i saber establir totes les relacions possibles personatge-ambient.
L’espai és el marc representatiu on els personatges actuen. Pot ser un element fonamental de l’ambient i contribuir a la transformació del protagonista com un actant més.
La descripció de l’espai pot ser objectiva o subjectiva.
En un relat pot haver-hi diferents tipus d’espais.
Temps.
Distingim entre temps intern (quant temps transcorre des de l’inici fins al final de l’acció) i temps extern (en quina època situem l’acció). La datació pot ser precisa o força difusa.
Aspectes relacionats amb el temps:
Retrospecció o flash-back: recordar un fet anterior.
Anticipació: avançar un fet que s’esdevindrà.
Simultaneïtat: explicar un altre fet simultani. És un intent de copsar el desdoblament del temps de la història que el temps de l’escriptura projecta en successió.
També tenim el ritme en el relat:
Ràpid: quan presenta diverses accions de cop.
Lent: quan s’alenteix l’acció introduint-hi elements que retarden el desenllaç d’un fet determinat per al lector.
Un relat presenta generalment una successió de temps diferents que marquen el ritme intern de l’obra. En alguns casos la combinació encertada de temps condueix el lector al clímax, en què s’augmenta la força i la intensitat del discurs, seguint una gradació ascendent.
El suspens és la retardació de l’acció per tal de crear interès i ansietat en el lector.
Cal diferenciar entre els termes TEMPS, ATMOSFERA I TO:
Temps: època i duració dels fets narrats. És variable.
Atmosfera: és la sensació o estat emocional que predomina en el conte. Pot ser de misteri, angoixa, de violència, de pau, etc.
To: revela l’actitud de l’autor davant d’allò que està presentant. Pot ser humorístic, didàctic, satíric, idealitzant, etc.
Punt de vista narratiu.
És la perspectiva des de la qual es relaten els esdeveniments. El narrador és invenció de l’autor i pot contar la història des de fora o des de dins:
Extern: omniscient (ho sap tot) o objectiu (coneix allò que pot percebre
directament).
Intern: pot ser el protagonista, només un testimoni o una barreja. És el narrador actuant.
Formes de presentar els fets.
Narració, descripció i diàleg.
Avaluació de l’exposició oral del comentari de text narratiu.
L’exposició oral del comentari de text narratiu val el 15% de la nota del primer trimestre (1’5 punts d’un total de 10)
Hi ha uns ítems que serveixen per a l’avaluació de l’alumnat. No cal que se segueixi aquest ordre. Cada un val 1 punt.
1. ESTRUCTURA: INTRODUCCIÓ (L’alumne comenta per què ha triat aquest conte, què és el que li agrada i pot recordar l’argument amb un breu resum o bé comentar alguna dada de l’autor , sobretot si cal alguns referència concreta per entendre millor el text) i CONCLUSIÓ (és bo no acabar l’exposició del comentari de text amb l’anàlisi d’un dels aspectes, sinó que a tall de conclusió es pot fer una valoració global de la lectura, en el sentit de què ha aportat a l’alumne o bé si no es vol fer una interpretació tan personal, el que representa l’autor en la història de la literatura)
2. LLENGUATGE NO VERBAL. Tenir en compte que comuniquem molt amb el to de veu, els gestos, la mirada, els somriure, la posició del cos...)
3. VELOCITAT. El ritme del discurs de l’orador ha de ser adequat i, en aquest sentit, sempre s’ha de tendir a anar més lentament del que hom en principi faria. S’han de fer pauses de tant en tant per donar temps a l’auditori a pair la informació.
4. MIRADA AL PÚBLIC. No es pot fer una lectura del comentari. Sí que es pot tenir un guió i consultar-lo, però s’ha de tenir la informació ben assimilada per poder transmetre-la correctament.
5. CORRECCIÓ. Alerta amb l’ús de barbarismes.
6. VOCALITZACIÓ I VOLUM DE VEU. La dicció ha de ser clara i el volum adequat.
7-15: Ja esmentats en la pauta de comentari.