Viatge a l'interior del cos humà
La ressonància magnètica aplicada a la medicina compleix 20 anys, i ha provocat una autèntica revolució, tant en el camp clínic com en l'experimental.
L'any 1946, i de manera independent, dos científics americans van descriure un fenomen fisicoquímic que es basa en les propietats magnètiques de determinats nuclis del sistema periòdic. Van observar que aquests nuclis absorbien energia de radiofreqüència quan estaven sota la influencia d'un camp magnètic, i posteriorment l'alliberaven en tornar a la seva posició de repòs. Aquest alliberament energètic dels nuclis és el que finalment es transforma en un senyal elèctric, a partir del qual s'obtenen imatges tomogràfiques del cos humà. Aquests dos científics que varen descriure el fenomen de la ressonància magnètica nuclear, Felix Bloch i Edward M. Purcell, foren guardonats amb el premi Nobel de Física l'any 1952.
En l'aplicació de la ressonància magnètica nuclear a la medicina s'han observat diferents fases relacionades directament amb els avenços tecnològics que han anat succeint. Una primera etapa, que podríem anomenar "analítica", neix l'any 1971, a partir de les possibilitats suggerides per R. V. Damadian de discriminar en animals d'experimentació el teixit normal d'aquell que és anormal i de caràcter tumoral. Posteriorment, l'any 1973, P. Lauterbur va publicar a Nature, no sense moltes dificultats, la primera imatge mitjançant ressonància magnètica nuclear de tubs plens d'aigua.
Fragment extret de http://www.vhebron.net/bn/revista/rev27/vhrev5.htm
estil nominal formes no personals abundants CN terminologia
ordenat, lògic, clar, objectiu, denotatiu, finalitat informativa, grau de formalitat elevat,