Embedded Files
Era dimecres quan vaig decidir convertir-me en l'Albert Serra. Érem a la platja, envoltats d'avis anglesos en pilotes, i enmig d'aquell mar de carn flàccida vaig decidir que sí, que per què no, que em convertiria en l'Albert Serra. En aquell moment no vaig saber resseguir quin pensament concret m'havia dut al cineasta, estant com estava envoltat d'ànimes vivint de propines, octogenaris cobrant-se les hores extres davant l'aigua amansida. Res d'aquell panorama podia fer-me pensar directament en ell o en el seu conema, o almenys res de manera immediata. Mirant tots aquells vells pensava en Rubens i en tants anys amb l'obesitat com a paradigma de salut, pensava en la mort i en la naturalitat amb què tota aquella jovenalla en fugia, esforçant-se a semblar vius, fins i tot joves i lleugers, podia pensar en tot això, en el demà o en el després, però no en l'Albert Serra. Per quins set sous hauria de pensar en l'Albert Serra, al mig de la platja menorquina? Amb els minuts, però, i a mesura que hi meditava, vaig començar a identificar elements albertserretians al meu voltant. Petits detalls minúsculs en persones, objectes i paisatges van fer emergir el nom del director de cinema banyolí al meu cervell.
Al costat de les nostres tovalloles, per exemple, hi havia un avi llargarut clavat a Samuel Beckett... (pàg 11)
"Jo sóc més de la SGAE que la SGAE!", cridava l'Albert Serra en una entrevista que corre per internet. El falsificador Van Meegeren era més Vermeer que Vermeer, el falsificador Hoffman era més Picasso que Picasso i Mike Bidlo era més Jakson Pollock que Jackson Pollock. Ser més origianl que l'original, ser més Albert Serra que l'Albert Serra. Com aconseguir-ho? Com aconseguir que et prenguin per ell, que us confonguin nivell "m'encanten les teves pel·lícules", nivell "a veure quan em fas un càsting", nivell "aquesta la pago jo"? (pàg 38)
L'engany d'escriure és aquest: seleccionar i ometre, avançar i retrocedir en el temps. L'escriptura com un joc pervers, ple de trucs de màgia que no existeixen al món de fora. Ometre anys sencers, esquivar anys de penúries -al protagonista se li ha mort la dona, per exemple- o resumir-les en una sola línia, mesos de dies negres, de desequilibris i plors amagats sota l'estora el·líptica i per tant inexistents, desapareguts. Pel qui escriu són meravelloses, aquestes dreceres, permeten sobrevolar les misèries, caminar damunt l'aigua o teletransportar-se, però com a lector sempre m'han semblat una enganyifa. No canviïs de capítol i em situïs el personatge cinc anys més endavant, estafador! (pàg. 47)
Inicialment el cinema era això, l'antítesi de la literatura: immortalitzava moments sencers, obrers sortint de la fàbrica sense els trucs de la literatura, sense el·lipsis ni seleccions. Però el cinema no en tenia prou amb ser cinema i de seguida va voler acostar-se a la literatura. És llavors quan Hollywood inventa el muntatge i tot comença a anar-se'n pel pedregar: els planos acaben trossejats, el temps, alterat, i el relat, compactat, de manera que les pel·lícules s'acaben convertint en falsos "concentrats de vida", dos que es coneixen, s'enamoren i acaben fornicant en només vint segons i dotze plans.Tota la resta vida real desapareguda, eliminada. Ni rastre de les converses entre ells, dels minuts incerts, dels malentesos o de l'espera davant del telèfon de l'endemà, vols dir que em trucarà? S'ha alterat tant el temps cinematogràfic que la vida real ara ens sembla descafeïnada i avorrida al costat d'aquestes vides de Hollywood tan intenses i accelerades. (pàg. 48)
Per filosofar i fer volar coloms cal que algú et posi un plat a taula, i a l'inrevés, aquests que paren taula sempre han necessitat que els distregui la gent que fa volar coloms. (pàg. 70)
El món es redueix a les onades, la cervesa i el conversar. La felicitat és això, n'estàs segur. Vius en un oasi d'alegria perpètua, tens somriures per tothom, les preocupacions s'han esmicolat i el cervell en blanc és un camp de possibilitats. Però quan arriba el setè dia, del vuit al deu si ets dels que van tard, et comences a preguntar més coses, i llavors l'has cagat. Sí, l'has cagat perquè ja t'has relaxat, ja has sentit el buit, ja has estat l'home més feliç sobre la terra un diumenge, un dilluns i un dimarts. I és clar, ser tan feliç comença a ser avorrit, comença a ser cansat. (pàg. 108)
Quan treballes per l'administració "has de saber aixecar el peu del pedal, has de saber parar el motor i deixar el cotxe en punt mort". (p 183)
Continuo tallant carbassó i no contesto per intentar que el tema es quedi sense oxigen i s'ofegui sol, que sempre és la millor manera d'apagar un foc. L'estratègia funciona, perquè ella mateixa treu un tema nou al cap d'un moment. (234)
És d'aquella gent que la veus pel carrer i dius: "goita, no falla, per la pinta aquest només pot ser artista". I no és per la disfressa: més que estètica és una qüestió auràtica, l'Eliseu o en Serra desprenen bafarades d'autoconfiança, i almenys en el vestir, se'ls en refum el que pensi la terregada. (p. 236)
Als catalans ens cal renovarles propostes artístiques, que darrerament només exportem l'avorrit seny quan en realitat som uns arrauxats. Avui dia, Catalunya té poca cosa més exportable que l'Albert Serra. Albert Pla i Joan Miquel Oliver potser, Calixto Bieito i Àlex Rigola, Perejaume, Barceló i poca cosa més... Oi que no em deixo ningú? (p. 259)
Quan la premsa li va saltar al coll en saber-se que havia copiat literalment un tros sencer de l'article de la Viquipèdia sobre les mosques, i en concret el passatge sobre la seva reproducció, Michel Houellebecq va argumentar que "els que pensin que he plagiat és que no tenen idea de què és la literatura, barrejar documentació real i ficció, com han fet molts autors, és part del meu mètode". Per reblar la seva defensa va citar Enrique Vila-Matas, George Perec i Jorge Luis Borges com els autors que l'han influenciat i que utilitzen aquesta mena de pràctica. (p. 287)
ALBERT FORNS: Albert Serra, (la novel·la, no el cineasta), ed. Empúries, 2013. Premi Documenta 2012.
Il·lusió
No sóc un animal racional
Sóc la camisa de força. L’impuls foll, el gemec inútil, la ràbia
Continguda rebolcant-se, revoltant-se entre leucòcits. Sóc l’oragasme
Avorrit del porc, la trempera eterna d’en Monzó, la troballa casual i
Estrambòtica que et porta al Nobel, el viure feliços menjant anissos
En versió pastisseria industrial.
Sóc carnassa dels mèdia, maniquí de holdings tèxtils, tastador
Voluntari de vins barats, blanc de blancs de totes les ires.
Mirant-nos-ho bé, de racional només en tinc la bogeria.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Al·licient
Sóc l’escarabat que s’enterra,
El vergonyós que s’amaga,
El blasfem que s’arranca la llengua.
Sóc la crispeta que no ha explotat,
L’enciam que ningú ha comprat,
L’oliva de la vergonya.
Sóc el petó que mai faràs,
La veritat que callaràs,
El gintònicque no et beuràs.
Sóc el paracaigudes d’emergència
D’un soldat ras i amb vertigen
Que un bon dia va i es llança al buit.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Col·leccionables –primera entrega
Poesia antisistema: okupa’m
A partir d’ara només fornici amb noies
On vegi els meus ulls emocionats
Dins els seus ulls emocionats.
D’infeliçment feliç a feliçment infeliç
Hi ha un bon tros (i moltes ces trencades)
sóc del ví i me’n vaig a la merda. Mosca.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Fal·làcia
Es lleva.
Es dutxa.
Agafa el bus d’empresa.
Fitxa.
Grapa.
Classifica.
Grapa. Ordena. Classifica. Agrupa. Grapa. Entre dades a l’ordinador. Grapa.
Classifica. Ordena. Entra coses a l’ordinador. Viatge al lavabo. Classifica. Grapa. Fa
un llistat a l’ordinador. Classifica. Ordena alfabèticament. Grapa. Classifica. Grapa.
Entra dades a l’ordinador. Aturada per fer el cafè. Grapa. Classifica. Grapa. Va a
buscar papers al departament del costat. Els ordena. Aturada per esmorzar. Grapa.
Atén al mostrador. Continua grapant. Classifica. Grapa. Classifica. Entra informació a
l’ordinador. Imprimeix un llistat. L’ordena. Grapa. Classifica grapa ordena entra
informació a l’ordinador grapa classifica imprimeix respon al telèfon grapa classifica
grapa ordena grapa atent al mostrador grapa entra informació grapa classifica ordena
grapa classifica grapa xerra classifica grapa ordena classifica telèfon grapa ordena
grapaclassificagrapaordenatelèfongrapaordenaimpressiógrapaclassifica.
La poètica de l’oficinista és de lèxic reduït, estructura fèrria i sonoritat metàl·lica.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Oscil·lar
La vida és una tómbola superpoblada de nines chochonas. La vida
És una màquina de begudes amb cerveses sense alcohol. La vida és
El petó que sempre oblides, el t’estimo que sempre et sona ridícul,
El comiat ja inútil, el poema de Celan que mai escriuràs, el gag
Que no funcionarà, el condó que no trobaràs.
La vida són vuit hores de grapa sense alcohol, grapa rere grapa
Rere grapa rere grapa.
Bestsellejaré sobre la neoesclavitud per abandonar-la.
Viure és vestir d’uniforme, dormir d’uniforme, pensar d’uniforme
i cardar amb uniforme.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Tel·lúric
Hi ha dies en què el tràfec humà t’embriaga, t’emmetzina
I et submergeix en un vertigen de vaig i torno, espera que pujo,
Hola i adéu i records a la dona que espanta.
Espanta perquè quan et despistes ja ets un d’ells, tercera persona
Del singular.
Fins que el jo torna a imposar-se, torna a deixar la distància
De seguretat i continues sol la creuada diària.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Pol·lució
Talment com la pesta.
Com la grip.
Les modes.
Els badalls.
Terrorífica.
Devastadora.
Implacable.
Tota conducta, de risc.
Qualsevol exposició, excessiva.
Refer-se’n, una utopia.
La ciència ficció, el realisme brut, els clàssics.
Bradbury o Camus, Fonollosa o Houellebecq, tant li fa.
La retraten, la recreen, se’n mofen: En fugen.
La mediocritat és contagiosa.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Més que sentit, la vida ha de tenir direcció
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Ciríl·lic
Viure és decebre’s.
Girar el cap i veure que ningú et segueix, arribar a destí i veure
Que ningú t’ha vingut a buscar. Viure és que no se’n recordin
Del teu aniversari, que busquis la seva mirada i només hi trobis
Indiferència. Viure és que jo interpreti el màxim del teu mínim,
Viure és fer de la decepció la regla, la hipòtesi, el menú del dia.
Viure és lamentar-se i il·lusionar-se amb un endemà millor, i amb
l’excusa anar passant dies, empenyent anys fins a morir sense
audiència ni frase enginyosa: la decepció fiknal.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Cy Twombly
M'agradaria trobar la pàgina, aquell quadre concret. Que em
deixés sense alè uns moments, que per uns segons jo fos aquell
llenç blanc i el meu dolor aquell vermell esclatant.
ALBERT FORNS: Ultracolors, Labreu edicions, 2013
Pina Bausch
Vol, però no pot.
Dies de pluja,
amics que es moren,
compromisos que s'anul·len.
Onades que s'estimben
contra onades que s'estimben
contra onades que s'estimben.
Ordeno el paisatge
per passar la tarda pensant-te.
Alguns segons perfectes.
Onades que s'estimben.
ALBERT FORNS: Ultracolors, Labreu edicions, 2013
Page updated
Google Sites
Report abuse