Embedded Files
COMUNICACIÓ
1. El xat i el correu electrònic
1. El xat i el correu electrònic
El segle xxi es caracteritza pels avenços en el camp de les comunicacions interpersonals. Cada vegada són més habituals les converses o comunicacions per mitjà d'internet, com els xats, els correus electrònics, etc.
Un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a través d'internet. Permet la comunicació de diverses persones d'arreu del món alhora, en temps real.
El correu electrònic (anomenat en anglès e-mail o mail) permet redactar, enviar i rebre missatges mitjançant sistemes de comunicació electrònica.
La missatgeria instantània (Messenger) és un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real, mitjançant una xarxa de comunicacions, com internet.
Una adreça de correu electrònica té la forma següent: usuari@domini.exemple. La part que hi ha abans del signe @ és la part local de l'adreça, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part que hi ha a la dreta del signe @ és el nom de domini. Un missatge de correu electrònic consta de dos components principals:
La capçalera, amb informació sobre l'emissor i el destinatari, l'assumpte i la data, i una altra informació sobre el missatge.
El cos del missatge, que inclou el missatge en si i, sovint, una signatura al final.
El bloc
El bloc
Altres sistemes de comunicació propis d'internet són el bloc i el fotobloc. Un bloc és un diari personal interactiu. Està dissenyat amb la finalitat que, com en un diari, cada article tingui una data de publicació, de tal manera que la persona que escriu (blocaire) i les que llegeixen poden seguir la relació de tot el que s'ha publicat i editat. S'hi pot publicar amb la regularitat que es vulgui i els articles són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el darrer que es publica és el primer que surt en pantalla
Per mitjà del sistema de comentaris, els blocs permeten als lectors establir una conversa amb l'autor del bloc i entre ells.
Tipus de blocs
Tipus de blocs
Segons quina sigui la finalitat del bloc, n'hi ha de diversos tipus:
Bloc personal: bloc de la persona que explica temes o qüestions del seu interès personal.
Bloc de l'expert sobre un tema: bloc de la persona que vol transmetre els seus coneixements.
Bloc polític: bloc dels polítics i els candidats de les campanyes electorals i també de la gent que a través d'un bloc explica el sentit del seu vot. És habitual veure debats molt vius entre diferents blocs o grups de blocs, ja que faciliten la participació dels ciutadans en el debat democràtic públic.
Bloc professional: bloc de grups de professionals que es coordinen o que expliquen els seus projectes.
Bloc periodístic: bloc que simplement dóna informació, com ho fa un diari tradicional.
Fòrum (o grup de discussió)
Fòrum (o grup de discussió)
Un fòrum (o grup de discussió) a internet és una eina de comunicació en grup, coneguda també com a conferència electrònica. El funcionament és semblant al del correu electrònic, però en aquest cas, per a participar o llegir els missatges emesos per la resta del grup cal que l'usuari estigui connectat al servidor que gestiona el fòrum. És un sistema en què la comunicació entre usuaris no es dóna en temps real i els missatges se solen guardar durant un llarg període de temps.
Els fòrums permeten el debat i l'intercanvi d'opinions entre molts usuaris, però també poden tenir altres utilitats, com per exemple facilitar la comunicació entre professors i alumnes en un curs virtual, anunciar canvis en jocs i pàgines web o acumular enllaços recomanats sobre un tema.
Treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres blocs o fotoblocs.
Pautes d'anàlisi d'un bloc
Fixa't en els elements següents:
L'estructura: capçalera, informació del contingut, nom de l'autor, seccions o apartats que el conformen, com s'organitzen, si hi ha publicitat o no, de quins elements de navegació disposa, enllaços externs, etc.
La presentació: elements gràfics (destacats, el fons, els colors, el tipus de lletra, fotografies o vídeos adjunts, etc.).
El tipus de bloc a què pertany.
El registre que s'hi utilitza (estàndard, col·loquial, formal...).
El grau de participació dels qui hi escriuen.
El tipus de comentaris dels col·laboradors o participants, el grau de seriositat i rigor...
Bloc que recorda la ruta de l'exili dels escriptors catalans
2. Els registres
2. Els registres
Els parlants d'una llengua fan servir diferents registres o varietats funcionals en funció de quatre factors:
El tema de què es parla, que pot ser general o especialitzat.
El nivell de formalitat, que depèn del grau de familiaritat o de distanciament entre els interlocutors.
El canal de comunicació, segons que sigui oral o escrit.
El propòsit o la intencionalitat de la comunicació: divertir, informar, ordenar, conversar...
Els registres es classifiquen en formals (cientificotècnic i literari) i no formals (col·loquial i vulgar).
El registre cientificotècnic
El registre cientificotècnic
El registre cientificotècnic és el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona, normalment, amb el canal escrit, que és el més adient per als manuals, els articles i les ressenyes de revistes especialitzades.
Els trets principals d'aquest registre, que permet transmetre informació de manera clara, exacta i objectiva, són els següents:
L'ús d'una terminologia precisa i rigorosa (Per a aconseguir la precisió i el rigor terminològics, es fan servir mots monosèmics, que eviten l'ambigüitat, i neologismes).
La utilització de formes no personals o de tercera persona del singular.
La tendència a l'estil nominal: els noms superen els verbs.
L'absència de matisos de subjectivitat.
El text expositiu, de caràcter científico-tècnic, pretén informar d’un tema d’una manera ordenada, lògica i clara. La simple exposició pot portar, a més, a l’explicació, és a dir, a voler fer entendre de manera clara allò que s’exposa. Exposició i explicació són termes que s’utilitzen indistintament per referir-se a textos que tenen una finalitat o bé informativa o bé didàctica. A diferència de l’argumentació, l’exposició no pretén convèncer ningú de res, sinó que únicament pretén donar la informació necessària per fer comprendre un tema. Per tant, ha de ser neutra i objectiva.
Els textos cientificotècnics són, bàsicament, expositius, cosa que no vol dir que no puguin participar d'altres tipologies textuals, com, per exemple, l'argumentació, la descripció, la instrucció...
Un text científic pot ser de diversos tipus, en funció del canal que empri o del públic a qui vagi destinat: especialitzats i divulgatius, orals (conferència) i escrits, tot i que el grau de formalitat sol ser, en tots ells, alt.
Característiques del llenguatge tècnic i científic
- Tema específic, propi de la disciplina de què es parla.
- Predomini de la funció referencial o representativa del llenguatge. Es parla d’una realitat externa a l’emissor de forma objectiva.
- Poden ser científics, tècnics i humanístics.
- Originen textos diversos, fonamentalment expositius (transmissors de coneixements), argumentatius (justificatius de teories) i descriptius.
- Hi apareixen repeticions innecessàries, amb la finalitat que el missatge arribi clar a oients o lectors.
Lèxic
- Utilització de lèxic concret, amb un sol significat (unívoc) i denotatiu.
- Sol evitar mots comodí com “cosa”, “assumpte”, “fer”, “problema”, “dir”..., falques i col·loquialismes. La precisió en l'elecció del lèxic és important.
- Ús de terminologia pròpia (lèxic especialitzat), constituïda pels termes o mots d’una determinada disciplina, art, etc.
- La terminologia segueix els criteris de creació propis de la llengua, les normes terminològiques de la llengua per a la formació i l’ús de termes: derivació, composició, neologismes d’arrel grecollatina, adaptació o no de préstecs lingüístics...
- Utilitza el sistema de símbols, bé internacionals, bé propis de la llengua en què està escrit el text: €, PTA, 1r, h., Na, c/, 30', USD (dòlar dels EUA)...
Sintaxi
- Ús de frases curtes i simples que pretenen afavorir la comprensió. Predomini de les oracions enunciatives.
- Utilització d’un discurs despersonalitzat, sense implicació de l’emissor: fórmules impersonals amb passives reflexes: s'ha vist, s'observa...; plural de modèstia, amb utilització de la 1a persona del plural: com hem vist, havíem indicat...
- Utlització de la 3a persona.
- Estructura lògica de l’oració: subjecte + verb + predicat. Les alteracions de l'ordre poden induir a l'error.
- Abundància de noms abstractes.
- Abundància de Complements del nom, tant amb adjectius especificatius com amb sintagmes preposicionals.
- Connectors ben utilitzats, per evitar la confusió. Aquests connectors organitzen les idees entre sí (condició, causa, finalitat...) o ordenen les diferents parts del text (introducció, síntesi, exemplificació, conclusió...).
Altres trets
- Variació tipogràfica: lletres diferents, negretes, cursiva, notes a peu de pàgina... en els títols, subtítols, apartats... També per destacar paraules-clau.
- Esquemes, resums, quadres
- Gràfiques o taules aclaridores
- Imatges exemplificadores o aclaridores
Bona part d’aquest text està inspirat en el document de la Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació i Servei de Llengües i Terminologia. “Comunicació escrita (redacció tècnica)”. Text modificat.
http://upcommons.upc.edu/ocw/diposit/material/31627/35878.pdf
Treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres textos del registre cientificotècnic.
Pautes d'anàlisi d'un text escrit amb un registre cientificotècnic
Fixa't en els elements següents:
L'estructura del text: organització en apartats.
L'ús de terminologia especialitzada.
L'ús de sigles i acrònims, abreviatures, símbols, etc.
La precisió del significat de les paraules i del text.
Verbs en present d'indicatiu.
Referències a altres textos, autors, etc.
Presència d'il·lustracions: esquemes, fotos...
TEXTOS PER OBSERVAR I RECOLLIR-NE ELS TRETS QUE
ELS CARACTERITZEN
Viatge a l'interior del cos humà
La ressonància magnètica aplicada a la medicina compleix 20 anys, i ha provocat una autèntica revolució, tant en el camp clínic com en l'experimental.
L'any 1946, i de manera independent, dos científics americans van descriure un fenomen fisicoquímic que es basa en les propietats magnètiques de determinats nuclis del sistema periòdic. Van observar que aquests nuclis absorbien energia de radiofreqüència quan estaven sota la influencia d'un camp magnètic, i posteriorment l'alliberaven en tornar a la seva posició de repòs. Aquest alliberament energètic dels nuclis és el que finalment es transforma en un senyal elèctric, a partir del qual s'obtenen imatges tomogràfiques del cos humà. Aquests dos científics que varen descriure el fenomen de la ressonància magnètica nuclear, Felix Bloch i Edward M. Purcell, foren guardonats amb el premi Nobel de Física l'any 1952.
En l'aplicació de la ressonància magnètica nuclear a la medicina s'han observat diferents fases relacionades directament amb els avenços tecnològics que han anat succeint. Una primera etapa, que podríem anomenar "analítica", neix l'any 1971, a partir de les possibilitats suggerides per R. V. Damadian de discriminar en animals d'experimentació el teixit normal d'aquell que és anormal i de caràcter tumoral. Posteriorment, l'any 1973, P. Lauterbur va publicar a Nature, no sense moltes dificultats, la primera imatge mitjançant ressonància magnètica nuclear de tubs plens d'aigua.
Fragment extret de http://www.vhebron.net/bn/revista/rev27/vhrev5.htm
El nombre de sons pronunciables és il·limitat i fins i tot la mateixa persona és capaç de pronunciar el mateix de so de formes diferents. Els sons depenen de l'anatomia de cada persona i, a més, varien també segons la situació en l'espai del nostre cos. Els sons també canvien en funció dels sons que tenen al costat.
El so és una unitat física, doncs, i mesurable amb diversos aparells.
El fonema, en canvi, és una unitat abstracta: la unitat mínima no significativa, però sí distintiva, que es pot aïllar en una cadena fònica. És a dir, no té significat, però es pot intercanviar amb altres fonemes i això provoca un canvi de significat en la paraula:
cel
/s /
bel
/ b /
fel
/f /
gel
/
mel
/m /
pèl
/ p/
rel
/r /
tel
/t /
zel
/ z /
/
Els fonemes s'oposen i defineixen per trets distintius : /p/ i /b/ són oclusius i bilabials, però són diferents -sonen diferent- perquè /p/ és sord i /b/ és sonor.
(Suposo que observeu que la primera part d'aquest text presenta algunes incorreccions perquè la persona autora no fa ús de sinònims, pronoms o altres referents per evitar les repeticions)
Fragment extret de la pàgina http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/fonetica/fonetica.htm
Caràcters generals dels mol·luscs
Els mol·luscs són animals que en la seva majoria viuen al fons dels medis aquàtics. Les espècies terrestres són minoria i, a més, només poden sobreviure en llocs humits. Els mol·luscs són metazous de cos tou no segmentat, dividit en cap, peu i massa visceral.
La massa visceral està envoltada pel mantell, les cèl·lules del qual segreguen la closca, o conquilla, constituïda per matèria orgànica (conquiolina) i per matèria inorgànica (carbonat de calci -CO3Ca- com prismes de calcita i làmines d'aragonita). La massa visceral conté la major part dels òrgans de l'animal. Al cap tenen ulls, tentacles amb missió olfactiva i tàctil, i òrgans de l'equilibri. Es desplacen gràcies a una massa muscular denominada peu, que treuen de l'interior de la conquilla.
Anatomia interna dels mol·luscs
Entre el mantell i els diferents òrgans interns hi ha una cavitat denominada cavitat del mantell o cavitat pal·lial, on se situen les brànquies i hi desemboquen tant l'anus com els conductes reproductors i excretors. La respiració es fa per mitjà de brànquies en els mol·luscs aquàtics, mentre que els terrestres respiren a través d'un pulmó o cavitat interna, on entra l'aire.
A l'aparell digestiu destaca la ràdula, una mena de petita llengua eriçada de dentetes quitinoses situada a l'interior de la boca. Els mol·luscs tenen hepatopàncreas o glàndula digestiva, que participa en l'alimentació.
La circulació és oberta o lacunar. Comprèn un cor amb diverses cavitats (aurícula i ventricle) englobat en el pericardi, i vasos sanguinis que connecten amb les brànquies i aboquen la sang a la cavitat general del cos. A la sang hi ha pigments respiratoris.
L'excreció, o eliminació de substàncies residuals, s'efectua a través de nefridis, també anomenats ronyons, que surten d'unes cavitats especials del cos.
Tenen un sistema nerviós compost per un anell de ganglis que envolten l'esòfag (anell periesofàgic) units per cordons nerviosos que es prolonguen pel peu i pel mantell. En alguns casos aquests ganglis poden assolir un gran desenvolupament.
Fragment extret de la pàgina
http://www.xtec.cat/~jcarras2/bio_3eso/mol_luscs/molusc2.htm
EXERCICIS
1. Indica la tipologia de cadascun dels tres textos anteriors, i enumera les característiques que presenten que ens permeten dir que pertanyen al registre científico-tècnic.
2. Creus que són similars o hi veus diferències? Quin tipus de diferències?
3. Ens aquests textos trobaràs algun fragment narratiu i descriptiu, entre d'altres. Podries indicar-nos un fragment clarament narratiu i un altre de descriptiu? Què t'ho permet afirmar?
(Extret de: http://pilarcapdevila.blogspot.com.es/2013/04/els-textos-cientifico-tecnics.html)
El registre literari
El registre literari
El registre literari es caracteritza, en canvi, per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal; és per això que es val de les figures retòriques, d'arcaismes, de dialectalismes i de la polisèmia dels mots, tant per a enriquir els textos com per a fer-los més subjectius.
Concurs EL GUST PER LA LECTURA
Text argumentatiu: tria tema abans vacances.
El currículum. tema 2
Els blogs: unitat 4
Llengües en contacte. Tema 5
Registres: unitat 6
LITERATURA
Modernisme i Noucentisme. Unitat 5 poesia Joan Maragall, Josep Carner
Unitat 6 narrativa Víctor Català
Literatura i guerra civil: Lletres de batalles
GRAMÀTICA
Oracions subordinades substantives. Unitat 6
Pronoms febles. Unitat 4
Formes, funcions i combinacions
Formes, funcions i combinacions
Els pronoms personals tenen formes diferents segons la funció que exerceixin dins l'oració:
Els pronoms personals tònics poden fer de subjecte (Ell no vindrà. (subjecte)
Nosaltres anirem al cinema. (subjecte)) i, precedits de preposició, també poden exercir determinades funcions pronominals (CI, CRV, CC...Regala el ram a ella. (CI) Els pares pensen en tu. (CRV) Assistirà al concert amb mi. (CC)).
Els pronoms personals àtons, en canvi, no poden substituir el subjecte (llevat d'algun cas, molt específic, que el subjecte pot ser substituït pel pronom en), però sí que poden substituir els complements verbals (CD, CI, CRV, CC, atribut i predicatiu No el vaig veure al concert. (CD) A en Manel, no li donaran pas el certificat. (CI) En parla. (CRV) Hi anirà de seguida. (CC) Ho és. (atribut) Hi camina. (predicatiu).
Combinacions de pronoms
Combinacions de pronoms
Quan cal substituir més d'un element de l'oració, els pronoms s'han de combinar.
Per a combinar dos o tres pronoms àtons o febles, cal tenir en compte una sèrie de regles:
Els pronoms van o tots davant del verb o tots darrere del verb, segons pertoqui. Me'ls estimo molt. / Puc estimar-me'ls molt. Te les donaré. / Puc donar-te-les.
Els pronoms van darrere del verb si està en imperatiu, infinitiu o gerundi i davant del verb en els altres casos.
En les perífrasis verbals formades per un verb conjugat i un infinitiu o gerundi, es poden col·locar, sempre junts, o davant o darrere del verb. En la frase Te l'has de menjar la combinació de pronoms va davant del verb i en la frase Has de menjar-te'l la mateixa combinació va darrere del verb.
Hi ha un ordre de col·locació dels pronoms.
Si es tenen presents totes aquestes regles, la combinació de pronoms àtons és, llavors, prou clara i senzilla. La combinació *m'en vaig no és correcta perquè l'apòstrof pot anar encara més a la dreta. La combinació correcta és me'n vaig.
Combinacions especials
Combinacions especials
Tot i que la combinació de pronoms àtons obeeix gairebé sempre a les regles determinades anteriorment, hi ha alguns casos especials:
Quan el pronom de CI singular li ha de combinar-se amb els pronoms de CD definit el, la, els i les, canvia de forma, i passa a ser hi, i també canvia la seva posició i se situa llavors darrere el CD:
li + el → l'hi
li + la → la hi
li + els → els hi
li + les → les hi
Porta el llibre a l'Eva → Porta-l'hi
Aquests canvis, però, no es produeixen en valencià, que manté les combinacions habituals:
li + el → li'l
li + la → li la
li + els → li'ls
li + les → li les
La combinació ho + hi es resol en l'hi:
Compra això en aquella botiga → Compra-l'hi
Límits en la combinació de pronoms
Límits en la combinació de pronoms
Cal tenir en compte que no tots els complements es poden pronominalitzar. De l'oració
Aquest matí he pres un cafè amb llet al bar de la plaça,
es poden pronominalitzar el CD (Aquest matí n'he pres un al bar de la plaça) i el CCL (Aquest matí hi he pres un cafè amb llet), però no es pot pronominalitzar el CCT.
D'altra banda, no totes les combinacions són possibles. Per exemple, els pronoms en + ho no es poden combinar; només es pot substituir un dels dos pronoms:
Treu això (CD) de la capsa (CRV):
Treu-ho de la capsa.
Treu-ne això.
La llengua parlada
La llengua parlada
El català col·loquial presenta una notable reducció de les combinacions pronominals normatives:
La combinació els hi pot substituir les combinacions els el,els la, els els, els les, els ho, els en i, fins i tot, el pronomels: Donarem aquells caramels als nens →Els hi donarem(català col·loquial).
La combinació l'hi pot substituir la hi, les hi i li ho:Regalarem allò que et vaig dir a l'Eulàlia →L'hi regalarem(català col·loquial).
Per analogia amb les combinacions l'hi, la hi, els hi i les hi, la combinació n'hi substitueix la forma normativa li'n:Comprarem tomàquets a la pagesa →N'hi comprarem(català col·loquial).
COMBINACIÓ DE PRONOMS
CD + CI,
CRV, CC lloc (prep DE: EN // altres prep: HI)
Observacions
Observacions
Relacionades amb les oracions subordinades substantives, hi ha tot un seguit de qüestions gramaticals que cal tenir en compte.
Canvi i caiguda de preposició
Canvi i caiguda de preposició
Davant d'un infinitiu, les úniques preposicions correctes són ai de. Per tant, cal canviar les altres preposicions per una d'aquestes dues. Per exemple:
Té interès en el quadre. ►Té interès a/de veure el quadre.
Compto amb tu. ►Compto a/de fer-ho.
Davant la conjunció que no hi pot anar cap preposició. La caiguda de la preposició pot provocar, de vegades, construccions una mica dures, que es poden suavitzar afegint, per exemple, el sintagma el fet:
S'adona de l'engany. ►S'adona Ø que l'estan enganyant.
Es queixa dels deutes.►Es queixa Ø que li deguin tants diners. ►Es queixa del fet que li deguin tants diners.
La preposició "de" davant de l'infinitiu
La preposició "de" davant de l'infinitiu
L'ús de la preposició de davant de l'infinitiu és un tret estilístic que eleva el registre, però no és obligatori. És a dir, la preposició de que introdueix una oració subordinada formada per un infinitiu que fa de subjecte (primer exemple) o de CD (segon exemple) és perfectament suprimible.
La frase Ens agradaria moltíssim d'obtenir uns bons resultats és igual de correcta que la frase Ens agradaria moltíssim obtenir uns bons resultats.
La frase Preferim de jugar a tenis és igual de correcta que la frase Preferim jugar a tenis.
La conjunció "que" i la conjunció "si"
La conjunció "que" i la conjunció "si"
La conjunció que
La conjunció que
És important no confondre la conjunció que amb el pronom relatiu que:
Espero que hagis arribat sense cap problema.
Ha arribat l'home que vas conèixer ahir.
La conjunció que només té funció d'enllaç i no es pot suprimir mai:
Desitjo que et trobis bé. (Frase correcta)
*Desitjo Ø et trobis bé. (Frase incorrecta)
La conjunció si
La conjunció si
La conjunció si introdueix oracions subordinades substantives, concretament oracions interrogatives indirectes totals o oracions dubitatives:
L'Aina va preguntar si anirien de viatge. (Oració interrogativa indirecta)
En Manel no sap si té llibres de física. (Oració dubitativa)
Exercicis del llibre (gramàtica tema 6): només els tres primers.
ORTOGRAFIA
Vocalisme àton. Homòfons. Família de mots. Vocal neutra. Tema 4
Consonantisme: sordesa/sonoritat, punt d'articulació, mode d'articulació
DICTAT PREPARAT
La Torre de les Hores (Blog)
La Torre de les Hores (Blog)
CATÀFORA, de Bernat Dedéu
Fins ahir mateix, servidor desconeixia que una catàfora és (cito el diccionari IEC-Montilla) l’anticipació de què és un objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs, així com l’element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment. Com passa amb qualsevol recurs estilístic, em sembla molt més important que un estudiant sigui hàbil emprant anàfores, catàfores o collonàfores que no pas fent metafísica de tot quan gir lingüístic, de la mateixa forma que un esgrimista ha de conèixer bé les parades i fintes de la seva respectiva arma, però només amb l’objectiu últim de salvar escomeses i poder batre l’arma de l’adversari veloçment i bella. El llenguatge és eina de pensament i estètica, i és només des d’aquest punt de vista que cal estudiar-lo. Contràriament, la gent acaba escrivint com els filòlegs de l’IEC que, com heu comprovat, excel·leixen en l’art de definir quelcom sense que s’entengui una punyetera merda.
La brometa periodística de la catàfora a la selectivitat d’enguany disfressa la situació dramàtica del domini lingüístic dels nostres alumnes, unes deficiències que no són culpa dels nanos, sinó d’uns filòlegs tastaolletes i impertinents que els ensenyen la llengua com si gramàtica i sintaxi fossin un manual de rentadores. Si repasseu les preguntes de l’examen de català d’enguany sobre El Cafè de la Granota o El violí d’Auschwitz comprovareu com l’alumne és assetjat amb qüestions memorístiques que tenen una relació absolutament marginal a la comprensió de cada obra, així com amb preguntes gramaticals ordides amb l’única intenció de fer caure els estudiants en la trampeta de torn sobre els pronoms febles o el que s’escaigui. Cal respectar les normes i formalitats de la nostra llengua? Evidentment, no hi ha cultura sense ordre, però d’aquí a subsumir la bellesa del català a les manies persecutòries de filòlegs i de mòmies de la sintaxi hi va un bon tros.
(continua a https://sites.google.com/site/quatrcats/textos-triats)
LÈXIC
Page updated
Google Sites
Report abuse