Embedded Files
Acabem el trimestre amb visites d'autors de la comarca a les aules de 4t d'ESO. Comencem amb l'Albert Forns, autor d'una novel·la, Albert Serra, la novel·la no el cineasta, que va gaudir del premi Documenta l'any 2012, i de dos poemaris dels quals els alumnes han llegit alguns poemes enguany.
L'Albert fa una visió panoràmica a la seva trajectòria fins arribar a ser l'home professional de la cultura que és en l'actualitat. Des d'uns inicis un xic accidentats com a estudiant de Telecomunicacions i Informàtica, passant per oficinista d'una fàbrica fins arribar a la carrera de Periodisme que el va portar a establir els contactes necessaris per poder-se dedicar al que en un començament era una afició.
Aquest camí acadèmic no lineal serveix d'excusa per comentar als alumnes l'alt grau d'aprenentatge que s'esdevé en moltes de les circumstàncies de la vida que poden semblar fracassos i sobretot a no llençar la tovallola davant de les adversitats i aprofitar qualsevol font d'aprenentatge ja que no sols una titulació acadèmica és garantia de coneixement.
Un cop arribat al món professional, l'Albert Forns ofereix la part més interessant de la xerrada amb un munt d'anècdotes relacionades amb la seva professió, des de fonts diverses d'inspiració a plantejaments artístics ben poc convencionals o curiosos artistes contemporanis que sorprenen uns alumnes que descobreixen davant seu l'immens pou de coneixements i l'extensa trajectòria que pot aconseguir un home amb només trenta-tres anys. No hi ha com tenir un fort alè vital.
A classe havíem llegit els següents textos seus:
Ciríl·lic
Viure és decebre’s.
Girar el cap i veure que ningú et segueix, arribar a destí i veure
Que ningú t’ha vingut a buscar. Viure és que no se’n recordin
Del teu aniversari, que busquis la seva mirada i només hi trobis
Indiferència. Viure és que jo interpreti el màxim del teu mínim,
Viure és fer de la decepció la regla, la hipòtesi, el menú del dia.
Viure és lamentar-se i il·lusionar-se amb un endemà millor, i amb
l’excusa anar passant dies, empenyent anys fins a morir sense
audiència ni frase enginyosa: la decepció fiknal.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Fal·làcia
Es lleva.
Es dutxa.
Agafa el bus d’empresa.
Fitxa.
Grapa.
Classifica.
Grapa. Ordena. Classifica. Agrupa. Grapa. Entre dades a l’ordinador. Grapa.
Classifica. Ordena. Entra coses a l’ordinador. Viatge al lavabo. Classifica. Grapa. Fa
un llistat a l’ordinador. Classifica. Ordena alfabèticament. Grapa. Classifica. Grapa.
Entra dades a l’ordinador. Aturada per fer el cafè. Grapa. Classifica. Grapa. Va a
buscar papers al departament del costat. Els ordena. Aturada per esmorzar. Grapa.
Atén al mostrador. Continua grapant. Classifica. Grapa. Classifica. Entra informació a
l’ordinador. Imprimeix un llistat. L’ordena. Grapa. Classifica grapa ordena entra
informació a l’ordinador grapa classifica imprimeix respon al telèfon grapa classifica
grapa ordena grapa atent al mostrador grapa entra informació grapa classifica ordena
grapa classifica grapa xerra classifica grapa ordena classifica telèfon grapa ordena
grapaclassificagrapaordenatelèfongrapaordenaimpressiógrapaclassifica.
La poètica de l’oficinista és de lèxic reduït, estructura fèrria i sonoritat metàl·lica.
ALBERT FORNS: Busco l que em gemini, ed. Tarafa, 2007
Cy Twombly
M'agradaria trobar la pàgina, aquell quadre concret. Que em
deixés sense alè uns moments, que per uns segons jo fos aquell
llenç blanc i el meu dolor aquell vermell esclatant.
ALBERT FORNS: Ultracolors, Labreu edicions, 2013
Pina Bausch
Vol, però no pot.
Dies de pluja,
amics que es moren,
compromisos que s'anul·len.
Onades que s'estimben
contra onades que s'estimben
contra onades que s'estimben.
Ordeno el paisatge
per passar la tarda pensant-te.
Alguns segons perfectes.
Onades que s'estimben.
ALBERT FORNS: Ultracolors, Labreu edicions, 2013
Page updated
Google Sites
Report abuse