Aina
El pintoresquisme es reduí, però la brutícia i l'engrut perderen brillantor. Els estrets carrers en acusat pendent, que des de la part baixa pugen fins a la cresta, no tenen avui comparació amb el que foren anys enrera en aquell tràgic formiguer –de misèria, brutícia, trampa, superstició fraresca, miraculoseria infecta, sentimentalisme fictici, nerviositat,gana, vociferació i drapets al sol. Són, és clar, transformacions lentes, perquè hom treballa sobre una matèria estabilitzada de segles, però potser a la interpretació cinematogràfica que d'aquests espais ha donat Vittorio de Sicca se li ha de treure una mica de ferro. «¿Sap el que representa posseir en aquesta ciutat i sense tenir milions i milions de lires un bidet que funcioni discretament?», em preguntà una senyoreta. I és que s'ha produït un fenomen considerable. Aquests anys de postguerra, Nàpols ha entrat en un considerable desenvolupament industrial degut, naturalment, a la presència dels americans en el golf. Nàpols ha crescut de la part del pla, nord-nord-est i el sac de la golfada. AI voltant dels establiments industrials han bastit grans edificacions per a obrers, netes i assolellades, d'una modernitat del gust de la gent, i així, una part important de la població, que durant segles visqué pràcticament de la caritat dels nobles i dels convents, del parasitisme, de la sopa i de la gràcia que hom atribueix als napolitans, tingué ara un accés al treball normal i a la seguretat. El to general el to de la ciutat s'ha elevat. Ha millorat. Els esperits crítics afirmen que s'ha mediocritzat, si mediocritzar-se vol dir substituir els drapets pel vestit, i la brutícia i el suat per la higiene elemental.