Primer trimestre

1. COMUNICACIÓ

AVALUACIÓ INICIAL

Comentari de text poètic

La carta formal

Les cartes oficials o administratives són comunicacions formals adreçades a persones, entitats o institucions diverses i tenen com a objectiu demanar informació, queixar-se d'un mal servei, expressar gratitud, sol·licitar un servei, etc. Les entitats, les empreses, etc., envien també cartes als seus proveïdors, clients i usuaris per tal de fer comandes, d'informar-los de nous serveis, etc.

Una carta formal acostuma a tenir una estructura composta per les parts següents:

• El nom i l'adreça de l'emissor o l'emissora.

• El nom i l'adreça del destinatari o la destinatària.

• Una salutació, i a continuació una coma o dos punts.

• El cos de la carta, escrit de manera clara i entenedora.

• El comiat i la signatura a mà.

• La localitat i la data.

Tipus de cartes

Segons a qui va adreçada i també segons la finalitat, la carta pot ser més o menys formal, cosa que es reflecteix en la mateixa estructura, en el nivell del llenguatge o també en la presència o no de tots els elements formals. Així doncs, hi ha diversos tipus de cartes:

• La carta oficial o administrativa, que és una comunicació de tipus formal, adreçada a persones, entitats o institucions i que té com a objectiu demanar informació, queixar-se d'un mal servei, expressar gratitud, sol·licitar un certificat...

• La carta familiar i d'amistat, de tipus menys formal, adreçada a persones amb qui es manté un lligam més íntim.

• La carta de presentació o de sol·licitud de feina, que té com a objectiu la presentació del candidat o la candidata a un lloc de treball determinat.

• La carta oberta, adreçada a un particular, que és publicada al mateix temps en els diaris, les revistes o a internet perquè tothom la pugui llegir.

Treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres tipus de cartes.

Els tractaments

Quan es tracta d'un document, és molt important mantenir la coherència quant al tractament.

L'emissor pot utilitzar la primera persona del singular (Us convido...), la primera del plural, especialment adequada en el cas d'entitats o institucions (Us convidem...), o bé la tercera persona del singular si es vol accentuar el caràcter impersonal (Se us convida...).

Si el destinatari és una entitat, es fa servir la tercera persona del plural (Els convidem...).

Pautes d'anàlisi de la carta formal

En una carta formal, cal fixar-se en els aspectes següents:

• Qui n'és l'emissor

• Qui n'és el destinatari

• Quin tipus de carta és (administrativa, d'amistat, oberta...)

• Quina és la finalitat de la carta

• L'exposició ordenada i clara dels fets i dels requeriments

• El tractament al destinatari

• El to i el nivell del llenguatge

• La correcció ortogràfica i gramatical i la presentació

exemple carta personal

Estructura de la carta:

Lloc i data, salutació, cos de la carta (introducció, exposició, conclusió), comiat, signatura.

Elements addicionals en les cartes formals: remitent i destinatari amb dades completes (càrrec, companyia, adreça...)

1) Informal

2) Formal

ACTIVITAT:

Redacció d'una carta a 3 destinataris diferents donant a conèixer el viatge de fi de curs de 4t i demanant permís per vendre pastissos a la sortida de l'escola uns dies a la setmana per finançar-lo.

La informació addicional que contindrà és el destí, les dates (del 13 al 17 de juny), els cursos implicats i l'institut que l'organitza.

Les persones destinatàries són:

• alumnes

• direcció

• famílies

Un cop escrita la carta, es penja al blog següent: Redaccions ESO

Triarem la redacció més escaient entre tots: clara, ordenada, sense faltes, que contingui tota la informació, amb ús d'un vocabulari adequat i un registre també adient.

La instància

Una instància o sol·licitud és un document que serveix per a fer una petició o una reclamació adreçada a una empresa o a un organisme públic o privat.

Normalment les institucions oficials ja tenen un formulari tipus per a presentar les instàncies, en què només cal emplenar les dades i firmar-les.

Les instàncies tenen una estructura fixa i estan subjectes a mínimes variacions; es poden redactar en primera o en tercera persona del singular. Una instància consta, bàsicament, dels apartats següents:

• Encapçalament. Inclou les dades personals (Nom i cognoms, Número del document nacional d'identitat (DNI), Adreça completa (carrer, número, pis, porta, codi postal, població, Telèfon de contacte, Adreça electrònica, etc. Quan no es disposa d'un imprès de sol•licitud, les dades personals s'agrupen en un únic paràgraf. del sol·licitant.

• Exposició. S'hi fan constar les raons que motiven l'exposició. Comença amb la paraula EXPOSO o EXPOSA, escrita amb majúscula, seguida de dos punts. Quan hi ha diferents arguments, cadascun ha d'anar en un paràgraf diferent, precedit de la conjuncióQue, escrita amb majúscula inicial.

• Sol·licitud. S'inicia amb el verb DEMANO o SOL·LICITO o bé DEMANA o SOL·LICITA, escrit amb majúscula i seguit també de dos punts. S'hi ha de fer constar el que es demana de la forma més clara possible. La petició acostuma també a anar precedida de la conjunció Que, escrita amb majúscula inicial.

• Signatura del sol·licitant i lloc i data de la redacció del document.

• Destinació. S'escriu amb lletres majúscules, i inclou el tractament de la persona o la institució a qui va adreçadala instància.

  • Entre el darrer paràgraf de l'exposició i el primer de la sol·licitud, hi sol haver un connector del tipus per això, per la qual cosa, etc.

  • Treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres models d'instàncies.

2. GRAMÀTICA

Tipus d'oracions

La modalitat oracional

Segons l'actitud del parlant respecte a l'acte de comunicació, es poden distingir quatre modalitats oracionals bàsiques:

• La declarativa, en què l'emissor dóna informació al receptor: Ha vingut l'Enric.

• La interrogativa, en què l'emissor demana informació: Ha arribat el tren?

• La imperativa, en què l'emissor vol influir en la conducta del receptor: Vés-te'n.

• L' exclamativa, que ressalta algun aspecte expressiu o subjectiu del parlant respecte del que declara (Ha vingut l'Enric!), del que pregunta (Ha arribat el tren!?) o del que ordena, aconsella o demana (Vés-te'n!).

També es pot parlar d'una modalitat negativa, combinable amb les anteriors: No ha vingut l'Enric; No te'n vagis.

Oracions declaratives

Les oracions declaratives serveixen per a donar una informació. Pel que fa a l'entonació, presenten una corba descendent; pel que fa a la sintaxi, l'indicatiu n'és el mode verbal propi: El jutge absoldrà els acusats.

Dins les oracions declaratives hi ha una important riquesa de matisos. Per exemple, una oració formalment declarativa pot tenir un valor imperatiu o exclamatiu. Així mateix, l'entonació descendent canvia segons si l'emissor té una actitud de dubte o d'incertesa: Potser el jutge absoldrà els acusats.

Oracions interrogatives

L'oració interrogativa pregunta alguna cosa al destinatari i n'espera una resposta. N'hi ha de diferents tipus:

• Les oracions interrogatives totals pregunten pel contingut de tot l'enunciat i esperen un sí o un no com a resposta. Poden anar introduïdes per la conjunció expletiva que (Que ha vingut en Xavier?), i el subjecte pot anar davant o darrere el verb.

• Les interrogatives parcials, en canvi, van encapçalades per un mot interrogatiu, precedit o no de preposició, i pregunten per un sol constituent de l'oració.

• Les oracions interrogatives confirmatòries són aquelles en les quals l'emissor sol·licita confirmació: Oi que anirem de colònies?

• Les oracions interrogatives eco, o reiteratives, es refereixen a una informació que s'acaba de donar abans en el discurs: Que s'ha trencat el gerro de cristall?

DIRECTES/INDIRECTES

Oracions interrogatives retòriques

Hi ha un altre tipus d'oracions interrogatives que poden ser tant parcials com totals, les oracions interrogatives retòriques, que, de fet, no pregunten res, és a dir, no són sinó declaracions encobertes, perquè no pretenen obtenir cap informació. L'oració A qui més em podria adreçar?, per exemple, equival, de fet, a No em podria adreçar a ningú més.

Oracions imperatives

En un sentit estricte, les oracions imperatives expressen ordres que l'emissor adreça al receptor, però també poden expressar consells, recomanacions, etc. El mode verbal propi és l'imperatiu, si són afirmatives, i el subjuntiu, si són negatives. Com que en les oracions imperatives no hi ha cap dubte de qui és el subjecte, o bé van sense subjecte explícit o, si apareix, acostuma a anar darrere el verb.

Oracions exclamatives

Les oracions exclamatives poden ser oracions declaratives, interrogatives o imperatives que queden marcades per una determinada entonació, que pot indicar sorpresa, incertesa, decepció, etc. Poden anar introduïdes per un determinant exclamatiu sovint acompanyat d'un que.

Per a atenuar una ordre, es poden utilitzar el verb impersonal caldre, la perífrasi haver de o, fins i tot, oracions formalment interrogatives:

• Cal que te'n vagis.

• Hauries d'anar-te'n.

• Te'n vas ara mateix?

• Vols fer el favor de marxar?

Oracions optatives

Encara es pot considerar una altra modalitat oracional: les oracions optatives, que expressen un desig de l'emissor. Tenen el verb en mode subjuntiu i van introduïdes per mots com que, tant de bo i així: Que Déu ens agafi confessats! Tant de bo que es recuperi aviat! Així es quedés ronc!

Discurs directe/indirecte

Cohesió textual

Oració composta coordinada, juxtaposada i subordinada

Oració subordinada adjectiva

Tema 7 exercici 3.1.

Per acabar amb els dubtes

ORACIONS PER PRACTICAR:

En Joan és l'únic empleat que arriba d'hora

El negoci en què han invertit tot el seu capital ha resultat fructífer

Els informes en què us baseu són poc fiables

Van visitar aquella cala on els nadius es banyen a la claror de la lluna

La porra amb què l'amenaçava era plena de punxes

El tornavís amb el qual has descollat aquests cargols és d'acer

La zona de la qual t'he parlat és el polígon industrial de Llançà

Vaig posar a la meva nena el nom d'una actriu amb qui m'havia identificat de jove

Els detalls en els quals es fixa ens posen a tots nerviosos

Diferents tipus de CN

Aposicions i subord adj

3. ORTOGRAFIA

Introducció als símbols fonètics

Dicció clara

Sonorització/Ensordiment

Consonants mudes

Relació dels aspectes anteriors amb la rima i la mètrica

4. LITERATURA

Trimestre centrat en la poesia

Renaixença i romanticisme.

Poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Model de comentari poètic.

Verdaguer

5. LÈXIC

Lèxic primer trimestre.

Definició i exemple on s'usi el mot de manera clara: