Blog on penjar el text argumentatiu després del debat
Recordatori dels aspectes treballats a 2n d'ESO:
Recursos retòrics
Text argumentatiu
(Informació extreta del llibre digital Text-La Galera)
Els textos argumentatius pretenen aportar raons (arguments) per tal de defensar una opinió i convèncer els receptors amb un discurs coherent i justificable.
Les persones tenen visions diferents de la realitat que els envolta: els judicis que fan són diversos segons les creences, les impressions, les experiències individuals...
Per això, qualsevol text argumentatiu tindrà, d'una banda, uns elements personals o "passionals", que buscaran, mitjançant un llenguatge emotiu, la receptivitat del públic, i, de l'altra, uns elements demostratius, que seran exposats amb un rigor argumentatiu.
Hi ha textos argumentatius orals i escrits de tipologia diversa i són difosos a través dels diferents mitjans de comunicació:
A la premsa: cartes al director, editorials, articles d'opinió...
Pels mitjans audiovisuals: debats televisius, intervencions en programes de ràdio, discursos polítics, tertúlies...
Per internet: blocs, fòrums, missatges electrònics...
Els textos argumentatius tenen generalment l'estructura següent:
Una introducció que serveix per a presentar el tema que es desenvoluparà i per a intentar captar l'interès dels receptors.
La narració i la confirmació d'uns fets, és a dir, la justificació (a favor o en contra) de les afirmacions que s'hi fan, que pot anar acompanyada d'exemples il·lustratius.
Una conclusió o epíleg, que es pot reduir a una frase o a un paràgraf que impacti els possibles receptors.
A l'hora de redactar un text argumentatiu, cal seguir els passos següents:
Selecció d'un tema d'interès general o d'actualitat.
Documentació sobre el tema escollit i elaboració d'arguments (a favor o en contra).
Organització de la informació i redacció del text seguint l'estructura habitual.
Revisió global del text.
Ara, llegeix i treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres textos argumentatius.
Pautes d'anàlisi del text argumentatiu
Fixa't en els aspectes següents, pel que fa al contingut:
Si hi ha arguments a favor o en contra d'un tema.
Si es pretén convèncer els receptors.
Si el discurs és coherent i justificable.
Si hi ha elements personals o "passionals" (llenguatge emotiu) i elements demostratius (rigor argumentatiu).
Fixa't en els aspectes següents, pel que fa a l'estructura:
Si el text consta dels tres apartats bàsics: introducció, confirmació dels fets i conclusió.
Fixa't també en quin mitjà de comunicació és difós aquest text argumentatiu (premsa, televisió, ràdio, internet...).
En els textos argumentatius, es poden fer servir diferents recursos per a convèncer els receptors (lectors o oients):
Ús d'un argument d'autoritat, és a dir, es pot citar textualment l'opinió de personalitats de vàlua reconeguda, com ara escriptors, filòsofs, polítics,
artistes, etc. (Ex: Diversos autors troben a la millor una solució "menys genuïna", i Ruaix diu que seria "una catalanització tolerable de a lo millor", en el
sentit que la darrera és realment un calc de la castellana i, en canvi, l'altra se suma a les expressions amb l'article la, ben castisses […]. M'adhereixo,
amb altres autors, a la posició de Ruaix.
Ús de refranys i proverbis, que potencien la validesa de les tesis plantejades perquè són idees admeses per tothom que es van transmetent de
generació en generació. (Ex:Però per a fer qualsevol canvi, per a iniciar un nou projecte cal valentia, compromís, voluntat i, sobretot, il·lusió.
Valentia perquè és molt còmode seguir igual, sense canvis, sense riscos tot seguint la màxima "qui dia passa, any empeny". Compromís perquè
quan es comença un nou projecte cal tenir constància i creure en aquest projecte. […]
Generalment, els textos argumentatius presenten els trets lingüístics i retòrics següents:
Ús de verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar..., en primera persona (singular o plural) i de temps verbals com el present o el condicional.
Utilització de connectors (primer, d'una banda, finalment...) (marques d'ordre que serveixen per a introduir paràgrafs).
Ús de nexes que expressen causa (ja que, a causa de, com que...), conseqüència (per tant, de manera que, doncs, així és que, per això...) o oposició (però, en canvi, malgrat que, tanmateix,encara que...).
Ús de les cometes i dels guionets.
Utilització de recursos retòrics com metàfores, perífrasis, repeticions, sinònims, antítesis, paral·lelismes, citacions, preguntes retòriques...
En l'argumentació (tant oral com escrita) cal evitar caure en els errors següents:
Utilitzar l'imperatiu, ja que no acostuma a ser convincent.
Fer justificacions irrellevants i de poca validesa.
Fer afirmacions excessivament contundents.
Adoptar una actitud agressiva, ja que predisposa els receptors en contra.
Ara, llegeix i treballa el text model a partir de les pautes d'anàlisi i, si vols, també pots analitzar altres textos argumentatius.
Pautes d'anàlisi del text argumentatiu
Fixa't primer en els aspectes que vas treballar en la unitat 6, pel que fa al contingut i a l'estructura. I fixa't també a través de quin mitjà de comunicacióes difon el text.
Després, fixa't en els aspectes següents, pel que fa al tipus de llenguatge:
Si es fan servir arguments d'autoritat o refranys i proverbis.
Si hi ha verbs del tipus dir, creure, pensar,opinar..., en primera persona (singular/plural) i en present o en condicional.
Si es fan servir connectors per a introduir paràgrafs i nexes diversos.
Si hi ha cometes i guionets.
Si es fa servir algun recurs retòric (metàfores, perífrasis, repeticions, sinònims, antítesis, paral•lelismes, citacions, preguntes retòriques...).
La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres
elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga. Aquesta paraula prové del grec, perí, entorn, phrázo, dir, mentre que el seu sinònim circumlocució procedeix del llatí. Signifiquen totes dues "fer una frase a l'entorn".
Les perífrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetició del mateix mot o nom, per a fer més entenedor un concepte complicat des del punt de
vista tècnic, o també per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), però també per a donar tonalitats diverses a l'objecte
(amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena).
Exemples:
El cap i casal (la capital)
La ciutat dels ponts (Alcoi)
La matèria grisa (la intel·ligència)
El rei dels animals (per al lleó)
El país del futbol (referint-se a Brasil)
(continguts treballats el curs passat)
Teoria del text argumentatiu i, en especial, el debat.
El text argumentatiu transmet una opinió, defensada per arguments i exemples que li donen suport, amb l'objectiu de convèncer algú.
Hi ha diversos llocs on trobem textos argumentatius: converses, cartes privades i públiques, literatura (sobretot narrativa i teatre), conferències, debats, taules rodones, col·loquis, articles d'opinió en premsa, editorials, publicitat, discursos polítics, informes sobre temes especialitzats (per exemple urbanisme, salut...)
Pel que fa a l'Estructura, partim d'una de les més clàssiques del text argumentatiu:
La introducció, on es presenta la tesi, la idea que es vol defensar.
La demostració, on es presenten els arguments que demostren la tesi. A més dels arguments pot contenir exemples i contraarguments.
La conclusió, on es reprèn de manera sintètica la tesi de l'autor i ofereix possibilitats de resolució en el futur, o bé fa un resum o recull l'argument més important.
Trets lingüístics:
Connectors
Com a introductors dels arguments: ordinals o altres marques d'ordre (en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.).
Per expressar oposició: però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, a pesar de, tot i, etc. I verbs que pel seu significat indiquen oposició com dissentir, oposar-se, etc.
Per expressar la causa: perquè, ja que, amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc. I verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar
, etc.
Per expressar la conseqüència: doncs, per tant, així, en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma.
Recursos expressius
La introducció ha d'atreure l'interès del receptor, cosa que es pot aconseguir utilitzant fórmules diverses:
Contar una història relacionada directament amb l'opinió que volem defensar. Així es prepara l'estat d'ànim per tal de predisposar l'interlocutor favorablement respecte d'allò que s'exposarà.
Es pot explicar directament el posicionament respecte el tema que es tracta sense utilitzar l'argument més potent que es tingui.
Posar de manifest determinats valors que considerem compartits amb l'interlocutor.
Al llarg del debat es poden utilitzar recursos retòrics que serviran per fer més expressiu el discurs i alhora per aconseguir un discurs
més eficaç. Alguns dels que es poden utilitzar són els següents:
Ironia. Cal anar amb cautela a l'hora d'utilitzar-la perquè, segons com es faci, pot molestar i deixar malament la persona que la
utilitza.
La repetició. Cal anar alerta que no sigui una repetició causada per una pobresa de lèxic, sinó una repetició intencionada per
remarcar alguna idea, donar un èmfasi especial, etc.
La citació d'autoritat, és a dir, una frase extreta de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta.
La pregunta retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix per implicar
el receptor en el que s'afirma.
L'humor, que serveix per treure tensió a l'ambient i crear un clima favorable a l'emissor. Es pot fer amb jocs de paraules, la
mateixa ironia, etc.
Les cometes s'usen per citar paraules textuals o donar significats especials a alguns mots.
Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar
del to objectiu al subjectiu.
Contraarguments per avançar-nos en l'exposició dels possibles arguments de l'interlocutor i rebatre'ls abans que ell o ella els formuli.
Mètodes
Lògic: incideix en la nostra capacitat de raonar.
Persuasiu: incideix en la nostra emotivitat.
2. Teoria referida a l’expressió oral
Va bé tenir un guió escrit:
Ben jerarquitzat (títols, idees, arguments, exemples, contraarguments, parts de l’exposició).
En una cara d’un full.
Lletra gran.
Només ha de contenir un extracte, no tot detallat.
S'ha d’assajar diversos cops.
Expressió:
Cal mantenir la serenitat.
Ritme adequat. Velocitat i ritme més aviat lents, sense caure en la monotonia: ritme més lent quan s’arriba a una idea important i més ràpid en els exemples i les idees secundàries. Pauses necessàries per espirar, per separar apartats i per remarcar conceptes.
Vivesa i espontaneïtat.
To de veu adient. Entonació variada: èmfasi especial en alguns aspectes.
Mirada directa a l'interlocutor.
Llenguatge ben utilitzat:
Registre estàndard, sense arribar a ser gaire formal.
Riquesa i precisió en el lèxic.
Cal evitar tics lingüístics.
Articulació correcta i clara.
Ordre i estructura:
Coherència en la selecció d’informació (idees clares i rellevants).
Ordre en la progressió de la informació.
Cohesió en l’exposició de les idees ( ben relacionades).
Claredat de l’exposició.
Ús de recursos retòrics
3. Plantilla d'avaluació de la intervenció en el debat
1.ORDENAT. Cada alumne fa una presentació de la seva posició i en aquesta intervenció hi ha d’haver una estructura tripartida: introducció, desenvolupament i conclusió.
2.CLAR. El missatge s’ha de comunicar amb una velocitat adequada, vocalitzant correctament i no donant excessius sobreentesos.
3.ARGUMENTS POTENTS. Com que el tema triat interessa les persones que el debaten, els arguments han de tenir un cert interès. CONTRAARGUMENTS.
4. EXEMPLES. S’ha d’il·lustrar el que es diu amb exemples adequats.
5.RECURSOS RETÒRICS. L’expressivitat dels oradors ha de contemplar l’ús de recursos com interrogació retòrica, citació d’autoritat, ironia, comparació, metàfora, etc.
6.CONVICCIÓ. És important que l’orador es cregui allò que diu.
7.CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA. Cal evitar l’ús de barbarismes. Dicció clara.
8.CORRECCIÓ ÈTICA. Respecte pel torn de parla i per les opinions d’altri.
9.LLENGUATGE NO VERBAL. Tenir en compte que comuniquem molt amb el to de veu, els gestos, la mirada, els somriure, la posició del cos...)
10. CONNECTORS. S’ha d’evitar fer la sensació que diem la nostra opinió sense escoltar la dels altres. Per tant, sempre partirem d’allò que hem sentit.
Estructures d'exemple:
Per començar:
El meu punt de vista sobre el tema...
La meva opinió sobre...
Jo crec
Jo penso
Per afegir informació:
Un altre aspecte a tenir en compte...
Una dada interessant
Per altra banda
També cal considerar
Per acabar:
I ja no em queda cap raó més per...
Quedarien moltes raons per afegir, però
Per acabar
Per concloure
Més textos:
SI MOLT CONVÉ
Com a equivalents de l’expressió castellana a lo mejor tenim una sèrie
d’expressions: potser, tal vegada, tal volta, anant bé, si molt convé, si tant
convé, si molt t’hi va, a la millor, segons com, anant bé. I encara hi podríem
afegir variants com si tant és, si tant em burxes. En podem il·lustrar dues amb
aquest exemple de Pere Calders (1978): “Home [...]. Hi ha un despistament tan
gran que, si molt convé, estàs fent una obra mestra i em sabria molt de greu
que se m’escapés el riure. Si tant em burxes, et diré que, per a viure, la trobo
una mica enfarfegada.” Com veiem en aquest exemple, aquestes expressions
depenen subtilment del context: no arriben a ser exactament equivalents,
substituïbles, en tots els contextos, cosa absolutament normal en qüestió de
modismes. Diversos autors troben a la millor una solució “menys genuïna”,
i Ruaix diu que seria “una catalanització tolerable de a lo millor”, en el sentit
que la darrera és realment un calc de la castellana i, en canvi, l’altra se suma a
les expressions amb l’article la, ben castisses (Ara ve la bona, Ho ha fet a la
babalà, Tu sempre vas a la teva). M’adhereixo, amb altres autors, a la posició
de Ruaix.
Però avui a més d’un li causa estranyesa si molt convé: fins li arriba a semblar
un invent. No, no és cap invent ni cap raresa ni cap cosa de l’alta edat mitjana.
La trobem, modernament, ben representada al llarg de tot el segle xix i del
segle xx, en escriptors, publicacions periòdiques i diccionaris. El fet que a vostè
o al de més enllà no li soni no vol dir absolutament res: totes les llengües de
cultura disposen d’una gamma de possibilitats que anem aprenent al llarg de
la vida, que ens enriqueixen i ens causen sensació de plenitud.
Joan Solà, Avui (4/10/2007).
Connectors
Com a introductors dels arguments: ordinals o altres marques d'ordre (en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.).
Per expressar oposició: però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, a pesar de, tot i, etc. I verbs que pel seu significat indiquen oposició com dissentir, oposar-se, etc.
Per expressar la causa: perquè, ja que, amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc. I verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar
Per expressar la conseqüència: doncs, per tant, així, en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma.
Recursos expressius
La introducció ha d'atreure l'interès del receptor, cosa que es pot aconseguir utilitzant fórmules diverses:
Contar una història relacionada directament amb l'opinió que volem defensar. Així es prepara l'estat d'ànim per tal de predisposar l'interlocutor favorablement respecte d'allò que s'exposarà.
Es pot explicar directament el posicionament respecte el tema que es tracta sense utilitzar l'argument més potent que es tingui.
Posar de manifest determinats valors que considerem compartits amb l'interlocutor.
Al llarg del debat es poden utilitzar recursos retòrics que serviran per fer més expressiu el discurs i alhora per aconseguir un discurs més eficaç. Alguns dels que es poden utilitzar són els següents:
Ironia. Cal anar amb cautela a l'hora d'utilitzar-la perquè, segons com es faci, pot molestar i deixar malament la persona que la utilitza.
La repetició. Cal anar alerta que no sigui una repetició causada per una pobresa de lèxic, sinó una repetició intencionada per remarcar alguna idea, donar un èmfasi especial, etc.
La citació d'autoritat, és a dir, una frase extreta de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta.
La pregunta retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix per implicar el receptor en el que s'afirma.
L'humor, que serveix per treure tensió a l'ambient i crear un clima favorable a l'emissor. Es pot fer amb jocs de paraules, la mateixa ironia, etc.
Les cometes s'usen per citar paraules textuals o donar significats especials a alguns mots.
Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.
Contraarguments per avançar-nos en l'exposició dels possibles arguments de l'interlocutor i rebatre'ls abans que ell o ella els formuli.
Mètodes
Lògic: incideix en la nostra capacitat de raonar.
Persuasiu: incideix en la nostra emotivitat.
0. Entendre de quin tema ens demanen per parlar i tenir molt informació
1. Introducció
No: per començar
Sí:
Estic d'acord amb el funcionament
Jo crec/penso/opino/trobo/considero... que
La meva opinió sobre ...................... és favorable/negativa
Actualment en el nostre país el funcionament.... és .....
2. No hi ha interlocutor (us/et)
1a pers plural
impersonal es
3. Una de les raons per les quals hi estic a favor/en contra és
La raó principal que em situa a favor/en contra
M'agradaria destacar...
Un aspecte a tenir en compte
M'agradaria poder dir.... PERÒ
Per una banda el sistema educatiu és .... per la raó ....
4. També
a més a més
Per una altra banda
Un altre aspecte a tenir en compte
5.
Per exemple
Com a exemple
un bon exemple seria
6.
No Continuo pensant pensant el mateix
Per acabar, m'agradaria afegir
voldria remarcar
Per concloure
Com a conclusió
Finalment
7. EXEMPLES DE TEXTOS RGUMENTATIUS ESCRITS
A continuació tenim alguns exemples de textos argumentatius en els quals podem observar en diferent color trets analitzats a nivell teòric:
Estructura: diferenciades la introducció (tesi subratllada) i la conclusió en taronja.
Recursos retòrics en blau.
Arguments subratllats.
Exemple o concreció de l'argument en negreta i subratllat.
EXEMPLE 1
CARLES CAPDEVILA
| Actualitzada el 14/10/2011 00:00
Que el mestre tingui rang legal d'autoritat per evitar que rebi agressions em sembla tan lògic que ho aplaudeixo i no hi dedicaré ni una línia més. Violència a banda, la pèrdua de respecte cap al mestre està massa estesa, i els pares en som culpables.
Els nens han d'anar a escola entenent la diferència entre sí i no i assumint que algú decideix quan es parla i quan es calla, i que aquest és el mestre. L'autoritat no se l'ha de guanyar sent boníssim (els brillants sempre ho aconsegueixen) sinó que té a veure amb el càrrec. Al mestre mediocre també se l'ha de respectar, la seva feina ho porta implícit.
No entro en detalls com ara si els alumnes s'han d'aixecar o els mestres han de tenir pedestal: no ens posarem d'acord i sempre n'hi haurà que reclamaran més autoritat fins a tornar al blanc i negre. M'avorreix el debat sobre el pedestal físic i m'entusiasma posar en un pedestal simbòlic la feina que la societat delega als mestres.
M'indigna sentir pares criticant els mestres davant dels nens amb una imprudència del tot temerària, perquè dir als teus fills que l'adult que els educa no mereix respecte és assenyalar-li el camí d'ignorar també el que li diguis tu. I el missatge per al nen és diabòlic: et deixo tot el sant dia amb un de qui no em refio gens, però tu ni cas, i si no et tracta bé ja aniré a protestar.
Sisplau, corregim aquesta irresponsabilitat tan gran que fa vergonya.
(S'ha canviat la distribució en paràgrafs de l'original)
EXEMPLE 2
Dos Negroni
Empar Moliner
Capar un gat, millor que matar un toro?
He escoltat, aquests dies, els arguments de les persones contràries a les curses de braus, i he entès i compartit els raonaments que m’han fet. El toro pateix. No es pot negar. La qüestió em recorda una mica algunes actituds feministes contemporànies. Es considera sexista (amb raó) que les dones no poguessin entrar al Cercle del Liceu, però es troba normal que el príncep Felip, pel fet de ser home, passi per davant de la infanta Helena en la línia de successió. De la mateixa manera, es considera tortura matar braus (amb raó) però no es consideren tortura les barrabassades que fem a altres bèsties.
Deixem de banda els animals que ens mengem. Deixem de banda la terrible agonia dels llobarros a la peixateria i la terrible agonia dels cargols rostits de viu en viu a la llauna. Ens els mengem. D’acord.
Però aturem-nos en altres pràctiques esportives, com la pesca sense mort. Dissabte era a Vic i un senyor que l’exercia m’explicava que alguns dels peixos que treu de l’aigua ja els coneix. Deu ser molt fotut empassar-te un ham i quedar-te sense oxigen diversos cops al dia.
Conec diversos animalistes contraris als toros que tenen gats capats. Els estimen molt, però els han extirpat els testicles perquè no tinguin desitjos sexuals. Això no es fa ni amb els violadors humans. Ho dic des de la innocència: no és tan miserable com matar toros, això?
És cert que hi ha animalistes que no tenen gats, sinó gates. (Tot sovint escriuen articles poètics sobre elles.) A les gates el que els fan és privar-les de qualsevol satisfacció sexual i, de vegades, del dret a la reproducció. Algun cop les creuen amb el gat d’algun amic, però, quan pareixen, els prenen els fills i els regalen o els maten. Si m’ho miro amb ulls humans (així ens mirem els toros), preferiria morir a banderillades que no pas que em prenguessin la cria.
(S'ha canviat la negreta en els inicis de paràgraf de l'original)