Guia de comentari de text poètic

Es donen unes instruccions per a la pràctica del comentari de text:

• 1. Situació del text dins l’obra. Es tracta de saber de quina obra forma part el text que s’analitza. En el cas d’un poema, cal esbrinar si l’autor el va escriure conjuntament amb altres poemes en un mateix llibre.

  2. Informació sobre l’autor/a. Interessen especialment els aspectes biogràfics o del seu pensament que estiguin més relacionats amb el text i que puguin ajudar a una millor comprensió de l’obra.

  3. Informació sobre l’època, el lloc i el moviment literari en què s’ha escrit el text. Cal conèixer el context de l’obra literària, perquè pot determinar les característiques del text.

  4. Identificació dels elements que configuren l’aparença del text (gènere, tipus de text, estructura, tècniques emprades...). Abans d’endinsar-se en l’anàlisi del text, convé assenyalar els trets que destaquen del seu aspecte extern: a quin gènere correspon (poesia, prosa, teatre), quin tipus de text és (descripció, narració, diàleg), quina estructura té (títols, paràgrafs, versos i estrofes, elements per a la representació dramàtica), etc.

  5. Concreció del tema central i els subtemes. Després d’una lectura atenta, cal destacar la idea principal a què fa referència el contingut del text, així com altres temes o idees que també hi figurin, però de manera secundària.

Prèviament és útil identificar l’estructura del text: precisar les parts en què es divideix i les relacions que hi ha entre elles.

• 1. Anàlisi de la forma (recursos expressius, recursos tècnics, figures literàries, aspectes gramaticals i sintàctics, estil en general, etc.). S’ha d’estudiar com l’autor ha manipulat el llenguatge per tal de presentar el seu missatge amb un resultat estètic.

  2. Estudi de la intencionalitat de l’autor. Quan es coneix a fons el contingut del text i la forma com es presenta, es poden treure conclusions del que pretenia l’autor amb la seva creació literària.

  3. Interpretació i valoració del text. La darrera fase correspon a la interpretació personal que el lector fa de l’obra que ha estudiat i, a més, com a receptor del missatge, el valora i expressa la seva opinió. (Sovint en alguns nivells de Secundària no es fa aquest apartat).

Pautes per a la recitació de poemes.

1. Per a una bona recitació cal CONÈIXER (I SENTIR) el poema.

La poesia ha de sortir de dins, i per sortir ha d’haver entrat. Perquè entri la poesia cal treballar-la: LLEGIR EL POEMA MOLTES VEGADES. Com més sabem un poema, més el sentim també.

Els poemes viscuts, com els bons records, com les bones vivències, són un dels bagatges més valuosos d’una persona i vénen quan els necessitem, a consolar-nos, a donar-nos energia, escalfor... Per això és important la memorització de bons poemes o cançons, que són un tipus de poesia.

2. Entendrem millor el poema si coneixem aspectes de la vida i obra del poeta.

3. Ens ajuda a entendre la força del poema trobar LES PARAULES O FRASES CLAU DEL POEMA.

4. Abans d’assajar, cal MARCAR LES PAUSES QUE FAREM EN RECITAR EL POEMA.

5. Començarem a RECITAR, SOLS, EL POEMA. No hem de tenir por, en les recitacions preparatòries, d’EXAGERAR L’ACCENTUACIÓ, L’ENTONACIÓ, LES PAUSES, LES PARAULES BÀSIQUES.

Hem de recitar el poema DE MOLT DIVERSES MANERES I EN DIVERSOS ESTATS D’ÀNIM.

Un possible exercici és recitar un mateix poema (o un vers) amb distintes accentuacions i també amb distintes expressivitats (ràbia, desolació, malenconia, eufòria, alegria...).

6. JA ENS PODEM APRENDRE EL POEMA DE MEMÒRIA.

7. EL PODEM COMPLEMENTAR AMB MÚSICA DE FONS O AMB IMATGES...

8. Quan el recitem, farem les FRASES CURTES.

En general, les emissions de veu gaire llargues ens fan tenir pressa per respirar i no permet parlar bé ni parlar amb prou potència.

Si una frase és massa llarga, la tallem amb una pausa o amb l’entonació.

9. Cal marcar bé les PAUSES. No s’ha de tenir por dels silencis, de les pauses llargues. Els silencis reforcen les paraules, el sentit.

10. S’HA D’AGUANTAR EL TO FINS AL PUNT O FINAL DE VERS i no baixar a la darrera síl·laba, sinó més aviat pujar. Els finals han de ser alts, amb força, mai decadents.

11. DONEM VIDA AL TEXT abocant-hi els nostres pensaments i idees, les nostres emocions i sentiments, les nostres passions. Ens hem de deixar endur per les imatges que ens desvetlla el poema.

----------------------------------------------------

GUIÓ

1. Presentació del poema: títol i autor.

2. Introducció: He triat aquest poema per...

3. LECTURA EXPRESSIVA

4. Comentari. Consell: començar pel tema o el context.

5. Conclusió: generalització de les impressions subjectives de la introducció

Avaluació de les exposicions orals

L’exposició oral del comentari de text poètic val el 20% de la nota.

Hi ha uns ítems que serveixen per a l’avaluació de l’alumnat i que exposem a la graella següent.

Cada un dels 10 primers val un punt. Del 4 al 10 fan referència a la lectura del poema.

Els dos darrers, corresponents al contingut del comentari tant pel que fa a la forma com al sentit del poema, 10 punts.

1 i 2. INTRODUCCIÓ. Expliquen el sentit global del poema, per què l’han triat i què els ha agradat A continuació, fan una presentació de l’autor/a, que ha de ser breu i recollir aquells aspectes més interessants de la seva trajectòria, fugint de dates, llistes de títols i premis que hagi obtingut.

3. MIRADA AL PÚBLIC. Mirada dirigida cap a l’auditori.

4. CORRECCIÓ. Alerta a no usar barbarismes i a llegir els mots del poema correctament.

5. EXPRESSIVITAT. Èmfasi en alguns mots o expressions.

6. RITME. Ritme adequat, respectar les pauses que potenciïn el significat d’algunes paraules

7. VOCALITZACIÓ. Dicció clara

8. TO SOSTINGUT. Una entonació sostinguda al llarg del vers

9. FLUÏDESA: Lectura seguida i fluida.

10. EXTRA. algun element complementari que ajudi en l’exposició (des d’una fotografia de l’autor a un power point amb imatges que potenciïn el significat del text o una versió musicada del text...).

11 i 12. Pel que fa al comentari, ha de ser complet i clar, seguint les pautes donades per al comentari de text literari

AVALUACIÓ COMENTARI DE TEXT POÈTIC

1.INTRODUCCIÓ. L’alumne comenta per què ha triat aquest poema, què és el que li agrada i pot comentar alguna dada de l’autor , sobretot si cal alguna referència concreta per entendre millor el text.

2. CONCLUSIÓ. És bo no acabar l’exposició del comentari de text amb l’anàlisi d’un dels aspectes, sinó que a tall de conclusió es pot fer una valoració global de la lectura, en el sentit de què ha aportat a l’alumne o bé si no es vol fer una interpretació tan personal, el que representa l’autor en la història de la literatura.

3. LLENGUATGE NO VERBAL. Tenir en compte que comuniquem molt amb el to de veu, els gestos, la mirada, els somriure, la posició del cos...)

4. RITME. El ritme del discurs de l’orador ha de ser adequat i, en aquest sentit, sempre s’ha de tendir a anar més lentament del que hom en principi faria. S’han de fer pauses de tant en tant per donar temps a l’auditori a pair la informació.

5. MIRADA AL PÚBLIC. No es pot fer una lectura del comentari. Sí que es pot tenir un guió i consultar-lo, però s’ha de tenir la informació ben assimilada per poder transmetre-la correctament.

6. CORRECCIÓ. Alerta amb l’ús de barbarismes.

7. VOCALITZACIÓ I VOLUM DE VEU. La dicció ha de ser clara i el volum adequat.

8-12: Ja esmentats en la pauta de comentari.

Per comentar els recursos retòrics es pot fer partint de l'estructura interna o per estrofes, per exemple:

A la primera estrofa...

A la segona estrofa ...

etc.

o bé

A la primera part...

A continuació...

A la conclusió...

etc.

MODEL DE COMENTARI

PLANTILLA REDACCIÓ DEL COMENTARI DE POEMA

El poema ____________________, de ______________________, està organitzat en ______

estrofes i tracta el tema de __________________________________________ d’una manera __________________________________________________________.

Pel que fa a la rima, s’observa _______________________________________________

________________________________________________________________________

_________________________________________________.

Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art _________ i mesuren ________________.

Són de destacar algunes elisions (vers número ____) i sinalefes (vers número ____), que

contribueixen a la regularitat mètrica.

Respecte al contingut, en els vers número _________, s’hi explica ________________ _______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

amb el recurs retòric que serveix per __________________________________________

__________________________________________.

A la següent estrofa_______________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________.

En els tres últimes versos __________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________.

En conclusió, és un poema molt ben _______________________ i que transmet ______

___________________________________d’una manera_________________________

_______________________.

ALERTA AMB ELS CONNECTORS!!!!

Blog de redaccions d'ESO

Textos SALA LECTURA llibre de text

POESIA SEGLE XX

Autoretrat als seixanta-set anys

El cap, feixuc, m’ha encorbat les espatlles

i m’ha enfonsat el pit. Discretament

—i és d’agrair— el ventre va adquirint

la rodonor que els manuals prescriuen.

Cames i mans ronsegen i protesten

i la veu fa vacances permanents

esporuguida pels recels i els dubtes.

Només els ulls mantenen una activa

funció de vigilància i subministren

detalls insòlits a l’imaginari

que és qui serva dempeus la baluerna.

I ara, en silenci, esperaré una noia

que sé que no vindrà i, a poc a poc,

se’m farà tard mentre amb els ulls tancats

m’enfonyo pou endins del gran misteri

de mi mateix i assajo vanament

d’interrogar la mort que sempre em ronda.

Miquel Martí i Pol

Joventut procaç

Ara els veus com surten de les classes,

escumejants els ulls amb crits d’eufòria,

entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones,

i t’atures a mirar-te’ls, meravelladament confós,

tot pensant què és el que t’atreu, encara,

d’aquesta ostentació, boja i procaç, de joventut.

Ja ho saps, tu seguiràs el teu camí

i ells passaran d’una revolada, sense veure’t,

ràfega de llavis molsuts i cossos bruns,

per sempre irrecuperables, riallers i exultants,

deixant-te sols el teu desig, la sempre inútil enveja.

¿És la luxúria de la ment que amanyaga

la dels cossos, o saber que encara esperen

l’agredolça revelació de l’experiència?

¿O és comprendre, justament, que no hi ha res

per evitar que també ells caiguin, lentament,

al vell parany d’anar-se resignant al bo i dolent

mentre creuen, enganyats, que es comencen a conèixer?

Francesc Parcerisas

Platja dura

Són llaguts o balandres

els pensaments que em llisquen

pel llac de la memòria

de la cremada joventut?

Deixo que es trobin

paraules a l’atzar, deixo que em pugin

intensament records,

que encenguin fogueres,

que matin gels.

Camino encara sense crosses, menjo,

bec vi, m’agraden els llavis

incandescents.

A l’esplanada de l’ermita

s’hi feien arrossades.

Sé les graelles plenes

de carn i l’ombra

de les alzines

sureres.

No compliquis

gaire més els records.

Demana justos

els mots indispensables

per fer sorgir la imatge de les coses passades.

Deixa-les anar

com un estel

des d’un turó.

Les ones baten

feixugament damunt la sorra

bruta, negrosa, de la platja dura

dels anys viscuts.

Joan Vinyoli

Saltamartí

Ninot

que porta un

pes a la base i que,

desviat de la seva posició

vertical, es torna a posar

dret.

El poble

Joan Brossa