Denbora

Ozeanoak pasatzen dituzten

arrain bakartiak lez, errari,

naufrago gabiltz intxaur oskol baten,

haize erauntsien mirabe, norabide gabe.

Ez dakigu zenbat denbora falta den,

ez zenbat behar den, nora goazen.

Erlojuak hautsi genituen eta orain

area eskuetan, eskuetatik ihes.

Emaidazu eskua eta oinutsik

iragango dugu elkarrekin, denbora,

memoriaren errautsen gainean oinak errez, denbora.

Atzoko suen hausterrek oraindik

erretzen badute ere segi aurrera,

ez dizut emango galderarik ezidazu

eskatu erantzunik, goazen aurrera.

Bihotza emango dizutnik,

trikuazal baten bildurik,

hautsi ez dadin,

mindu ez dadin,

urra ez dadin, bilduta emango dizut nik.

Com peixos solitaris que travessen els oceans,

com a màndoles de la tormenta, sense direcció.

No sabem quant temps falta,

ni quant necessitem per on anem.

Vam trencar els rellotges i ara

la sorra se'ns escapa de les mans.

Dona'm la mà i descalços

travessarem junts, el temps,

sobre les cendres de la memòria, trepitjant el temps.

Les cendres dels focs d'ahir encara

ens cremen mentre seguim endavant,

no et faré cap pregunta, ni et demanaré

respostes, anem endavant.

Et donaré el cor,

replegat com a closca de truita,

perquè no es trenqui,

perquè no es faci mal,

perquè no es torni a trencar, te’l donaré replegat.