En general el verb en éuscar consta de dues parts:
El verb que indica l'acció i el temps (1)
I un auxiliar que marca la persona (subjecte, objecte indirecte i objecte indirecte) i modelitza més finament el temps. (2)
Exemples: etortzen naiz, ikusi dut, esango diot...
Participi perfectiu (PP)
Indiquen accions que ja han acabat. He dit, he fet ...
Participi imperfectiu (PI)
Puntual: L'acció es realitza en el mateix moment que el emissor parla. Estic llegint, estava llegint ...
Habitual: Indiquen una certa regularitat. Solia pujar, solia baixar ...
Participi de futur (PF)
Indiquen una acció que es realitzarà, o que és podria realitzar -condicional- en el futur. Pujaré, baixaria ...
Combinant aquests tres elements i el tipus de verb tenim quatre grups d'auxiliars:
NOR :
Tan sols tenim un subjecte i el verb és intransitiu -no admet OD.
L'home ha baixat.
NOR-NORI :
Tenim un subjecte i un objecte indirecte. I el verb és intransitiu.
Se m'ha perdut el rellotge.
NOR-NORK :
Tenim un subjecte i el verb es transitiu -admet, o necessita OD.
He begut cafe.
La combinació general. Subjecte, objecte indirecte i objecte directe.
El lladre m'ha robat el rellotge.
Així doncs, podem classificar els verbs en basc de la següent forma:
Verb + sufix que els converteix en verbs nominalitzats o adverbialitzats, i que poden ser equivalents a la seva versió conjugada.
Temps, aspecte i persona son definits pel context de la frase.
Son les formes no personals del verb.
Al seu torn, els verbs conjugats poden classificar-se de dues maneres:
El verb concorda únicament amb el subjecte.
Ni etorri naiz
SUBJ PV SUBJ
Jo he vingut
L'anomenat subjecte en ergatiu.
El verb ha de concordar amb el subjecte i amb l'objecte directe, que pot ser singular o plural.
Jo he esmorzat un cafè.
Jo he esmorzat tres cafès.
El verb ha de concordar amb el subjecte i amb l'objecte indirecte (OI)
El pa se t'ha perdut.
Òbviament, aquí es conjuga SUBJ, OD i OI.
Jo t'he comprat el pa.
Alguns verbs poden conjugar-se incloent en un sol bloc tots els morfemes.
Però en general tots els verbs es poden conjugar en forma perifràstica, es a dir, distingint dues parts o blocs:
El primer bloc és el verb principal i aporta el lexema a més de la marca d'aspecte.
El segon és l'auxiliar, i ens informa de la persona, mode, nombre i temps inclosos a la composició.
JAKIN MIN
Entenem per llengua ergativa -com l'euskera- en contrast amb les llengües de tipus nominatiu -com pot ser el català- a aquella llengua en la que el subjecte de les construccions intransitives es marca de la mateixa forma que l'objecte directe de les transitives, mentre que el subjecte de les transitives és marca d'una forma diferent.
El vasco es una lengua ergativa: esto significa que el sujeto de las oraciones intransitivas se marca igual que el objeto de las oraciones transitivas (en caso nominativo), y que el sujeto de las oraciones transitivas se marca de manera diferenciada (con el caso llamadoergativo). Además, el sujeto, el objeto directo y el objeto indirecto se marcan también en el verbo mediante índices de concordancia. Compárense los siguientes ejemplos:
La frase (34) es intransitiva, y su sujeto ('mi hermano') está marcado en el caso nominativo (nere anaia, con el sufijo -a), al igual que el objeto de la frase transitiva (35). Sin embargo, en la frase transitiva (36), el sujeto recibe caso ergativo (nere anaiak, con el sufijo -ak). La misma distribución de casos se da con el pronombre ni 'yo': sujeto transitivo en (35), sujeto intransitivo en (37) y objeto en (36).
El sujeto pronominal sólo se expresa por énfasis o cuando es el foco informativo; en los demás casos puede omitirse, ya que toda la información necesaria para identificarlo está incluída en el verbo por medio de los índices de concordancia:
Excepcionalmente hay unos cuantos verbos intransitivos que requieren que el sujeto vaya en caso ergativo. Uno de ellos es el verbo irakin 'hervir', como se observa en el ejemplo siguiente:
En las frases existenciales con sujeto indefinido, el sujeto se expresa en caso partitivo en -ik o en caso nominativo. Compárense las frases siguientes:
(40b) ba-da elurr--a mendi-etan = idem
Ambas frases son sinónimas. En (40a) el sujeto elurrik está caso partitivo, mientras que en (40b) aparece en caso nominativo (elurra).