Embedded Files
Conceptes sintàctics previs
Establim les següents definicions sintàctiques:
Element :
Paraula o grup de paraules connectades.
Forma d'un element :
Diferents variacions possibles d'un mateix element.
Dependència entre dos elements :
Relació existent entre dos elements.
Funció d'un element :
Són les dependències que estableix un element amb un altre element mitjançant una determinada forma.
Sintagma :
Conjunt d'elements en el que s'estableixen funcions entre tots ells.
D'aquesta manera podem dir que l'element nire txakurra, no te cap funció fins que no estableixi alguna dependència, es a dir, fins que no es relacioni amb un altre element a dins d'una oració.
Mirem els següents exemples:
Ni ikusten nau nire txakurrak
El meu gos em veu
Nik ikusten dut nire txakurra
Jo veig al meu gos
Podem observar que la dependència que s'estableix entre l'element nire txakurra i l'element ikusi és diferent en tots dos casos.
Aquestes diferents relacions determinen doncs les seves diferents funcions.
Ara bé, en èuscar la funció d'un element determina la seva forma.
És per això que, mirant el nostre exemple, l'element el meu gos agafa en èuscar dues formes diferents segons la seva funció :
Nire txakurra ( forma NOR )
Nire txakurrak ( forma NORK )
De la mateixa manera podem veure-ho a la inversa i concloure que la forma d'un element determinarà la seva funció.
És precisament per aquesta estreta relació entre forma i funció que es tendeix a estudiar conjuntament morfologia i sintaxis: morfosintaxis.
Per desgracia, aquesta relació no és manté sempre en tots dos sentits. És a dir, ni a una mateixa funció correspon sempre la mateixa forma, ni a una mateixa forma correspon sempre una mateixa funció. ( En èuscar no tots els subjectes tenen sempre forma NORK, ni sempre el cas NOR correspon al que s'entén per objecte directe al català ! )
I per altra banda, i per acabar de frustrar l'intent d'aïllar sintaxis de semàntica, aquestes funcions tenen correspondència amb el significat dels elements que hi intervenen. Ho podem observar als exemples previs.
Definició de subjecte i predicat
Mirem aquestes frases:
Ni noa
Jo vaig
Zu zaude
Tu estas
Gu gaude
Nosaltres estem
Observem que cadascuna d'aquestes oracions tenen dos elements (nom o pronom, i verb) relacionats per persona ( 1ª, 2ª o 3ª ) i nombre ( singular o plural )
Ni <=> noa
Zu <=> zaude
Gu <=> gaude
Al primer element l'anomenarem subjecte (S), i al segon predicat (P).
Hem de fer notar que tots dos poden estar -i de fet usualment ho estan- acompanyats d'altres elements.
Ni etxera noa
S P
Jo vaig a casa
Nire anaia hondartzan dago
S P
El meu germà esta a la platja
Beltza txakurra oso handia da
S P
El gos negre és molt gros
Però, encara que tan el subjecte com el predicat estiguin conformats per diferents elements, hi haurà sempre un element que anomenarem nucli.
Així doncs tindrem sempre el nucli del subjecte (Ns) i el nucli del predicat (Np)
Beltza txakurra oso handia da
Ns Np
El gos negre és molt gros
No obstant els inconvenients esmentats a dalt considerarem subjecte i predicat com termes sintàctics i no semàntics.
Subjecte i predicat en euskera
Observem el següent sintagma:
Nik zu ikusi zaitut
Jo t'he vist
A l'element ikusi zaitut -verb-podem observar els morfemes:
Z- morfema NOR: zu ( 2ª persona del singular )
-T morfema NORK: nik ( 1ª persona del singular )
Si hem dit que els subjecte es localitza mitjançant la relació de concordança en nombre i persona amb l'element ikusi zaitut, quin és ara el subjecte? Nik o Zu?
Tenim aquest problema per que tant l'element NOR ( zu ) com l'element NORK ( Nik ) afecten a l'element ikusi zaitut.
Mirem aquest exemple:
Berak zu ikusi zaitu
Ell t'ha vist
Al canviar l'element Nik per Berak, l'element ikusi zaitut es veu afectat i passa a ser ikusi zaitu.
Per tant Nik és el subjecte !
I ara aquest altre exemple:
Nik hura ikusi dut
Jo l'he vist
Hem canviat l'element zu per hura i l'element ikusi zaitut passa a ser ikusi dut. Per tant zu també és subjecte ! ¿?
I encara més. Observem el següent sintagma:
Nik hari garagardo bat eman diot
Jo li he donat una birra a ell
Ara son tres els elements que estan relacionats amb l'element eman diot -verb.
- Si nik passa p.e. a zuk
Zuk hari garagardo bat eman diozu
Tu li has donat una birra a ell
- Si hari passa p.e. a haiei
Nik haiei garagardo bat eman diet
Jo els he donat una birra a ells
- Si garagardo bat (singular ) passa p.e. a garagardoak
Nik hari garagardoak bat eman dizkiot
Jo li he donat birres a ell
Conclusió
A euskera hi poden haver fins a tres subjectes. I els anomenarem Snor, Snork i Snori
Nik hari garagardo bat eman diot
Snork Snori Snor P
Estudiem ara amb més detall tant el subjecte com el predicat en euskera
Google Sites
Report abuse