Vaca

L'ètim més prolífic és el llatí VACCA (< *waka-seria el possible ètim protoitàlic que prové del protoindoeuropeu *wek-eh₂ 'vaca', base del sànscrit vaśā 'id.') que ha donat vaca en portuguès, gallec, castellà, català i occità, vache en francès, vacje en friülès, vatga en romanx, vacca en italià (existeix també el mot mucca que prové del llatí MUCCA), vǫke en istroromanès i vacă en romanès. Quant al masculí, trobem la forma panromànica BOVEM de la qual provenen el portuguès boi, el castellà buey, el català i el romanès bou, l'occità buòu, l'arpità bôf, el francès bœuf, el friülès bo, l'italià bue i l'istroromanès bowu. Aquest mot està emparentat amb el grec antic βοῦς, el protogermànic *kwon, d'on l'alemany Kuh, l'anglès cow, el suec i el danès ko o l'islandès kýr, el gal·lès buwch, l'irlandès bó, el letó govs, l'armeni kov, el persa gav i l'hindi gau. Tots provenen del protoindeuropeu *g^weh₃-u-s 'toro, vaca'. Pel que fa a les cries de la vaca, comptem principalment amb formes que provenen del mot llatí VITELLU: l'aragonès vetiello/-a, el català vedell/-a, l'occità vedèl/a (llenguadocià), vedèth/èra (gascó), el francès veau, l'arpità vél, el romanx vadè, el friülès vidiel, l'italià vitello/a i el romanès vițel.