Cos

Les llengües romàniques són unànimes a l'hora de designar el 'cos', ja que totes deriven del llatí CORPUS. Així doncs tenim el portuguès, el gallec i l'italià corpo, el castellà cuerpo, el català cos, l'occità còs/còrs, el francès corps, el friülès cuarp i el romanx i el romanès corp. Aquest terme va travessar les fornteres romàniques i el trobem en alemany sota la forma de Körper, en irlandès sota la de corp i en gal·lès sota la de corff. L'ètim llatí remunta a l'arrel protoindoeuropea *krep- 'cos', d'on prové també el protogermànic *hrefaz 'cos, tors, ventre', font de l'alemany antic href 'cos, ventre' i de l'anglès antic hrif 'ventre' (> riff 'ventre, intestins'), i el protocelta *krif- 'cos', font de l'irlandès antic crí i del gal·lès mitjà cryf 'fort'.

En altres varietats germàniques, també trobem formes més genuïnes com per exemple el nòrdic antic kroppr que forneix el suec amb kropp, el danès amb krop o l'islandès amb kroppur. L'anglès body és també un mot genuí, que remunta, en última instància, a l'arrel protoindoeuropea *bʰewdʰ- 'desvetllar-se, observar, ser conscient', per l'intermediari del protogermànic *bodag 'cos, tronc'. En l'àmbit celta també hem de destacar una forma genuïna, l'irlandès colainn (< protocelta *kolannis).

Les formes eslaves deriven del protoeslau *tělo 'cos', d'on el rus тело, el polonès ciało, el txec tělo, l'eslovè telo o el búlgar тя́ло. En les llengües bàltiques trobem l'antic prussià keremens (> ķermenis 'cos' en letó), que ens remet a una base protobaltoeslava *ker-m/w- d'on prové el protoeslau *čêrvo 'ventre, intestins', font del polonès tzerwo 'entranyes, intestins' o del txec střevo 'panxa, intestí'.