Serp

La veu llatina SERPENTEM ha donat els mots següents en les llengües romàniques: el portuguès i l'italià serpente, el castellà serpiente, el català, l'occità i el francès serpent, l'arpità sèrpent, el friülès sarpint i el baix engadinès serpaint. Aquest mot hauria evolucionat a SERPE en llatí vulgar, d'on provenen el portuguès serpe, el castellà sierpe, el català i el romanx serp, l'occità sèrp, el sobreselvà siarp, el romanès şarpe i l'istroromanès șǫrpe. L'origen d'aquest terme l'hem de buscar en l'arrel protoindoeuropea *serp- 'arrossegar-se, enfilar-se' (sinònim de *sneg^h- d'on prové el protogermànic *snakan, base de l'anglès snake 'serp' o de l'antic nòrdic snakr 'serp'; el terme *slagan 'serp' (< *slenk- 'arrossegar-se') és la base de l'alemany Schlange i del neerlandès slang 'serp') que té continuadors també en grec ἑρπετόν 'monstre, bèstia', en albanès gjarpër, en hindi sarpa o en bengalí sāpa tots amb el sentit de 'serp'.