Cabirol

El mot llatí CAPREOLU evolucionà en el català cabirol, l'occità cabiròl o cabròl (també cabròu en aquells dialectes que vocalitzen la l final), el francès chevreuil, el friülès cjavrûl, l'engadinès chiavriöl, l'italià capriolo i el romanès căprioară (< CAPRIOLA). El ladí rehl seria un manlleu de l'alemany Reh que, al seu torn, procediria del protogermànic *raikhaz (< *rey 'tacat') base de l'anglès roe 'cabirol petit', l'antic nòrdic ra (> rådyr en danès i en noruec, rádýr en islandès i rådjur en suec), l'antic saxó reho i el neerlandès ree. El terme anglès que designa aquest animal, deer, provindria d'una veu protogermànica *deuzam 'animal salvatge' (del protoindoeuropeu *dʰewsóm ('criatura que respira', procedent de l'arrel *dʰew- 'alè, respiració') de la qual hauria evolucionat també el gòtic dius o l'alemany Tier 'animal'. El castellà corzo i el portuguès corço tindrien el seu origen en l'adjectiu llatí CURTIU 'curt' atès que aquest animal presenta una cua molt curta.