Porc

El mot llatí PORCU 'porc' ha donat el català, el francès i el romanès porc, el castellà puerco, el portuguès i l'italià porco i el romanx engadinès püerch (el friülès purcit també tindria aquest origen). Aquest ètim ens remet a una arrel protoindoeuropea *perk- / *pork- 'porquet' d'on deriva l'antic irlandès orc, el protogermànic *farkhaz, base de l'antic anglès fearh (> farrow en anlgès modern), l'alemany Ferkel o el neerlandès verken; el lituà paršas, el polonès prosię i el croat prase. El francès compta també amb la forma de creació onomatopeica, cochon, que recrea el so que produeixen els porcs. Quant a l'italià, registrem a més a més les veus maiale, procedent del llatí MAIALE 'porc castrat', i suino de SUINU, derivat de SUS 'porc'. Aquest provindria del protoindoeuropeu *suh₁/₃s 'porc') base del protogermànic *swinan 'porc', base de l'anglès swine, l'alemany Schwein o de l'antic nòrdic svin; el polonès świnka, el croat svinjče i el rus свинка 'porquet'. El terme castellà cerdo deriva de l'accepció 'pèl gruixut' de cerda. El femení de la majoria d'aquests mots té el mateix origen que el masculí, tanmateix, algunes llengües compten amb una forma completament diferent: la truja del català, la truèja de l'occità, la truie del francès i la trouye de l'arpità ens remetrien a una veu gal·la *trogja.