Colze

El llatí CUBITU ha donat tot un seguit de formes en les llengües romàniques que, en alguns casos, difereixen força entre si. D'aquesta manera tenim el portuguès coto, el castellà codo, el català colze, l'occità coide, el francès coude, el romanx cumbel, el friülès comedon, l'italià gomito i el romanès cot. El mot llatí deriva del verb cubo 'recolzar-se, estirar-se' que està emparentat amb el gal·lès cysgu 'dormir' o el protogermànic *hupiz 'maluc', d'on l'anglès hip o l'alemany Hüfte 'id.'.

Les formes germàniques deriven totes de l'ètim *alinabugo, compost del mot *alina 'colze' i *bugo 'doblegar'. Així doncs tenim l'anglès elbow, l'alemany Ellbogen i l'islandès olnbogi. La primera part d'aquest terme estaria emparentada amb el llatí ulna 'avantbraç'. Altres parents d'aquests mots són els termes eslaus que designen el colze: el polonès łokieć, el rus локоть o el croat lakat, tots procedents del protoeslau *olkъtь 'id.'. El mateix podem dir del gal·lès elin, l'irlandès uillinn o el bretó ilin tots tres procedents del protocelta *olīnā 'colze, angle'. L'ètim que es troba darrere de tots aquests mots és el protoindoeuropeu *Heh₃l(e)n-, que ens remet a una arrel *Heh₃l- 'doblegar'.