Ocell

Del diminutiu d'AVIS 'ocell' (< *h₂ew-i- ‘ocell’ en protoindoeuropeu, base del grec αίετός 'àguila', el gal·lès hywat 'ànec', el bretó houad 'ànec' i l'armeni haw 'ocell'), AVICELLU, provenen el català ocell, l'occità aucèl (aucèu en provençal i ausèth en gascó), l'arpità usél, el francès oiseau, el friülès uciel, el romanx utschè i l'italià uccello. El gallec páxaro, el castellà pájaro i el romanès pasăre tenen el seu origen en la veu PASSER 'pardal' (d'un protoitàlic *pattro- 'id.' i aquest del protoindoeuropeu *p(e)ttro- 'aquell que vola, ocell' que s'ha de relacionar amb *pet-n-h₂- 'vent, ploma' d'on provenen el protoitàlic *petnā 'id.', base del llatí PENNA 'ploma, vent'; el sànscrit pattra 'ploma'; el gal·lès aderyn /edn 'ocell' i adain, adan 'ala') mentre que el sard pudzone respon a un ètim PULLIONE 'ocell'.