El concepte de 'mà' està dominat per l'ètim llatí MANU. Els hereus són el portuguès mão, el gallec i l'occità man, el castellà i l'italià mano, el català mà, el francès main, el romanx maun i el romanès mâină. La forma llatina provindria d'una arrel protoindoeuropea *mon-u- que forneix també l'antic nòrdic mund 'mà' o l'antic irlandès muin 'protecció'. Els termes germànics generals provenen tots del protogermànic *handu-, l'origen del qual és desconegut. Així doncs tenim l'anglès hand, el gòtic handus, l'alemany Hand o l'antic nòrdic hǫnd. Pel que fa a les llengües celtes, hem de dir que gairebé totes les paraules que designen aquesta extremitat són fidels també a un mateix ètim, a saber, el protocelta *flama d'on el gaèlic irlandès lámh, el gaèlic manès laue, el gal·lès llaw o el cornuallès leuv. Aquest protocelta és cognat del llatí palma.