Os

Les llengües romàniques comparteixen totes un mateix ètim, a saber, URSU: el portuguès urso, el castellà oso, el català os, l'occità, el friülès i l'arpità ors, el francès ours, el romanx i el romanès urs, l'engadinès uors i l'italià orso. Aquests estarien emparentats amb el gal·lès arth, el bretó arzh, l'antic irlandès art (aquests tres procedirien d'una arrel protocèltica *artos), el lituà irštva 'antre', l'antic grec ἄρκτος, l'albanès ari, l'armeni arǰ, el persa khers o el sànscrit ṛkṣa i tots aquests remuntarien a la veu protoindoeuropea *h₂ŕ̥tḱos 'os'. Les formes germàniques remuntarien a una arrel *bʰer-o 'bru': *beran- 'os' en protogermànic, d'on provenen l'anglès bear, l'alemany Bär i el neerlandès beer 'os'. Una altra possibilitat és conectar aquests termes amb l'arrel *ǵʰwer- 'animal salvatge' que es troba a la base del grec θήρ, el llatí ferus, el lituà žvėris i l'antic eslau eclesiàstic zvěrĭ, tots amb el sentit de '(animal) salvatge'.