Cama

El mot català cama, juntament amb el francès jambe, l'italià gamba, l'occità camba, el romanx chomma i el friülès gjambe són representants del llatí vulgar CAMBA, que originàriament significava 'peülla del cavall' (veu procedent de l'antic grec  καμπή 'sinuós, tortuós' que, al seu torn, remunta a l'arrel protoindoeuropea *kh₂em- 'doblegar') i, com que era molt més expressiva que la forma clàssica CRUS, acabà desplaçant-la. Un cas similar és el que occoregué en l'àmbit castellà i portuguès, on la veu PERNA ( < *persna en protoitàlic < *tpḗrsneh₂ 'taló' en protoindoeuropeu) 'pernil, pota' s'imposà i evolucionà en pierna i perna respectivament. Finalment, el cas del romanès picior ens remet a un PETIOLUS, diminutiu de PES, PEDIS 'peu'. 

Dins les llengües germàniques, hem de dir que l'anglès es desmarca de la resta de llengües amb la seva forma leg, procedent del protogermànic *lagjaz 'cama, cuixa' (<  *(ǝ)lak-, *lēk- 'l'os principal de la cama'), aquest últim sentit és el que perviu en altres llengües com el suec lägg o el danès læg. Així doncs, el terme majoritari és *bainaz 'recta' > *bainą 'cama, os' (< *bʰey- 'colpejar'), d'on prové l'alemany Bein, el suec i el danès ben o el neerlandès been. L'anglès també compta amb un hereu d'aquesta paraula, bone, però, en el seu cas, significa 'os'.

En grec antic, tenim el terme σκέλος, que prové de l'arrel protoindoeuropea *(s)kel- 'tòrcer, corbar'. L'albanès compta amb la veu këmbë, que remuntaria a una arrel protoindoeuropea sinònima de l'anterior, *kh₂em-p, i de la qual deriva també el llatí campus 'camp' (vid. § 1).

En el domini cèltic, ens trobem amb formes cognades del llatí coxa 'maluc', aquestes són el gal·lès coes i l'irlandès cos, del protocelta *koxsā 'cama, peu' (< *kóḱs- 'articulació'). 

Pel que fa a les llengües eslaves, val a dir que hi ha unanimitat. Totes elles conserven hereus del protoeslau *noga 'peu, cama' > нога en rus, noga en polonès o noha en txec i en eslovac. Aquesta forma provindria del protoindoeuropeu *h₃nṓgʰs 'ungla', a la qual es remunten també el llatí ungula 'urpa, peülla', base del català ungla, o el protogermànic *naglaz, base de l'anglès nail 'ungla'.