Cérvol

El llatí CERVU ens proporciona les formes romàniques següents: el portuguès, el català i l'italià cervo (la variant catalana cérvol és fruit d'una ultracorrecció popular), el castellà ciervo, l'occità cèrvi, l'arpità cèrf, el francès i el ladí cerf (cièrf en algunes varietats ladines), el romanx tschierv, el friülès cierf, el romanès cerb i l'aromanès țerbu. L'ètim llatí tindria el seu origen en l'arrel protoindoeuropea ḱerh₂- 'corn, cap', d'on prové també el mot CORNU 'banya, corn', i estaria emparentat amb els termes protogermànics *herutaz 'cérvol' (> l'anglès hart, l'alemany Hirsch, l'antic nòrdic hjörtr, d'on l'islandès hjörtur, el noruec, el suec i el danès hjort, i el feroès harður) i *hurnaz 'banya d'un animal' (> l'anglès horn, l'alemany Horn, el gòtic haurn) Altres cognats d'aquestes formes serien el grec κάρνον 'corn', el gal·lès carw, el bretó karv, el còrnic karow, tots tres amb el sentit de 'cabirol', el polonès krowa, el rus корова, el lituà karvé amb el sentit de 'vaca', l'hindi śruṅga 'banya' i sara 'cap', i el persa sar 'cap'. Arran dels exemples que acabem d'exposar, podem concloure que el procediment de designar un animal banyut amb un epítet relacionat amb aquesta característica era molt habitual entre els pobles indoeuropeus. En altres llengües indoeuropees trobem el grec (*h₁elh₁nb^hos >) ἔλαφος, (*h₁elh₁nih₂ >) l'irlandès eilit, (*h₁olHnih₂ >) el lituà elnė, el polonès łania i el rus лань tots amb el sentit de 'cérvola'.