Cabra

Tots els mots romànics que designen aquest animal són hereus de la veu llatina CAPRA. El portuguès, el castellà, català i l'occità cabra (en gascó i en certes varietats gal·loitàliques trobem la forma craba amb metàtesi), el francès chèvre, l'arpità chiévra, el friülès cjavre, el romanx caura, l'italià capra i el romanès capră. Aquest mot llatí estaria relacionat amb l'antic nòrdic hafr 'boc' (d'on l'islandès hafur) i l'irlandès caora 'moltó'. Pel que fa al mascle, comptem amb el termes següents: boc en català i occità, bouc en francès, totes dues provenen d'una hipotètica veu gal·la *bucco-, deduïda a partir de l'irlandès boc 'mascle', el gal·lès bwch 'mascle' i del bretó bouc'h 'boc'. En gal·loromànic, aquesta forma hauria evolucionat a *BUCCUS que, més endavant, s'hauria confós amb el fràncic *buk també amb el sentit de 'boc' (cognats d'aquest mot els trobem en l'antic anglès bucca, l'alemany Bock, l'antic saxó buck o l'antic nòrdic bokkr, l'origen dels quals seria el protogermànic *bukkon). En castellà, tenim la forma macho cabrío, compost de macho (< MASCULU) i l'adjectiu cabrío 'propi de la cabra', i cabrón, superlatiu de cabra. L'italià compta amb el corresponent masculí de capra, és a dir, capro que prové del llatí CAPRUM. El portuguès bode és d'origen desconegut i el romanès ţap està emparentat amb l'albanès cjap.