Pèl

En una entrada anterior hem vist els descendents de CAPILLU (per a complementar aquesta informació, vegeu l'entrada corresponent a CAPILLU), un mot compost de caput 'cap' i pilus 'pèl'. En aquesta ocasió, en centrarem en la segona paraula que forma part d'aquest binomi. PILU és encara més panromànic que el seu derivat. S'ha d'esmentar el portuguès pêlo, el castellà i l'italià pelo, el català pèl, l'occità pel/peu, l'arpità i el friülès pêl, el francès poil, el romanx pail i el romanès păr. El mot llatí té té origen en el protoindoeuropeu *pil- 'floc de pèl'.

En les llengües germàniques també hi ha unanimitat ja que totes les formes deriven d'un protogermànic *hērą: anglès hair, alemany Haar, islandès hár, danès i suec hår.

El mateix passa amb les llengües eslaves que comparteixen l'ètim prtoeslau *vȏlsъ: polonès włos, el txec vlas, l'eslovè las i el rus волос.

En les llengües celtes, a banda d'altres termes amb orígens diversos, comptem amb un cognat de l'anteriorment esmentat mot protoeslau, aquest és *woltos que a més és present des del gaèlic folt, fins al britònic *gwolt d'on provenen el gal·lès gwallt, el còrnic gols i l'antic bretó guolt.