Braç

El llatí BRACCHIU ha sobreviscut en totes les llengües romàniques: el portuguès braço, el castellà brazo, el català, l'occità i el friülès braç, el francès bras, el romanx bratsch, l'italià braccio i el romanès braţ. El seu origen l'hem de cercar en el grec βραχύς 'curt, breu' que al seu torn es remunta al protoindoeuropeu *mréǵʰus 'id.', base del sànscrit múhur 'instant, moment' o del llatí brevis 'breu'. El gal·lès braich i el bretó brec'h compartirien també aquest origen i significat.

Pel que fa a les llengües germàniques, hem de dir que totes les formes que designen aquesta extremitat deriven d'una veu protogermànica *armaz (arm en anglès, Arm en alemany) que prové de l'arrel protoindoeuropea *h2er- 'fixar, ajuntar', base també del llatí armus 'espatlla' i del grec ἄρθρον 'articulació'.

Dins l'àmbit de les llengües celtes trobem gran varietat de formes. A tall d'exemple, citarem les següents: l'irlandès lámh (tant amb el sentit de 'braç', com amb el sentit de 'mà') prové del protocelta *ɸlāmā 'palma, mà' (> gal·lès llaw 'mà' i està emparentat amb el llatí palma 'palma' i amb el grec antic πᾰλᾰ́μη 'palma, mà'; l'irlandès sciathán, amb el sentit de 'braç' i 'ala', provindria de scíath 'ala' més el sufix de diminutiu -án.

En el domini baltoeslau, trobem total unanimitat en les diferents llengües, ja que totes són hereves del protobaltoeslau *ránkāˀ 'mà', d'on el letó ròka 'braç, mà', el lituà rankà 'braç, mà' i el protoeslau *rǫkà 'braç, mà', que és la base del rus рука, del polonès ręka, del txec, l'eslovac i serbocroat ruka, de l'eslovè roka, del macedoni рака i del búlgar ръка́, tots amb els sentits de 'braç, mà'.