Embedded Files
L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
La delimitació del territori català
La delimitació del territori català
Els límits de Catalunya van quedar establerts el segle xiii: al nord fan de frontera els Pirineus i l’estany de Leucata; al sud, el riu de la Sénia, i, a l’oest, el riu Cinca. Fins al segle xvi, però, no va quedar definitivament delimitada la frontera amb Aragó tal com la coneixem en l’actualitat.
El territori català està repartit entre l’estat francès i l’estat espanyol: la Catalunya del Nord (4.116 km2) i Catalunya (32.108 km2), respectivament. La Catalunya del Nord forma part de França des de l’aplicació del tractat dels Pirineus (any 1659). No disposa d’autonomia pròpia, sinó que forma el departament dels Pirineus Orientals, amb capital a Perpinyà; aquest departament està integrat dins la regió d’Occitània. Catalunya és una de les comunitats autònomes espanyoles i té la capital administrativa a Barcelona.
Catalunya forma part dels territoris de cultura catalana juntament amb les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, gran part del País Valencià, les illes Balears, la Catalunya del Nord i la ciutat d’Alguer a l’illa de Sar denya, a Itàlia. Aquest conjunt de territoris, que tenen la cultura i la llengua catalanes com a pròpies, es coneixen amb el nom de Països Catalans.
Catalunya és un país europeu situat a la riba de la Mediterrània occidental. Té una superfície de 36.224 km2 i una orografia força complexa, amb cims de més de 3.000 metres, algunes planes i una costa retallada.
Departament. Divisió territorial de França, creada el 1790. Va servir de model a la posterior di visió administrativa d'Espanya en províncies.
L’organització de Catalunya en comarques
L’organització de Catalunya en comarques
A Catalunya, el catalanisme polític va rebutjar sempre la divisió provincial del 1833 per tot el que implicava de centralisme estatal. Les Bases de Manresa, que el 1892 van expressar les aspiracions autonomistes de Catalunya, ja van establir que la divisió territorial de Catalunya havia de ser la comarca.
Quan l’any 1931 Catalunya va poder accedir a l’autonomia, la Genera litat va constituir una Ponència d’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya. Després de diversos treballs, aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques agrupades en nou regions perquè ja va preveure que els territoris comarcals eren massa reduïts per gestionar l’administració de la Generalitat.
Per anomenar les diverses comarques es van triar noms que responien a criteris històrics i denominacions tradicionals (Bages, Penedès, Em pordà, Vallès, Urgell, per exemple), però també va caldre posar nom a comarques que no en tenien o que no estaven ben definides. Aquest va ser el cas de les comarques que van adoptar el nom de la seva capital (Solsonès, Ripollès i Tarragonès), noms de rius o muntanyes (Anoia, Montsià, Garraf) o bé noms inventats (Garrotxa).
Aquesta divisió comarcal, però, no es va aprovar oficialment fins al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan, a causa de la derrota en la Guerra Civil Espanyola, es va abolir l’autonomia de Catalunya. Malgrat la seva curta vigència, la divisió administrativa de la Ponència va deixar una forta emprem ta, ja que la reivindicació de dividir el territori català en comarques era una de les velles aspiracions del catalanisme polític que arrencava del segle xix.
La Constitució espanyola de 1978 va reconèixer a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. D’acord amb aquesta competència, la Generalitat de Catalunya va estructurar el terri tori del país en comarques, a partir de l’organització comarcal de la Generalitat de l’etapa republicana.
La divisió comarcal té el seus fonaments jurídics en la Llei d’organització comarcal de Catalunya del 1987, modificada el 2003. En aquesta llei, la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia.
La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i les regidores dels municipis que la formin. La comarca té competències en algunes matèries, com ara l’ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l’esport, l’ensenyament o el medi ambient. En termes generals, correspon a les comarques exercir les competències que els atribueixi el Parlament per llei o que els deleguin la Generalitat, les diputacions provincials o els municipis.
Catalunya té una gran diversitat de paisatges. Recorrent només 200 km podem traslladarnos des de paisatges pirinencs, com el que observem en el poble de Mont, fins a la costa mediterrània de Blanes.
La divisió comarcal de 1987 es diferenciava de la del 1936 per la creació de tres noves comarques: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. Una altra novetat va ser el reconeixement de la personalitat pròpia d’Aran amb la creació del Conselh Generau d’Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca.
L’any 2015 hi va haver dues variacions en el mapa comarcal de Catalunya:
Es va reconèixer la comarca del Moianès, a partir de l’agrupació de cinc municipis del Bages, quatre del Vallès Oriental i un d’Osona, amb capital a Moià.
Es va aprovar la Llei del règim especial d’Aran.
Segons aquesta llei, Aran va deixar de ser una comarca per convertir-se en una entitat territorial singular, amb unes competències territorials, administratives, econòmiques i culturals més importants que les que ja tenia reconegudes des de 1987.
Entre les competències especials d’Aran hi ha el dret a establir tributs propis, la competència plena pel que fa a la difusió i l’ús de l’occità i la divisió territorial pròpia en terçons, a partir dels quals s’escullen els 13 membres del Conselh Generau d’Aran.
Així, doncs, actualment Catalunya està dividida territorialment en 41 comarques i l’entitat territorial singular d’Aran.
L’ordenació del territori en àmbits funcionals territorials
L’ordenació del territori en àmbits funcionals territorials
Com que el nombre de comarques definides en la llei del 1987 era excessiu per a la planificació del territori i dels serveis, el 1995 el govern de la Generalitat de Catalunya va començar a utilitzar, per a l’administració del territori, set agrupacions de comarques definides en el Pla territorial general de Catalunya.
L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de vegueries, que establia la divisió territorial del país en set vegueries més la comarca de règim especial d’Aran. El propòsit era que aquesta divisió territorial fos adoptada per tots els organismes de la Generalitat per a les seves funcions.
L’any 2016 es va fer una modificació d’aquesta llei per introduir-hi la vegueria del Penedès, però al final la llei va quedar sense efectes pràctics per l’oposició de l’estat espanyol a modificar les seves províncies per ferles coincidir amb les vegueries. El posterior procés independentista català del 2017 i la suspensió de l’autonomia des de finals de l’octubre de 2017 fins al juny de 2018 van significar nous obstacles que, fins al moment actual, no s’han superat en les relacions entre l’estat i la Generalitat.
Actualment, la Generalitat de Catalunya utilitza la divisió de Catalunya en vuit àmbits funcionals territorials, que agrupen les comarques, com a marc de planificació dels plans territorials parcials i per facilitar les funcions administratives del govern català.
Els vuit àmbits funcionals territorials de Catalunya
Cada àmbit territorial funcional agrupa un conjunt de comarques i té les seus situades en una ciutat principal o bé repartides en algunes ciutats de l’àmbit.
Vegueria. Antigament era el territori que estava sota la potestat d'un veguer; aquest era l'autoritat delegada del comte i posteriorment del rei. Les vegueries van ser vigents fins al Decret de Nova Planta (1716). El nom d'aquesta divisió territorial històrica es va voler recuperar per anomenar les agrupacions de comarques.
Els partits judicials de Catalunya (2024)
Els partits judicials de Catalunya (2024)
6.2. Situació d’aprenentatge 3. Presentar una proposta per reagrupar els 19 municipis de la comarca de l’Alt Urgell
Partiu d’aquesta realitat
Dels 947 municipis catalans, més de la meitat no arriben a mil habitants. El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya voldria aconseguir que tots els municipis tinguessin més de mil habitants per concentrar serveis. Per això necessita agrupar municipis i voldria agafar com a exemple la comarca de l’Alt Urgell. Com a grup d’experts en territori, us demana que li presenteu una proposta per concentrar els 19 municipis de la comarca en una quantitat menor en què tots sobrepassin els mil habitants.
Seguiu els passos següents
A. Llegiu aquest text i discutiu entre vosaltres si esteu d’acord amb les opinions que s’hi expressen:
B. Analitzeu el mapa mut municipal de l’Alt Urgell i el mapa de la comarca que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat i fixeu-vos en la llista de municipis amb els seus habitants. Prepareu un primer esbós d’agrupament de municipis. Si és possible, no feu créixer gaire els municipis que ja tenen més de 1.000 habitants.
C. Reviseu el vostre esbós d’agrupament de municipis tenint en compte no tan sols la quantitat d’habitants, sinó també aquestes altres variables:
Les vies de comunicació: els diferents pobles han d’estar ben comunicats amb el nucli del seu municipi.
En una comarca de muntanya com aquesta, cal mirar que no hi hagi accidents orogràfics que incomuniquin parts d’un mateix municipi.
Cal decidir a quin poble del municipi s’emplaçarà el nou ajuntament; això és important perquè aquesta població es convertirà en el centre de serveis del territori municipal.
D. Tingueu en compte que un aspecte molt important en qualsevol divisió territorial és l’opinió dels habitants del territori:
Si viviu en un municipi amb menys de mil habitants, exposeu els avantatges o inconvenients que trobaríeu ajuntant el vostre municipi amb un altre.
Si viviu en un municipi amb més de mil habitants, podeu demanar, a un familiar vostre que visqui en un municipi més petit, quins avantatges o inconvenients trobaria si el seu municipi s’ajuntés amb un altre municipi veí. Podeu demanar-ho encara que es tracti de municipis de fora de Catalunya perquè els problemes i les opinions solen ser semblants.
Ordeneu la informació i redacteu el vostre informe
Redacteu el vostre informe sobre l’estudi que heu fet per a una nova divisió en municipis de la comarca de l’Alt Urgell. Anoteu, en una llista, els nous municipis resultants de fer l’agrupació, la quantitat d’habitants que tindrà cada un i la superfície.
Es poden produir dues situacions:
Que us n’hàgiu sortit de manera satisfactòria; aleshores, redacteu els avan tatges que trobeu de la nova divisió territorial que heu fet.
Que no estigueu satisfets de la divisió territorial que us ha sortit; aleshores, identifiqueu els problemes que hi trobeu i expliqueu per què us sembla que no ha quedat ben estructurada la nova divisió municipal.
Al final de l’informe, redacteu una conclusió orientativa per al Departament de Territori sobre la conveniència o no de fer aquesta nova divisió municipal.
Vistes d’Organyà, municipi de la comarca de l’Alt Urgell.
6.3. Situació d'aprenentatge
Per què Aran té una cultura i una organització territorial pròpies, diferents de les altres comarques de Catalunya?
Activitat inicial
Aran és una entitat territorial singular dins Catalunya, amb un organisme de govern propi (el Conselh Generau d’Aran), amb força més competències que un consell comarcal. Què en sabeu, d’Aran? Feu una pluja d’idees entre tota la classe abans d’estudiar el cas.
Una vall pirinenca encarada a l’Atlàntic
Aran és una vall pirinenca que pertany, en gran part, a la conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l’oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya.
Malgrat ser una vall occitana del Pirineu, Aran es va mantenir dins els dominis de la corona catalanoaragonesa des del segle xiii, però fins a l’any 1801 va pertànyer al bisbat de Comenge perquè la comunicació amb aquest territori occità del nord del Pirineu era l’única que era practicable tot l’any, a diferència de les comunicacions amb Catalunya, que cada any quedaven tancades uns quants mesos a causa de la neu.
ACTIVITAT 1
ACTIVITAT 1
Aran pertany, administrativament, a la província de Lleida, però fins a la segona meitat del segle xx la comunicació més fàcil era amb diverses ciutats franceses. En l’atles de carreteres que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat busqueu la distància, en quilòmetres i en hores de viatge, entre Vielha i les capitals de província o departament que hi ha a la taula següent:
El túnel de Vielha
Abans que existís el túnel de Vielha, per anar de la Ribagorça a Aran calia travessar el port de Vielha, a 2.444 m d’altura per un camí de muntanya. Aquest fet convertia Aran en una comarca molt mal comunicada amb la resta de Catalunya, sobretot durant l’hivern. Fins al 1948 no es va obrir al trànsit el túnel de Vielha.
Un antic treballador del túnel de Vielha
Fermín Monge Busquet va ser un dels nombrosos obrers aranesos que van treballar en les obres de construcció del primer túnel de Vielha. En una entrevista que li va fer El Periódico amb motiu de la inauguració de l’actual túnel l’any 2007 deia el següent:
Què va suposar la inauguració del Túnel de Vielha el 1948?
Va suposar que vam deixar de ser francesos, com havíem estat fins aleshores, i que vam començar a ser catalans i espanyols. I també l’arribada de molta gent de fora, que va portar coses bones i dolentes, però que, en tot cas, va evitar que els aranesos haguéssim d’anar-nos-en de la vall per guanyar-nos la vida.
ACTIVITAT 2
ACTIVITAT 2
Quina és l’organització territorial d’Aran?
La Querimònia és el nom que reben el conjunt de privilegis que el rei Jaume II va concedir, l’any 1313, als habitants de la vall d’Aran. S’hi s’establia el Conselh Generau d’Aran com a òrgan de govern propi format pels representants de cada terçó. Amb la divisió provincial de 1833, es van suprimir el Conselh Generau i els terçons. L’any 1990 es va tornar a establir el Conselh Generau d’Aran com a organisme de govern propi i es van restaurar els terçons com a circumscripció electoral per a les eleccions al govern aranès.
Els terçons
Els terçons, la divisió territorial pròpia d’Aran, estan documentats des del segle xiii. Al principi hi havia tres terçons —d’aquí ve el seu nom— que coincidien geogràficament amb la situació hidrogràfica de la vall: Naut Aran, a la part més elevada, Mijaran, a la part mitjana, i Baish Aran, a la part baixa de la vall. En el segle xvi cada terçó es va dividir en dos, donant origen als sis terçons actuals.
ACTIVITAT 3
ACTIVITAT 3
Activitats d’aplicació
Proposta per treballar en grup
Per què Aran té una organització territorial pròpia, diferent de les altres comarques de Catalunya?
Procediments de la proposta
Buscareu, seleccionareu i fareu ús d’informacions de fonts cartogràfiques.
Comunicareu els resultats de la vostra recerca mitjançant una presentació.
Utilitzareu mitjans digitals per difondre la presentació.
Etapes de la proposta
1. Aran té quatre entrades, o sortides, per la carretera: el port de la Bonaigua, el port del Portilló, el túnel de Vielha i pont de Rei. Consulteu el web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i anoteu, pel que fa a cada un d’aquests punts, a quina altitud està situat i a quina comarca dona sortida. D’acord amb l’altitud, quin punt us sembla que tindrà menys problemes climatològics?
2. Reflexioneu sobre quins són els aspectes geogràfics que diferencien el paisatge d’Aran del de Catalunya (clima, vegetació, relleu). Quin d’aquests aspectes creieu que ha influït més en la cultura, tenint en compte que és diferent de la catalana?.
3. Què opineu sobre el repartiment actual de consellers entre els sis terçons? Creieu que caldria propo sar alguna modificació? Quina suggeriríeu? Podeu proposar millores —sempre que siguin raonades— que impliquin el fet d’augmentar o de reduir el nombre de consellers o la quantitat de terçons.
4. Elaboreu una presentació digital de la vostra reflexió sobre la cultura i la divisió territorial d’Aran. Tingueu en compte d’aportar-hi totes les dades que heu anat recollint en els textos, amb els mapes corresponents i les vostres opinions o propostes. Podeu penjar la presentació en un portal o web de presentacions sobre temes geogràfics.
Page updated
Report abuse