Embedded Files
El paisatge és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador; és a dir, tot allò que els ulls d’aquest arriben a veure des d’un determinat punt d’observació.
Els paisatges estan formats per components naturals (relleus, aigües, vegetació) i sovint també per components humans (construccions, vies de comunicació, conreus i altres elements). No són solament una combinació de components diferents, sinó que també són una combinació de les interrelacions existents entre aquests elements.
LLIBRE, unitat 2, p. 111-113
El paisatge és dinàmic: interaccions entre els components del medi natural
Les relacions entre el sòl, l’aigua i el clima > tipus de vegetació
Les interaccions derivades de l’acció humana, com el conreu de la terra > alteració dels components naturals (paisatge.
Canvis del paisatge amb el pas del temps:
periòdics, segons les hores del dia o les estacions de l’any
evolutius, al llarg del temps.
D’altra banda, en el paisatge tenen lloc constantment intercanvis de matèria o d’energia.
perceptibles: flux de l’aigua del riu o el trànsit de vehicles
poc evidents: fluxos energètics.
El paisatge és dinàmic. Els colors d’aquest paisatge del Segrià a la primavera mostren els canvis en el cicle vegetatiu dels fruiters.
cultura: PAISATGES CULTURALS
cultura: PAISATGES CULTURALS
Resultat dels esforços per resoldre els problemes bàsics quotidians
processos de treball i els resultats (formes, mitjans, experiència)
transmissió de generació en generació
Necessitats humanes:
Menjar > economia (treball, obtenció de recursos)
Dormir > cases, habitatges
Fred > Roba, foc
Comunicació > llenguatge
FORMES I GÈNERES DE VIDA
Elements del paisatge cultural
Elements del paisatge cultural
Medi natural (clima, relleu, vegetació, etc.)
Estructura social (parentiu, família, classes socials, poder, política)
Creences o visió del món (religió, tradició)
Mitjans de comunicació (rituals, llengua, art, màgia, etc.)
Tipus de paisatges culturals:
paisatge dissenyat i creat de manera intencionada pels humans
paisatge evolucionat orgànicament
paisatge cultural associatiu = conservació de paisatges culturals
Evolució dels paisatges culturals
Evolució dels paisatges culturals
Els canvis en el paisatge de Catalunya
Al llarg del temps, el paisatge de Catalunya ha experimentat diversos canvis que n’han alterat l’aspecte. Algunes transformacions han estat molt lentes, mentre que d’altres s’han produït de forma més ràpida. Durant els darrers segles, i especialment durant les darreres dècades, però, han augmentat molt la velocitat i la intensitat dels canvis.
PREINDUSTRIALS
Durant segles, l’agricultura i la ramaderia han estat els principals agents de canvis. Des de l’establiment de les primeres societats pageses i ramaderes en el nostre territori, els conreus i el pasturatge transformaren el paisatge vegetal original i van crear un paisatge agroforestal allà on inicialment només hi havia boscos. Altres canvis associats a les activitats agràries, que encara podem percebre en els paisatges de Catalunya, han estat l’abancalament del terreny, treball que ha modificat el perfil originari de moltes muntanyes, el drenatge de les terres aigualoses per poderles conrear o la construcció d’obres hidràuliques per convertir els secans en regadius.
INDUSTRIALS
A partir del segle xviii, i sobretot a partir del xix, la indústria va ser un nou i important agent de transformació del paisatge català. L’explotació de matèries primeres per a la indústria (mines, pedreres, graveres), la construcció de grans infraestructures destinades a la producció o al transport d’energia (rescloses, canals, línies elèctriques, ferrocarrils) i les instal lacions productives (fàbriques, colònies industrials, polígons industrials) anaren canviant la fesomia de molts paisatges catalans seculars, que van esdevenir paisatges industrials. En l’actualitat, els paisatges industrials de finals del segle xix i de la pri mera meitat del segle xx han esdevingut una part important del patrimoni paisatgístic de Catalunya que coexisteix, en alguns llocs, amb els paisatges industrials d’avui.
POSTMODERNITAT I GLOBALITZACIÓ
Al llarg del segle xx, i en particular a les darreres dècades, la urbanització del territori va esdevenir el factor principal dels canvis paisatgístics. Mentre que en unes zones, sobretot a les comarques de muntanya, es produïa el despoblament, en altres, especialment a les del litoral i el prelitoral, els nuclis urbans es densificaven i estenien el seu teixit urbà. A partir de mitjan segle xx, proliferaren les urbanitzacions de segona residència en entorns poc habituals, especialment a les àrees forestals, i es va urbanitzar de manera intensiva una gran part del litoral.
El passat agrari i el mosaic agroforestal: Des de l’edat mitjana, el paisatge de Catalunya s’ha caracteritzat per una fesomia agroforestal. Aquest tipus de paisatge presenta l’aspecte d’un mosaic integrat per peces de mides diverses en què s’alternen els conreus, les àrees forestals i els nuclis de població. En el paisatge agroforestal característic de moltes comarques de Catalunya, els conreus constitueixen la matriu sobre la qual s’aprecien diverses tessel·les o taques, constituïdes per masses forestals més o menys àmplies, i els corredors, integrats per elements lineals (torrents, rieres, boscos de ribera, etc.), els quals tenen gran importància en el paisatge perquè actuen de connectors ecològics. En les darreres dècades, l’abandonament dels conreus de les àrees menys productives ha comportat l’extensió de les àrees forestals, que arriben a ocupar el 63 % del territori.
Durant el segle xx, el paisatge del litoral català, com bona part del litoral mediterrani, va experimentar canvis importants, com els que mostren aquestes dues fotografies de la platja de Lloret de Mar.
El paisatge actual de Catalunya conforma un mosaic paisatgístic ple de contrastos, caracteritzat per la permanència de la matriu agroforestal, pel domini dels components urbans (nuclis de població, àrees residencials, àrees comercials), per la presència dels sectors d’activitats econòmica (polígons industrials, zones logístiques, parcs tecnològics, polígons comercials) i per l’existència de grans infraestructures (vies ràpides de comunicació, instal·lacions energètiques, equipaments).
Les transformacions tecnològiques i econòmiques, cada vegada més ràpides, comporten canvis en el territori que modifiquen els paisatges, de vegades dràsticament. Alguns dels canvis que comprometen el manteniment dels valors i de la diversitat paisatgística, a Catalunya i en la majoria dels països europeus, són aquests: la dispersió urbana, la urbanització de sòls rurals productius, i la fragmentació del paisatge a causa de les infraestructures de transport. I a aquestes dinàmiques s’hi sumen els impactes ambientals i els efectes derivats de canvi climàtic.
Page updated
Report abuse