VOCABULARI
biodiversitat
efecte refugi
paisatge
bioma (formació vegetal climàtica)
paisatge potencial, estatge vegetal, associació vegetal, domini de vegetació
vegetació (o espècie) escleròfila
vegetació espontània
espècie al·lòctona
regió fisiogràfica
regió biogeogràfica (boreoalpí, eurosiberià, mediterrani)
bosc de ribera
aridesa, forma tabular, costa
devesa, màquia, garriga, estepa, landa, bosc caducifoli, prats, bosc perennifoli
Biodiversitat de la Península Ibèrica
Situació (entre Europa i Àfrica, entre Atlàntic i Mediterrani)
Efecte refugi (època de les glaciacions) > noves espècies i subespècies
Presència de sistemes muntanyosos (gradació vegetal entre N i S Europa)
IIII
ACCIÓ ANTRÒPICA
Molts boscos > camps de conreu (45%); ciutats (10%)
Definicions:
fisionomia externa d'un territori = interrelació entre factors naturals i factors humans
Producte social i cultural = projecció de la cultura d'una societat sobre un espai determinat
Elements del paisatge:
Elements abiòtics (relleu, clima)
Elements biòtics (flora, fauna)
Elements antròpics (economia, cultura,
Tipus de paisatges
Predomini dels elements abiòtics = ALTA MUNTANYA, DESERT
Predomini dels elements biòtics = PAISATGES VEGETALS
Predomini dels elements antròpics = PAISATGES RURALS AGRARIS, PAISATGES URBANS
Paisatge natural
teòricament: interrelació d'elements abiòtics i biòtics, sense intervenció humana (no exiteix)
en realitat: paisatge potencial, segons el bioma dominant o formació vegetal climàtica
LLIBRE, p. 85-89
Domini boreoalpí: estatge subalpí, estatge alpí
Domini eurosiberià (fagedes, rouredes, boscos de ribera)
Domini mediterrani (alzinar, pinedes, etc.)
Dominis de vegetació de Catalunya
Regions fisiogràfiques
CATALUNYA SECA (< 700 mm precipitació anual)
Regió de la tramuntana (Rosselló, Empordà)
Regió litoral
Altiplà central
Prepirineu
Regió continental
CATALUNYA HUMIDA
Regió oriental (Serralada Transversal)
Alt Pirineu
Regions fisiogràfiques de Catalunya
2.13. Identifica els paisatges i la regió fisiogràfica
La reserva natural de la fageda d’en Jordà, a la regió oriental humida, creix sobre la colada del volcà del Croscat.
La vinya, que ha estat un dels conreus tradicionals de la regió litoral, juntament amb l’olivera i el blat, ocupa una extensió molt notable a la Depressió Prelitoral. A la plana del Penedès, les condicions climàtiques són molt favorables per a aquesta planta.
La construcció de canals de reg ha canviat la fesomia natural de les comarques de la regió continental, com ara la plana del Segrià, on hi ha extensos conreus de regadiu. A les parts on no arriba el regadiu, s’hi conserven espais esteparis de gran interès ecològic.
La regió de l’Alt Pirineu és l’única de Catalunya amb un paisatge i un clima de tipus alpí.
Els altiplans i les conques d’erosió són característics de la regió de l’altiplà central, com es veu en aquesta foto de la Segarra. Es tracta d’una regió bàsicament agrícola i cerealista, però que també té indústries als sectors més propers als rius.
LLIBRE, p. 100
Vegetació potencial d'Espanya
El mapa de vegetació potencial d’Espanya mostra les comunitats vegetals que existirien de forma natural si les condicions del medi no haguessin estat alterades per l’acció humana.
Font: Universitat de Saragossa, Departament de Geografia i Ordenació del TerritoriLLIBRE, p. 98-100
Vegetació de ribera
A) Regió mediterrània
Bosc mediterrani escleròfil i perennifoli: alzinar, surera
Màquia: garrigues, estepes
a) Bruc, ginesta, estepa
b) Garric, llentiscle
c) Estepa (margalló, espart, farigola i esparraguera)
B) Regió eurosiberiana
bosc caducifoli o bosc temperat oceànic: Roureda, Fageda
Landa: matollar de brucs, ginebrons i ginesta (> 1600-2000 m)
prats naturals i pastures
C) Regió macaronèsica
Bosc macaronèsic (laurisilva) al Parc Nacional de Garajonay, a La Gomera.
LLIBRE, p. 100-101
Paisatges de muntanya
Paisatges d'erms, planes, camps i depressions
Paisatges d'hortes i riberes
Paisatges de devesa
Paisatges litorals
Paisatges de les àrees metropolitanes
Paisatges de les illes
Grans conjunts territorials de paisatges d'Espanya
2.14. Fotografies de paisatges
Busca una fotografia de cadascun dels 7 grans conjunts territorials de paisatges d'Espanya
Situa l'indret escollit en el mapa anterior
La diferència de latitud entre les Balears i les Canàries, unida al fet d’estar situades les primeres al mar Mediterrani i les segones a l’oceà Atlàntic, i el ple domini del clima mediterrani a les Balears i el subtropical de les Canàries expliquen la seva diversitat de paisatges. Dintre d’aquesta varietat cal destacar, pels riscos que implica, el vulcanisme de les illes Canàries, que, en diferents episodis, ha afaiçonat el paisatge illenc.
Nombroses alineacions muntanyoses travessen la península Ibèrica i n’accidenten el terreny. Les seves diferents altituds que arriben a sobrepassar els 3.000 metres, els pendents, la diversitat de tipus de sòl i la variació climàtica a l’alça fan que els paisatges de muntanya presentin una gran varietat.
Superficialment són poc extensos, però presenten una gran riquesa agrícola gràcies als cursos d’aigua i als canals de regadiu, i una densa ocupació humana amb poblacions situades a poca distància les unes de les altres.
Ocupen també una gran part de la superfície d’Espanya i es concentren a la Meseta central. Es caracteritzen pels seus amplis horitzons, plans, amb un intens ús agrícola de secà i poblament concentrat.
Són uns tipus de paisatges que tenen una àmplia distribució espacial i que guarden uns elevats valors ecològics, culturals i productius. Presenten una forma ondulada amb una coberta vegetal profundament transformada per l’acció humana, amb la finalitat de facilitar la dedicació predominant a la ramaderia en grans explotacions extensives.
Malgrat que disposen de poca superfície, presenten una densa humanització que els ha transformat en grans obres d’infraestructura, comercials, industrials, i d’equipaments, i hi ha deixat escassos espais agrícoles, com l’horta de València o la del Baix Llobregat.
Presenten una gran diversitat malgrat ser tots a prop del mar. S’hi poden distingir les planes litorals mediterrànies, separades per àrees de penya-segats d’una gran riquesa agrícola en què l’ús turístic ha modificat profundament el paisatge, i els paisatges del nord-oest i del nord peninsular, formats per ries, petites platges i penya-segats sotmesos al clima atlàntic.