D. Vegetació

• La reserva natural de la fageda d’en Jordà, a la regió oriental humida, creix sobre la colada del volcà del Croscat.

• La vinya, que ha estat un dels conreus tradicionals de la regió litoral, juntament amb l’olivera i el blat, ocupa una extensió molt notable a la Depressió Prelitoral. A la plana del Penedès, les condicions climàtiques són molt favorables per a aquesta planta.

La diferència de latitud entre les Balears i les Canàries, unida al fet d’estar situades les primeres al mar Mediterra­ni i les segones a l’oceà Atlàntic, i el ple domini del clima mediterrani a les Balears i el subtropical de les Canàries expliquen la seva diver­sitat de paisatges. Dintre d’aquesta varietat cal destacar, pels riscos que implica, el vulcanisme de les illes Canàries, que, en diferents episodis, ha afaiçonat el paisatge illenc.

Superficialment són poc extensos, però presenten una gran riquesa agrícola gràcies als cursos d’aigua i als canals de regadiu, i una densa ocupació humana amb poblacions situades a poca distància les unes de les altres.

Són uns tipus de paisatges que tenen una àm­plia distribució espacial i que guarden uns elevats valors ecològics, culturals i productius. Presenten una forma ondulada amb una co­berta vegetal profundament transformada per l’acció humana, amb la finalitat de facilitar la dedicació predominant a la ramaderia en grans explotacions extensives.

Presenten una gran diversitat malgrat ser tots a prop del mar. S’hi poden distingir les planes litorals mediterrànies, separades per àrees de penya­-segats d’una gran riquesa agrícola en què l’ús turístic ha modificat profundament el paisatge, i els paisat­ges del nord­-oest i del nord peninsular, formats per ries, petites plat­ges i penya­-segats sotmesos al clima atlàntic.