Embedded Files
A Califòrnia l’energia solar (groc) arriba a cobrir gairebé el 100% de la demanda durant el migdia. En canvi, al vespre, les bateries (blau fosc) arriben fins a un 50% (imatge: Mark Z. Jacobson/Bluesky)
Energia i transició energètica a Catalunya
Energia i transició energètica a Catalunya
La disponibilitat d’energia és bàsica per al funcionament de l’economia i es considera un indicador del nivell de desenvolupament de les societats. Els països poden produir l’energia que necessiten a partir de recursos energètics existents al seu territori o bé mitjançant la importació. A la pràctica, però, són pocs els països que poden satisfer plenament les seves necessitats energètiques amb recursos propis.
D’ençà que es va començar a industrialitzar, Catalunya ha hagut de fer front a la pobresa de fonts energètiques pròpies, primer aprofitant els pocs recursos disponibles (especialment l’energia de l’aigua) i, posteriorment, mitjançant la importació. A principis del segle xx, la producció d’electricitat a les centrals hidroelèctriques del Pirineu va permetre l’electrificació de les indústries i de les llars. En l’actualitat, quant al consum d’energia elèctrica a Catalunya, la major part depèn de la producció de les centrals nuclears i de la importació de combustibles fòssils. Energèticament, Catalunya és un país força dependent.
L’energia nuclear és, de llarg, el principal sistema de producció d’energia elèctrica a Catalunya, amb més d’un 57,7 % de la producció total. Els altres dos sistemes en importància, el cicle combinat i la cogeneració, amb un 12,0 % i un 10,5 % de la producció elèctrica, respectivament, fan servir combustibles fòssils, principalment gas. Les energies renovables (hidroelèctrica, eòlica, fotovoltaica i altres) aporten un 17,4 % de la producció. En el gràfic es pot veure la participació percentual de les energies renovables.
Cicle combinat. Sistema basat en dues turbines -una de gas i una de vapor de condensació- de manera que augmenta l'eficiència de la producció elèctrica.
Cogeneració. Sistema gràcies al qual s'obté simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil a partir d'un combustible.
Combinació energètica. Combinació o distribució de les diferents fonts d'energia que cobreixen el subministrament elèctric d'un país. Normalment s'expressa mitjançant els percentatges de cada tipus d'energi produït.
Cogeneració. Sistema gràcies al qual s'obté simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica útil a partir d'un combustible.
Combinació energètica. Combinació o distribució de les diferents fonts d'energia que cobreixen el subministrament elèctric d'un país. Normalment s'expressa mitjançant els percentatges de cada tipus d'energi produït.
Producció bruta d’energia elèctrica per formes de producció a Catalunya, 2021
Dijous, 4 novembre 2021 (TV3)
La proporció més gran del consum energètic a Catalunya correspon al transport (45,1 %), la indústria (25,5 %), les llars (14,7 %), els serveis (13,1 %) i el sector primari (1,6 %). Des dels anys noranta del segle xx, la presència d’energies renovables a Catalunya ha augmentat sensiblement, sobretot amb la instal·lació de centrals eòliques i, en menys mesura, de les instal·lacions fotovoltaiques i d’altres de renovables. No obstant això, el seu creixement no va ser suficient per assolir els objectius fixats per la Unió Europea en matèria energètica i de canvi climàtic per a l’any 2020.
Un aspecte clau pel que fa a la producció i el consum energètic és l’eficiència de les infraestructures energètiques, les quals han de garantir la generació, l’emmagatzematge, el transport i la distribució de l’energia als punts de consum. Això significa que les xarxes energètiques han d’abastar tot el territori per arribar a tots els consumidors, que han de ser segures i objecte d’un bon manteniment, a més d’ocupar el mínim de sòl i evitar causar danys ambientals. Dos factors més que contribueixen a garantir la seguretat energètica de la xarxa d’un país són la utilització de diversos sistemes de producció, anomenada combinació energètica, i la interconnexió energètica de la xarxa pròpia amb les xarxes de proximitat i les internacionals.
La política del Govern de Catalunya en matèria d’energia s’inscriu en el marc de les Nacions Unides de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), establerts en l’àmbit 7, Energia assequible i no contaminant, i en l’àmbit 13, Acció climàtica.
La Prospectiva energètica de Catalunya (PROENCAT 2050) és el document que defineix les estratègies sobre la transició energètica catalana de forma coherent amb l’objectiu final de la Unió Europea, amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica de l’Estat i amb la Llei del canvi climàtic de Catalunya. És una eina al servei del compliment dels objectius europeus en matèria d’energia i clima. Entre les principals fites que s’esperen assolir al final del període cal destacar la millora de l’eficiència del sistema energètic català així com l’estalvi energètic; el creixement de les energies renovables, de forma que l’eòlica suposi el 50 % de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica el 43 % l’any 2050; el tancament de les centrals nuclears, i l’establiment d’un model energètic basat en la generació de proximitat i en l’autoconsum.
1.7. PREGUNTA
A quina àrea del territori hi ha una densitat més gran de línies d’alta tensió? Explica quines són les raons. Completa el text següent amb les següents paraules:
Energia i transició energètica a Espanya
Energia i transició energètica a Espanya
Des que es va iniciar la industrialització, el desenvolupament econòmic d’Espanya ha estat condicionat per l’escassetat de recursos energètics estratègics, com el carbó de qualitat, el petroli o el gas. En les primeres etapes de la industrialització, aquesta mancança es va suplir parcialment amb els recursos disponibles (hidràulics i carbonífers) i amb la importació de carbó. Durant el segle xx es va estendre l’electrificació —mitjançant la producció hidràulica, les centrals tèrmiques i les nuclears— sense arribar a cobrir mai les necessitats de consum, de manera que Espanya sempre ha depès de la importació de combustibles fòssils. En els últims trenta anys, la producció energètica espanyola ha crescut i s’ha diversificat gràcies a la producció d’electricitat a partir de fonts energètiques renovables, sobretot de l’energia eòlica i la solar. En l’actualitat, el país produeix aproximadament una quarta part de l’energia que consumeix i la seva dependència energètica està per sobre de la mitjana de països de la Unió Europea.
L’any 2021, el 55,4 % del total de l’energia elèctrica produïda a Espanya provenia de fonts no renovables, entre les quals l’energia d’origen nuclear (20,8 %) era la part més important, seguida de la de cicle combinat (17,1 %) i de la cogeneració (10 %). La producció elèctrica procedent de fonts renovables representava el 44,6 % del total. Entre les fonts renovables, l’eòlica (23,3 %) ocupava el primer lloc, seguida de la hidràulica (11,4 %) i la solar fotovoltaica (8,1 %). La instal·lació de centrals eòliques terrestres va situar Espanya en el cinquè lloc mundial en producció en potència eòlica instal·lada (després de la Xina, els Estats Units, Alemanya i l’Índia), mentre que les instal·lacions eòliques marines estan per desenvolupar. Respecte de les instal·lacions fotovoltaiques, Espanya ocupa el setè lloc mundial, bastant per sota del seu potencial productiu d’aquest tipus d’energia, tenint en compte la seva climatologia favorable.
Producció d’energia elèctrica a Espanya segons les fonts, 2020
Centrals hidroelèctriques a Espanya, 2015
Per tal de garantir el subministrament energètic amb regularitat, el govern espanyol promou la integració dels diversos sistemes energètics de la xarxa espanyola i d’aquesta amb la xarxa de la Unió Europea i del nord d’Àfrica.
La política espanyola en matèria energètica s’inscriu en el Marc Estratègic d’Energia i Clima aprovat l’any 2019, que promou, a grans trets, la reducció de les emissions contaminants, l’assoliment d’una eficiència més gran i l’estalvi energètic, de forma coherent amb els compromisos establerts amb les Nacions Unides i amb la Unió Europea sobre canvi climàtic i descarbonització. Es fonamenta en tres instruments: la Llei de canvi climàtic i transició energètica, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) i l’Estratègia de Transició Justa. L’acció coordinada a través d’aquests instruments té com a objectius principals:
Reduir el 23 % de les emissions de GEH respecte al nivell de 1990.
Millorar el 39,6 % l’eficiència energètica.
Assolir el 42 % del consum d’energies renovables l’any 2030.
Generar l’electricitat amb un 74 % de fonts energètiques renovables.
Arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050.
Descarbonització. Reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH), generalment d'una manera progressiva.
Neutralitat climàtica. Situació de balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la seva absorció a través dels sistemes terrestres. També s'anomena neutralitat de carboni.
Neutralitat climàtica. Situació de balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la seva absorció a través dels sistemes terrestres. També s'anomena neutralitat de carboni.
1.8. PREGUNTA
Observa el mapa i tria la descripció que s'ajusti més a la pauta de localització de les centrals hidràuliques, les solars i les eòliques. De cada tipus d'energia, tria l'opció correcta (1, 2, 3).
Hidràuliques:
Conques dels rius Tajo, Miño, Ebro i Guadiana.
Conques dels rius Miño, Duero, Xúquer i Ebro.
Conques dels rius Nervión, Duero, Segura i Turia.
Solars:
Meitat nord de la Península.
Centre de la Península.
Meitat sud de la Península.
Eòliques:
Estan bastant repartides per tot el territori, amb una major concentració a l'Aragó, Galícia i a Albacete i Múrcia.
Estan bastant repartides per tot el territori, amb una major concentració a Extremadura, Madrid, Castella-la Manxa i l'Aragó.
Es concentren sobretot a Múrcia.
Implantació de les energies renovables a Espanya, 2021
La política energètica a la Unió Europea
La política energètica a la Unió Europea
La Unió Europea és una potència econòmica pobra en recursos energètics fòssils, amb un consum energètic elevat i que ha d’importar més de la meitat de l’energia que consumeix. La dependència energètica de la UE va ser, segons dades de l’any 2020, del 59,2 % (petroli, 58,2 %; gas, 34,4 %; combustibles fòssils sòlids, 6,3 %; altres, 1,5 %). Aquestes proporcions varien entre els països d’origen, segons les característiques geogràfiques i els models energètics de cada un. Els països de les importacions també són diversos, però hi ha una gran dependència del petroli i del gas de Rússia i, en menys mesura, de Noruega, el Kazakhstan, Algèria, els Estats Units i Austràlia.
Els anys cinquanta del segle passat, les comunitats antecedents de la UE van fomentar acords sobre l’energia orientats a assegurar-ne el proveïment, un aspecte clau del desenvolupament econòmic d’Europa, la creació del mercat comú i la integració europea. En les dècades posteriors, tot i les reticències dels estats membres a cedir sobirania en matèria energètica, es van promoure diverses iniciatives, diversos acords i una legislació enfocats a liberalitzar el mercat de l’energia, a millorar l’eficiència de les xarxes i a reduir la dependència de les importacions. Des de la signatura del Tractat de Maastricht, l’any 1993, la UE va adquirir un protagonisme destacat en el suport als tractats de les Nacions Unides sobre energia i canvi climàtic.
El Marc Estratègic en matèria de clima i energia 2020-2030, aprovat l’any 2015, va definir les dimensions i els objectius de la política energètica de la UE i, des de llavors, s’ha revisat periòdicament per adequar-lo a les exigències de la transició energètica. En la seva formulació actual, els objectius finals són aquests:
Reduir les emissions de GEH a més de la meitat respecte de 1990.
Augmentar per sobre del 32 % la quota d’energies renovables en el consum d’energia final.
Millorar l’eficiència energètica com a mínim un 32,5 %.
Adoptar mesures urgents per superar les interconnexions d’electricitat existents.
Hipòtesi d’escenari un cop feta la transició energètica a la UE
Page updated
Report abuse