Com és de dinàmica l’economia catalana?
Catalunya és una societat desenvolupada amb característiques pròpies de les economies postindustrials. El producte interior brut de Catalunya va ser, l’any 2021, de 244.172 milions d’euros, import que representa un increment del 5,8 % respecte del 2020, any afectat molt negativament per l’aturada de l’economia durant la pandèmia de la covid-19. El PIB per habitant en paritat del poder adquisitiu (PPA) de Catalunya va arribar aquell 2021 a 33.676 euros, xifra que equivalia al 104,26 % del PIB per habitant (PPA) del total de la Unió Europea (UE-27), que va ser de 32.330 euros. Respecte al PIB per habitant (PPA) d’Espanya, la xifra catalana va repre sentar el 123,80 % del total espanyol, que era de 27.200 euros.
LLIBRE, p. 233-234, 247
L’economia catalana en el context espanyol i europeu
L’any 2020, segons dades de l’INE, Catalunya va ser la segona comunitat autònoma en aportació al PIB espanyol, amb un 19,02 % del total. La primera comunitat va ser Madrid, amb un 19,30 % i la tercera va ser Andalusia, amb un 13,4 %.
L’economia catalana és una economia dinàmica amb capacitat per recuperarse bé de crisis com la provocada per la covid-19. És una economia que evoluciona i s’adapta bé als nous models de negoci propis de l’economia digital. Malgrat aquest dinamisme, pateix un greu problema de desocupació. La taxa d’atur a Catalunya va ser, l’octubre de 2022, del 9,31 %, una xifra molt elevada. Si distingim per sexes, aquest percentatge era pitjor per a les dones, amb un 10,15 %, mentre que el dels homes era del 8,54 %. Especialment greu era l’atur juvenil, que llavors era de 25,70 % en el grup d’edat que va dels 16 als 24 anys. Totes aquestes dades són pitjors que les dades mitjanes europees.
La taxa d’inflació va ser força baixa durant anys i, en alguns moments, negativa. Però, entre 2021 i 2022, a causa de problemes conjunturals a escala mundial, la inflació es va disparar fins a arribar a superar, durant uns mesos, el 10 % interanual, xifra altíssima que no es registrava des de feia dècades. Això va ser molt negatiu per a l’economia de famílies i empreses.
La creixent inflació va ser un fenomen global que va afectar de manera desigual els països. La taxa d’inflació mitjana de la UE, el setembre del 2022, era del 10,9 %, però, mentre a França aquesta taxa era del 6,2 %, a Estònia arribava al 24,1 %. La taxa era del 8,5 % a Catalunya i del 9 % a Espanya.
Després de les diverses crisis dels darrers anys, una de les característiques principals de l’economia global, i, en conseqüència, també la catalana, és la incertesa. S’ha de veure si la globalització ha arribat al seu màxim o no, si es produirà una relocalització de fàbriques i empreses o no, si l’alta inflació desapareixerà o es tornarà estructural, si l’emergència climàtica es descontrolarà o no. Aquestes qüestions, entre altres, com poden ser els conflictes geopolítics, fan que la projecció futura de l’economia a qualsevol escala sigui incerta.
Espanya és una potència econòmica dins la UE?
L’estat espanyol forma part del grup d’estats més desenvolupats econòmicament del món, amb un predomini clar del sector dels serveis. Segons dades del Banc Mundial, el PIB per capita (PPA) espanyol va ser, l’any 2021, el quart de la UE-27 i el setzè del món, amb un valor d’1.811,09 milers de milions de dòlars nord-americans (USD). Pel que fa al seu desenvolupament humà, Espanya ocupava, l’any 2022, la vint-i-setena posició del rànquing mundial, amb un IDH del 0,905.
Dades bàsiques de l’economia espanyola
Els problemes actuals de l’economia espanyola són la inflació (que, malgrat ser alta, és de les més baixes d’Europa), l’alta taxa d’atur (vegeu gràfica inferior) i el seu deute públic, a més de la incertesa pel futur que afronta l’economia mundial.
La Unió Europea: una de les tres grans àrees socioeconòmiques mundials
En el món globalitzat, els fluxos de mercaderies circulen per tot arreu, però l’activitat comercial principal està centrada al voltant dels tres pols socioeconòmics principals: la República Popular de la Xina, els Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea.
Els Estats Units i la Xina són els dos països amb més poder econòmic i més presència global. Aquest concepte implica que el seu comerç sigui present a tot el món, però també la seva diplomàcia, les seves forces armades, els seus estudiants a l’estranger, la seva activitat científica, el seu turisme o la seva activitat esportiva. Si la Unió Europea fos un sol estat, la seva presència global seria superior a la dels altres dos pols socioeconòmics. Val a dir que aquesta projecció internacional més gran no es tradueix en un poder, ni polític ni econòmic, més gran sobre els altres blocs.
Els tres sectors econòmics a la Unió Europea
Actualment, la Unió Europea és un espai destinat, en gran mesura, al sector dels serveis. La indústria té encara una notable importància i l’agricultura, la ramaderia i la pesca lluiten per mantenir la seva importància tradicional.
Croàcia adopta l’euro com a moneda
Croàcia rebia el 2023 amb l’adopció de l’euro com a moneda i amb la seva incorporació a l’espai Schengen, una fita important per aquest país que es va unir a la Unió Europea fa una dècada.
Amb el canvi de la kuna, la seva divisa nacional fins ara, a l’euro, Croàcia esdevenia el vintè estat en compartir la moneda comuna. El darrer país unit a l’euro va ser Lituània, l’any 2005.
Europa Press, 1/1/2023
(text adaptat).
LLIBRE, p. 230
El sector primari sempre ha estat prioritari per a la Unió Europea, que dedica a la política agrària una gran part del pressupost comunitari. Les línies d’actuació de la UE per al sector primari s’estableixen en la política agrària comuna (PAC) i en la política pesquera comuna (PPC), els objec tius de les quals són els següents:
Augmentar la productivitat del sector.
Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa.
Estabilitzar els mercats.
Garantir l’aprovisionament d’aliments.
Assegurar preus raonables als consumidors.
Els instruments de què disposa la UE per organitzar i cohesionar el sector són diversos, bàsicament normatives reguladores d’activitats i ajuts específics per dur a terme les reformes necessàries. Un exemple pot ser el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), el qual estableix una sèrie d’actuacions per millorar el sector pesquer: desballestament d’embarcacions antiquades, modernització de la flota, aturades temporals de l’activitat per facilitar la regeneració de les espècies marines, etc. Una altra eina és l’anomenada organització comuna del mercat (OCM), que pretén harmonitzar el mercat dels productes agraris europeus, tot i que sovint això presenta problemes, ja que els interessos dels productors no són iguals a tot arreu.
5.9. ANÀLISI D'UNA NOTÍCIA
Després de llegir el capítol sobre la Pesca , llegeix aquesta notícia sobre la pesca.
Realitzeu les activitats al Google Classroom.
VÍDEO 2. "Aturant la sobrepesca" (LATITUDS, TV3, 2012)
LLIBRE, p. 231
En ser una societat postindustrial, la importància relativa de la indústria a la Unió Europea decreix lentament, però continua essent un sector important. La UE no té una política industrial comuna comparable a les polítiques del sector primari.
Les actuacions europees en política industrial només complemen ten les polítiques dels estats membres i defugen actituds intervencionistes contràries al lliure mercat. Aquestes actuacions són de caràcter general i estan dirigides a potenciar la recerca i el desenvolupament (R+D), a combatre la desocupació, a disminuir les diferències entre regions, a protegir la propietat intel·lectual, etc. Malgrat això, en els darrers anys, especialment des del confinament global de l’any 2020, aquesta actitud està variant i la UE vol rellançar les indústries europees amb l’objectiu de no tornar a patir la manca de béns de tot tipus que es va produir aquell any.
La tendència actual és promoure el que s’anomena la transició ecològica de la indústria de la UE fent que sigui més neta i sostenible ambientalment, i més eficient pel que fa a l’energia i als recursos, d’acord amb els ODS de les Nacions Unides. També es pretén que sigui més competitiva, més autosuficient i més resistent enfront de qualsevol circumstància ad versa que es pugui produir en el futur.
Els sectors industrials europeus més importants són l’automobilístic, l’aeroespacial, la indústria química, el sector de la defensa i l’armament, la biotecnologia i la indústria agroalimentària. Les principals regions industrials de la UE són a Alemanya, França i Itàlia.
5.10. INDÚSTRIA I MINERIA A UCRAÏNA
LLEGIU TOTA AQUESTA INFORMACIÓ I CLASSIFIQUEU LES DIFERENTS PRODUCCIONS MINERES I INDUSTRIALS D'UCRAÏNA A PARTIR DE L'ESQUEMA ANTERIOR
LLIBRE, p. 232
El sector terciari és el que genera més riquesa a la Unió Europea i el que crea més ocupació. En aquest sector, les polítiques europees han estat molt actives ja que, de manera coherent amb allò que es va signar en els seus tractats fundacionals, la UE ha impulsat la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. La política comercial europea és com petència exclusiva de la UE i no pas dels estats membres. És la UE qui legisla i estableix, de manera comunitària, els acords comercials internacionals. Si es computen conjuntament el comerç de béns i el comerç de serveis, la Unió Europea és la primera potència comercial a escala mundial.
Els béns que la UE exporta són, principalment, maquinària, materials diversos de transport, vehicles de turisme, aeronaus i productes químics i farmacèutics. Els principals béns importats són productes energètics, maquinària i vehicles de turisme.
Altres activitats terciàries també importants de la UE són les finances, la recerca científica, el turisme, la cultura i el lleure.
Tal com declara la Comissió Europea, l’actual estratègia comercial de la UE està encaminada a la transformació ecològica amb la sostenibilitat com a punt central. També es plantegen ajudes per a la transformació digital de les petites empreses, les quals es consideren elements clau per al desenvolupament del comerç europeu.