Vocabulari: HIDROGRAFIA
vessant, conca hidrogràfica
riu, aqüífer, cabal fluvial
règim hidrogràfic o fluvial (nival - nivopluvial - pluvial - torrencial), crescuda, estiatge, vessant
confederació hidrogràfica
zones humides
estuari, ria
La força erosiva dels rius modela els territoris per on transcorren. Els rius són font de vida i de civilitzacions. L’acció humana els ha alterat construint preses, modificant-ne el cabal, desviant-los o contaminant-los. Les accions que degraden i comprometen el futur dels rius concerneixen al futur del medi i de la humanitat.
2.8. El cabal dels rius peninsulars
El repartiment desigual dels recursos naturals, com ara l’aigua, és una conseqüència de la diversitat territorial i climàtica de la península Ibèrica. El mapa mostra, amb cercles de diàmetres diferents, els cabals dels rius més importants (en m3/segon, calculats durant un període de trenta anys).
Quin patró sol seguir el cabal dels rius?
Hi ha un riu que té un cabal menor a prop de la desembocadura. Quin és? Per què?
LLIBRE, p. 79-80
Rius de la xarxa pirinenca (Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana > Ebre)
Rius de la xarxa pirinenca-mediterrània (Ter, Llobregat, Muga, Fluvià)
Rius de la xarxa mediterrània (Tordera, Besós, Foix, Gaià, Francolí)
LLIBRE, p. 93-94
Rius de la xarxa atlàntica (Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Miño)
Rius de la xarxa mediterrània (Ebre, Xúque, Túria, Millars, Segura, etc.)
Rius de la xarxa cantàbrica (Eo, Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nerbion, Bidasoa)
2.9. Classificació dels rius peninsulars
Resumeix en una taula les característiques dels rius de les diverses xarxes hidrogràfiques de Catalunya i la Península:
longitud dels rius
cabal
règim hidrogràfic
conca hidrogràfica i vessant
altres elements.