Embedded Files
1. EL SECTOR TERCIARI A CATALUNYA
1. EL SECTOR TERCIARI A CATALUNYA
LLIBRE, p. 241-246
El sector terciari a Catalunya
De tot el ventall d’activitats econòmiques pròpies del sector serveis, les que més ocupació generen són el comerç i el turisme.
EL COMERÇ
EL COMERÇ
El comerç és una activitat amb una gran tradició a Catalunya, que és la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol en aquest sector d’activitat, tant interior com exterior. Des de la incorporació al mercat comú europeu (era així com es deia antigament la Unió Europea), l’augment de les exportacions i les importacions ha convertit Catalunya en una economia força oberta. L’any 2022 el comerç de Catalunya amb l’exterior va representar el 24 % del total estatal.
La forma predominant d’empresa és la petita o mitjana (PIME), generalment constituïda per un treballador autònom sense empleats a càrrec seu o amb un nombre d’empleats inferior a deu. El comerç al detall donava feina a 306.000 persones l’any 2019, mentre que el comerç a l’engròs i la intermediació ocupaven 235.000 persones; i el sector de venda i reparació de vehicles donava ocupació a 51.000 persones.
Comerç al detall. Venda d'un producte en petites quantitats als consumidors finals. Aquestes vendes les fan els comerciants anomenats detallistes o minoristes.
Comerç a l'engròs. Venda de mercaderies a una empresa distribuïdora o comerciant al detall, que no és el consumidor final.
Comerç a l'engròs. Venda de mercaderies a una empresa distribuïdora o comerciant al detall, que no és el consumidor final.
Vista d’un carrer comercial del centre de Barcelona.
Algunes de les tendències que ha experimentat el sector comercial català durant els darrers anys són aquestes:
El protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals.
La concentració de la distribució en poques empreses.
La proliferació de noves formes de venda, com ara les cadenes de franquícia, els establiments outlet i la venda electrònica.
Les característiques principals del sector comercial avui són aquestes:
El domini de la petita empresa de tipus familiar.
Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala.
Un grau de professionalització baix i una escassa implantació de les modernes tècniques de venda i de gestió.
Un índex alt d’habitants per establiment.
Els reptes principals que ha de superar el comerç català es relacionen amb els processos de la globalització: la competència de productes importats a preus relativament més baixos, la presència d’empreses estrangeres i el desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda.
Jerarquies urbanes:
àrees comercials (on va la població a comprar articles que no són de primera necessitat: cosmètica, mobles, llibres, electrodomèstics, regals..., o bé serveis especialitzats: notaria, universitat, cultura?)
> àrees d'atracció i planificació de les compres i vendes.
EL TURISME
EL TURISME
El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia catalana. Gràcies a la diversitat del paisatge, el clima, la infraestructura d’allotjaments i el patrimoni cultural, Catalunya ha esdevingut la principal destinació turística de l’Estat, amb un volum de gairebé 11 milions de visitants estrangers l’any 2021. Aquesta xifra representa només el 40 % dels visitants del 2019, caiguda provocada pel confinament de 2020. Els principals països d’origen d’aquests turistes són França, Alemanya, els Països Baixos i el Regne Unit. Pel que fa als visitants d’altres comunitats autònomes, provenen sobretot de Madrid, València, Andalusia i Aragó, amb un total de 4,4 milions de persones.
Els darrers anys el sector turístic català ha mostrat, malgrat alguns moments crítics, les tendències següents:
El creixement de la demanda turística.
L’augment del nombre d’allotjaments turístics, en particular allotjaments de turisme rural i hotels de quatre i cinc estrelles.
La diversificació de l’oferta amb noves modalitats de turisme.
L’auge de les línies aèries de baix cost.
La millora dels equipaments.
L’impuls de l’Administració al sector.
La millora de la formació professional dels treballadors.
Avui el sector turístic català presenta aquestes característiques:
L’estacionalitat acusada, atès que l’activitat s’intensifica bàsicament a l’estiu.
La concentració turística a la franja litoral.
La força de la marca Barcelona, que és un potent focus d’atracció.
La consolidació del turisme rural i del turisme d’interior.
La procedència geogràfica variada dels turistes.
Un problema que aquest sector presenta sovint és el que s’anomena monoconreu turístic. Aquesta expressió s’utilitza quan, en un territori, el turisme esdevé gairebé l’única activitat econòmica. Aquesta situació fa que l’economia sigui ineficient i poc sostenible en molts aspectes. Com va passar l’any 2020, els indrets dedicats bàsicament al turisme van patir greus problemes econòmics per la manca de visitants i d’activitats econòmiques alternatives.
El repte principal dels actuals creuers turístics és disminuir el seu impacte ambiental. Utilitzar fonts d’energia més netes, reduir els residus sòlids i tractar les aigües residuals són fets que ajuden a aconseguir-ho.
ALTRES ACTIVITATS TERCIÀRIES
ALTRES ACTIVITATS TERCIÀRIES
Algunes de les activitats terciàries destacades a Catalunya, més enllà del turisme i el comerç, són els transports, la ciència i l’educació i la sanitat.
- Transport
- Transport
El transport marítim es desenvolupa principalment als dos grans ports que depenen de l’organisme públic estatal Puertos del Estado: Barcelona i Tarragona. La resta depenen del servei de Ports de la Generalitat, adscrit al Departament de Territori. El port de Tarragona destaca pel transport de líquids a dojo (petroli cru i derivats) i de mercaderies sòlides a dojo (carbó, productes químics i cereals).
El port de Barcelona, segons dades de l’any 2021, es troba entre els tres més importants de la Mediterrània pel que fa al tràfic de contenidors TEU contenidors TEU (3,5 milions) i al tràfic de passatgers (978.000 passatgers de línies regulars i 520.000 creueristes). Destaca també pel comerç de vehicles, amb 492.000 unitats. En relació amb Espanya, és el tercer port pel que fa al nombre de tones transportades i el primer pel que fa al valor de les mercaderies (24 % del comerç marítim de l’Estat).
Per alguns ports de la Generalitat, com Roses, Palamós i la Ràpita, que tenen una notable activitat pesquera i esportiva, hi passen creuers turístics. La resta de ports catalans reparteixen la seva activitat, de manera gairebé exclusiva, entre la pesca i la navegació esportiva i de lleure.
El transport ferroviari és el segon transport terrestre en importància a Catalunya. La major part de la xarxa ferroviària pertany a ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) i està explotada per l’empresa pública Renfe Operadora. A Catalunya també hi ha la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Contenidor TEU. En anglès, Twenty-foot Equivalent Unit), és una unitat acceptada arreu per mesurar el transport marítim, tant pel que fa als vaixells portacontenidors com pel que fa a l'activitat portuària.
Trens de càrrega a l’accés ferroviari del port de Barcelona.
El Port de Barcelona connectarà els creuers a la xarxa elèctrica el 2026
L’organisme ha començat a desenvolupar el projecte Nexigen per electrificar els seus molls i reduir en un 38 % les emissions dels vaixells.
Els creuers que arriben al Port de Barcelona es podran començar a connectar a la xarxa elèctrica l’any 2026, amb la qual cosa només consumiran energia renovable quan estiguin atracats al recinte portuari. Però els creuers no seran els únics vaixells que ho facin. Pel port de Barcelona passen cada any tota mena de productes d’importació i exportació amb un valor de més de 60.000 milions d’euros. Aquestes mercaderies representen el 24 % del comerç exterior marítim de l’Estat i el 74 % del de Catalunya. L’aportació de la Comunitat Portuària de Barcelona al producte interior brut (PIB) de Catalunya arriba al 2 %. D’altra banda, l’activitat que es genera als molls del recinte portuari suposa el 0,7 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
ara.cat, 11/06/2022 (text adaptat).
José Antonio Donaire Benito @donaire_benito Sep 4 2024
Ampliar l'aeroport de El Prat és probablement un error majúscul. Entenc els perquès, els valoro, i intento integrar-los en la valoració final. Però em pesen moltíssim els arguments contraris. Per què no hauríem d'ampliar l'aeroport?
L'avió (com el transport marítim) és un sistema de transport que ha estat exclòs de tots els acords mundials contra el canvi climàtic, de Kyoto a París. El més lluny que ha arribat l'@oaci és el pla CORSIA basat en compensació (cremo kerosè però planto arbres). Vull recordar-vos que un vol mitjà europeu emet uns 400 kilograms de CO2 a l'atmosfera per passatger, és a dir, l'equivalent al pes d'un os polar. Això és més d'un metre quadrat de gel àrtic fos per cada passatger. Mireu aquesta dada (ajuntament.barcelona.cat/turisme/sites/…). Per portar els turistes a Barcelona (bàsicament en avió) emetem 9 milions de tones de CO2 a l'atmosfera, és a dir, com 20 milions d'ossos polars. Tot Barcelona (gent, cotxes, indústries) n'emet 3 milions, 3 vegades menys.
La UE ha decidit acabar amb la impunitat del sector de l'aviació. L'aprovació del #Fitfor55 (https://www.consilium.europa.eu/en/policies/green-deal/fit-for-55/ ) implica que el 2050 el 63% de les companyies que operin a la UE hauran de disposar de SAF (sustainable aviation fuel). El SAF és cinc vegades més car que el kerosè, però és probable que la proporció s'incrementi quan pugi la demanda. Tenint en compte que el combustible és el 27% del preu del bitllet, multiplicar per vuit el combustible farà els bitllets tres vegades més cars. Adeu low cost. Assumim-ho: Volar serà cada vegada més car perquè hem començat a incorporar (una part de) les externalitats dels avions. Volarem menys perquè serà molt més car, i volarem millor. Per què ampliem una infrastructura d'un sistema de transport condemnat a reduir-se?
Som en un debat sobre els límits. Hem aprovat el Compromís Nacional per un Turisme Responsable (Compromís Nacional per un Turisme Responsable https://empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/turisme/compromisturisme/ ) que explicita que el país està arribant a la capacitat màxima d'oferta d'allotjament. Ens hem dit que hem arribat al topall, i ho hem signat. En un context sobre els límits, llindars i topalls, quin sentit té que ens plantegem portar (molta) més gent? És com si comencem un règim el mateix dia que fem una suscripció al Dunkin Donuts Premium. O ens posem límits o no ens el posem. Però no fem les dues coses alhora.
Sempre comparem una infrastructura amb la situació actual (no infrastructura). Però no la comparem amb el cost d'oportunitat d'emprar la inversió en un altre àmbit. Ampliar l'aeroport costaria uns 2.500M d'euros. El tram Cambrils-Vilaseca costa 150 i el de les Gavarres, 500M. No necessitem més avions: Necessitem més trens. De fet, en necessitem moltíssim més perquè el #Fitfor55 limitarà l'ús del vehicle privat i si no tenim alternativa de transport col·lectiu, condemnem les classes populars a la immobilitat. I potser ha arribat el moment de dir-nos que això dels vols directes està sobrevalorat. Imaginem una senyora que viu a Hong Kong i que té previst assistir al Mobile. Em voleu convèncer que la seva decisió depén de si hi ha un vol directe a Barcelona o ha de fer escala a París? Anar de Hong Kong a Barcelona en un vol directe són 12 hores i mitja; amb una escala (París, Londres), són unes 15 hores. I estem discutint de veres que la decisió de venir o no al Mobile estarà condicionada per aquella hora d'espera al Charles de Gaulle? Expliqueu-m'ho bé.
En resum: 1) L'aviació és incompatible amb la descarbonització + 2) Volar serà més car. Volarem menys + 3) Estem arribant al nostre límit d'acollida + 4) Integrem el cost d'oportunitat en la valoració. L'era del cotxe i l'avió arriba a la seva fi: No desapareixeran, però es reduiran. Fer més carreteres i més aeroports és llençar diners i territori a l'aigüera. Si el menú del canvi és Hard Rock, aeroport i Jocs Olímpics farem un salt vintage al passat ara que necessitem futur.
- Ciència i educació
- Ciència i educació
Quant a l’àmbit de la ciència i l’educació, malgrat que no es dedica tot el que caldria a recerca i desenvolupament, les universitats catalanes tenen molt bon nivell. Segons la classificació THE (Times Higher Education), entre les 200 millors universitats del món per anar-hi a estudiar el 2023, n’hi ha tres de catalanes (la UB, la UAB i la Pompeu Fabra) les quals són considerades les millors d’Espanya.
- Sanitat
- Sanitat
La sanitat a Catalunya té un alt nivell científic i tècnic. El problema més gran que ha patit és el seguit de retallades pressupostàries arran de la crisi financera iniciada el 2008. La despesa pressupostada en Salut l’any 2010 era de 9.709,39 milions d’euros, però l’any 2014 va baixar fins als 8.220,61 milions. Això va significar la supressió de llits d’hospital i el tancament de quiròfans, entre altres mesures. L’any 2022 la despesa pressupostada va arribar als 10.164,10 milions, però continua essent una xifra baixa per fer front a les creixents necessitats de la població catalana, i continua havent-hi problemes, com les llargues llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica.
2. EL SECTOR TERCIARI A espanya
2. EL SECTOR TERCIARI A espanya
El procés de terciarització va prendre força a Espanya d’ençà de la dècada de 1970, encara que no s’ha produït de la mateixa manera a tot el territori. Les comunitats més terciaritzades són Catalunya, la Comunitat de Madrid, les illes Balears, les illes Canàries, la Comunitat Valenciana i Andalusia.
LLIBRE, p. 252-256
EL COMERÇ
EL COMERÇ
Espanya és, com passa amb la indústria, una de les primeres potències comercials de la Unió Europea. L’any 2022 ja havia recuperat, amb escreix, l’activitat d’abans del confinament per la covid-19, però la balança comercial donava un saldo negatiu, ja que es va destinar molt més a pagar les importacions del que es va guanyar amb les exportacions. Una part important d’aquesta diferència negativa, que el setembre de 2022 era de 33.500 milions d’euros, va ser causada per la pujada dels preus de l’energia. La taxa de cobertura era, en aquell moment, del 83,2 %, mentre que dotze mesos abans arribava fins al 92,2 %.
Balança comercial. Diferència entre el valor de les exportacions i el de les importacions d'un país, durant un temps determinat, normalment un any.
En xifres rodones del 2022, el 62 % del valor de les exportacions espanyoles i el 44 % del valor de les importacions es duen a terme amb els altres països de la Unió Europea. França i Alemanya són els principals socis comercials. El continent asiàtic representa el 8 % del valor de les exportacions i el 23 % del valor de les importacions. Fixa’t en la taula següent:
EL TURISME
EL TURISME
Espanya és una de les principals potències turístiques a escala mundial. Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), els tres països més visitats del món el 2021 van ser, per aquest ordre, França, Mèxic i Espanya, amb 54 milions, 36 milions i 31,2 milions de visitants internacionals, respectivament. Aquesta xifra queda molt lluny de la xifra del 2019, quan Espanya va ser la segona destinació mundial, amb 83,5 milions de turistes. Les comunitats autònomes més visitades són les Balears, Catalunya i les Canàries.
ELS TRANSPORTS
ELS TRANSPORTS
El transport terrestre és el més estès a Espanya, tant de mercaderies com de passatgers, i aporta al voltant del 5,5 % del valor afegit brut del total de l’Estat.
En primer lloc, hi ha el transport per carretera, amb un 95 % del total de mercaderies transportades a Espanya. Aquesta activitat es desenvolupa en una xarxa sovint saturada i amb una estructura radial amb centre a Madrid que no afavoreix de la mateixa manera el desenvolupament de tots els territoris. La seva connexió amb la xarxa viària europea es fa, principalment, pel País Basc i Catalunya i, en conseqüència, aquestes vies solen patir una intensitat viària molt alta. Aquest fet es va fer especialment visible l’any 2021 quan van desaparèixer els peatges de l’AP-7 i l’AP-2.
En el cas del transport ferroviari, la xarxa ferroviària espanyola pateix, com la de carreteres, el predomini de la tradicional estructura radial. Està gestionada majoritàriament per l’empresa pública ADIF (11.780 km de vies de ferrocarril convencional). També existeix ADIF-Alta Velocitat (3.762 km de tren d’alta velocitat). Cal distingir aquestes empreses de les anomenades empreses operadores de transport, que són les que gestionen els trens que circulen per les vies abans esmentades. D’aquestes operadores, les més conegudes són RENFE Viajeros i RENFE Mercancías, però n’hi ha d’altres que gestionen trens de transport de mercaderies i trens d’alta velocitat. Finalment, cal esmentar altres companyies d’escala no estatal com Eusko Trenbideak - Ferrocarriles Vascos, S. A. (Euskotren) o els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Un eix ferroviari molt important és el conegut com a corredor mediterrani. Es tracta d’un seguit de línies ferroviàries que han d’unir Algesires i França per la costa mediterrània. La seva capacitat per connectar els principals ports espanyols i les grans zones econòmiques del llevant peninsular amb la resta d’Europa fan que sigui una infraestructura d’importància estratègica per transportar mercaderies i persones. La posada en marxa definitiva d’aquest corredor facilitarà i potenciarà les activitats econòmiques de tots els territoris per on passa.
5.7. ELS CORREDORS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
El corredor mediterrani ha de connectar tota la costa de llevant de la Península amb França i amb els altres països del nord d’Europa.
Els empresaris exigeixen accelerar l’acabament del corredor mediterrani
El corredor mediterrani, la infraestructura ferroviària que ha de connectar Algesires amb la frontera francesa pel litoral, ja hauria d’estar acabat, i el Govern central ha d’accelerar al màxim les obres per aconseguir un objectiu que avança amb lentitud. Aquest va ser el missatge central que ahir es va sentir en l’acte que es va celebrar a Barcelona i en què van participar més de mil empresaris de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, convocats per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), que presideix el navilier Vicente Boluda. Un esdeveniment en el qual, per primera vegada, va assistir un president català, Pere Aragonès, i en el qual també van ser presents el president valencià, Ximo Puig, i el seu homòleg murcià, Fernando López Miras.
La Vanguardia, 18/11/2022.
El transport marítim és el principal mitjà, a escala global, pel que fa a les mercaderies. El port de la badia d’Algesires és el més important de l’Estat en aquest àmbit. Gran part de la seva activitat consisteix en el transvasament de mercaderies entre vaixells que uneixen Àsia amb Amèrica i Àsia amb Europa, i els que fan ruta entre Europa i Àfrica. Aquestes mercaderies són majoritàriament líquids i sòlids a dojo —petroli cru, carbó, etc. És un port amb un paper destacat com a plataforma logística de distribució intercontinental.
El segon port pel nombre de tones transportades és el de València. Es dedica principalment al transport de contenidors TEU, d’automòbils i de passatgers.
5.8. LOGÍSTICA
El transport aeri a Espanya està controlat per l’empresa pública Aeroports Públics i Navegació Aèria (AENA), la qual gestiona els aeroports considerats d’interès general per al país. L’aeroport més important de l’Estat, tant pel nombre de passatgers com pel nombre de mercaderies transportades, és l’Adolfo Suárez Madrid-Barajas. Durant els darrers anys, el total de passatgers s’aproxima al dels aeroports més grans d’Europa.
Page updated
Report abuse