Embedded Files
RISCOS AMBIENTALS
RISCOS AMBIENTALS
El medi natural és dinàmic, és a dir, està sotmès a una evolució constant i a canvis més o menys perceptibles i que poden tenir una magnitud molt variable. Al costat de fenòmens naturals gairebé inapreciables per a les persones (com la brisa, el desgel, les marees o l’erosió) es produeixen fenòmens violents i de gran intensitat (com les ventades, les allaus, les erupcions volcàniques, els tsunamis o els terratrèmols) que comporten riscos considerables.
A) Riscos naturals
A) Riscos naturals
Per tal que els fenòmens naturals esdevinguin riscos naturals, han d’estar associats a la presència humana, és a dir, han d’afectar potencialment les persones o els béns personals. Quan els efectes causats pels fenòmens naturals en les persones són molt importants, es parla de desastres naturals, catàstrofes o calamitats.
A més dels riscos associats als fenòmens naturals, la societat està sotmesa als riscos propis de les activitats humanes, anomenats riscos antròpics, vinculats al fet que les persones vivim en societat i modifiquem cada cop més el medi natural. Entre aquests hi ha, per exemple, els vessaments de petroli, els accidents de trànsit o els incendis.
Els danys provocats pels fenòmens naturals es poden agreujar com a conseqüència de la modificació de les condicions del medi natural, de la planificació deficient dels assentaments humans o d’actuacions negligents. En aquest sentit, sovint es fa servir el concepte de risc ambiental, que comprèn tant els riscos d’origen natural com els antròpics i els de caràcter mixt.
Els factors més importants que caracteritzen els riscos ambientals són els següents:
La magnitud: dimensió i intensitat del fenomen.
La freqüència: nombre de vegades que es produeix un fenomen en un cert període de temps.
La perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen d’una certa extensió, intensitat i durada amb conseqüències negatives.
L’exposició: nombre total de persones que estan sotmeses a un determinat risc.
La vulnerabilitat: percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.
Alguns desastres naturals han passat a la història per haver causat una gran destrucció. El terratrèmol que el 1556 devastà la província de Shaanxi, a la Xina, i que es calcula que va provocar la mort de 830.000 persones, és potser la catàstrofe natural de més magnitud que es recorda. El 1883, l’explosió del Krakatoa, un volcà de l’estret de la Sonda (entre les illes indonèsies de Sumatra i Java), va causar una ona gegantina que va destruir 165 pobles costaners del sudest d’Àsia i va deixar més de 36.000 morts. El 1876, una altra ona gegantina, provocada per un terratrèmol, va arrasar ciutats de la costa de Bengala, a l’Índia, i va matar unes 200.000 persones. Altres terratrèmols que han tingut lloc a la Xina han estat només lleugerament menys catastròfics (el de 1976, a Tangshan, va deixar 242.000 morts i el doble de persones sense casa).
Al segle xxi també es van produir diferents desastres naturals: el terratrèmol submarí i tsunami de Sumatra-Andaman, l’any 2004, amb 229.866 morts; el terratrèmol de la Xina, l’any 2008, amb 87.476 morts; el terratrèmol d’Haití, l’any 2010, amb 316.000 morts; el tsunami del Japó, l’any 2011, amb 16.000 morts, que, a més, va afectar la central nuclear de Fukushima; la sequera de Somàlia, l’any 2017, amb 600.000 persones desplaçades, i el cicló Kenneth de Moçambic, l’any 2019, amb 35.000 habitatges destruïts.
La irrupció de la covid-19 ens ha fet recordar que les pandèmies són també desastres naturals, tot i que molt més amenaçadors
La comprensió dels conceptes d’exposició i vulnerabilitat és la base de qualsevol política de prevenció i actuació. En el cas de la covid-19, el fenomen desencadenant és la malaltia, un procés biològic que aporta variables molt específiques: afecta totes les activitats humanes, en tots els espais, i en la seva expansió hi té un paper decisiu la conducta humana individual.
L’avaluació dels riscos, en una pandèmia com la de la covid-19, entra de ple en factors antropogènics. L’exposició a les malalties és inevitable, però la irresponsabilitat de les mateixes persones i dels seus governants incrementa de forma decisiva aquesta variable. El mateix passa amb la vulnerabilitat, un factor en què la pobresa o la manca de recursos se sumen a l’edat de les persones o a la seva immunodeficiència per fer-lo letal. També la generació del fenomen, la malaltia, té causes antropogèniques: la invasió i degradació dels hàbitats naturals ha provocat un increment de la zoonosi, la transmissió de malalties dels animals als humans, un factor que caldrà tenir en compte en el futur.
wearewater.org, 25/6/2020 (text traduït i adaptat).
Els fenòmens naturals es consideren riscos naturals quan poden afectar les persones, les activitats humanes o els béns personals.
La degradació del medi ambient té un paper crític com a desencadenant d’alguns desastres o l’empitjorament d’altres. Els països amb una desforestació i una erosió greus i un ús abusiu de les terres marginals per a conreus i pastures cada cop estan més sotmesos al risc de catàstrofes naturals com ara els aiguats. A més, la comunitat científica argumenta que la Terra està patint un canvi climàtic per l’escalfament de l’atmosfera, que produeix un desajustament del clima i una accentuació dels riscos naturals.
La desforestació no tan sols contribueix a les sequeres, sinó que, a més, provoca inundacions en desaparèixer l’efecte de retenció de l’aigua de la cobertura vegetal. Amb l’increment de la desforestació augmenta la població afectada per inundacions a escala mundial. Aquest fenomen és especialment greu en algunes zones com l’Índia.
L’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (CO2, CFC, metà i òxid nitrós), els quals deixen passar els raigs del sol però retenen a l’atmosfera part de la calor, provoca el reescalfament del clima del planeta.
Pobresa i desastres naturals
Quant als desastres ocorreguts des de l’any 2000, la georeferenciació ha revelat que, de mitjana, als països d’ingressos baixos, 130 persones van perdre la vida per cada milió de les que viuen en àrees afectades pels desastres, en comparació amb les 18 persones, només, que viuen als països d’ingressos alts. Això vol dir que la probabilitat de perdre la vida entre les persones exposades a les amenaces naturals a les nacions més pobres va ser set vegades més gran que la d’al tres poblacions equivalents a les nacions riques.
Si bé les pèrdues econòmiques absolutes poden concentrarse als països de renda alta, el cost humà dels desastres recau, d’una manera aclaparadora, als països d’ingressos baixos i mitjans baixos; la vulnerabilitat davant del risc i la magnitud del sofriment es determinen pels nivells de desenvolupament econòmic, més que no pas per la simple expo sició a les amenaces naturals.
UNDRR-CRED: Pérdidas económicas, pobreza y desastres, 1998-2017 (text traduït i adaptat).
1.14. MAPA
L’elevada de la zona, els d’aire càlids i i les torrencials.
En el mapa s’observa que la major part de la població mundial afectada per les inundacions es localitza a la zona sud-est d’Àsia i a l’est de l’Amèric a del Sud. Quins factors meteorològics poden explicar aquest fet?
L’elevada ................ de la zona
Els ................ d’aire càlids i ..................
Les ................ torrencials.
pluges - corrents - humits - evaporació
Àrees de risc més alt dels principals desastres naturals
B) Riscos antròpics
B) Riscos antròpics
Els riscos antròpics tenen el seu origen en les activitats desenvolupades per les societats. Es poden dividir en tres tipus segons el seu origen: d’origen tecnològic, associats a fenòmens naturals i d’origen divers.
Les activitats humanes que generen més riscos són la mineria, la indústria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius, tant en centrals nuclears com en altres àmbits. Més enllà de les conseqüències immediates dels accidents, el factor de més afectació en la salut de les persones i per al medi és la contaminació d’extensos territoris durant períodes de desenes o fins i tot centenars d’anys. Per exemple, la fuita de gasos tòxics que es va produir l’any 1984 a la ciutat índia de Bhopal no tan sols va provocar moltes víctimes (morts i persones afectades), sinó que també va deixar molt contaminades les aigües de la ciutat, la qual cosa provoca encara avui malalties de tot tipus als seus habitants. Posteriorment, l’any 1986, el desastre nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va comportar la mort de desenes de persones per radiació, milers de casos de càncer i l’evacuació de 350.000 habitants i va deixar una zona extensa altament contaminada i inhabitable durant milers d’anys.
Sector químic del Tarragonès. Les activitats humanes relacionades amb la producció de substàncies perilloses, el seu emmagatzematge i transport sempre comporten un determinat grau de risc.
Les mesures de seguretat i la realització de simulacres d’accident contribueixen a la seva disminució.
C) Riscos biològics
C) Riscos biològics
Dins de la categoria de riscos naturals biològics s’hi inclouen diversos fenòmens relacionats amb l’exposició humana a microorganismes patògens, sovint mitjançant vectors, que poden afectar la població directament —com les epidèmies— o bé indirectament —com les plagues o les malalties infeccioses dels animals. Com en els altres tipus de riscos, els biològics no tenen una causa única, sinó que resulten de la confluència de diverses factors.
Diferents exemples mostren la diversitat de factors que originen els desastres naturals biològics: l’alteració o la destrucció dels ecosistemes, el desplaçament d’animals de granja d’una regió a l’altra, la sobreexplotació dels recursos naturals, el comerç il·legal d’espècies exòtiques d’animals i plantes, la circulació d’agents patògens en aliments, etc. Un cop s’ha detectat un fenomen biològic potencialment danyós, hi ha altres factors que condicionen la capacitat de resposta per fer-hi front i evitar-ne o minimitzar-ne els efectes: capacitat preventiva, operativitat dels sistemes de salut, sistemes de protecció civil, cooperació internacional, recursos econòmics i tecnològics, etc.
Al llarg de la història la humanitat ha patit les conseqüències de desastres naturals de gran impacte, com les epidèmies. En són exemples algunes de les més letals: la pesta negra a l’època medieval, la grip espanyola al primer quart del segle xx, la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) als anys setanta i vuitanta del mateix segle i la pandèmia de la covid-19. Totes han representat grans commocions de les societats del seu temps, amb milions de víctimes, i han posat a prova la capacitat de resposta humana davant situacions catastròfiques.
La covid-19 ha estat qualificada com la primera pandèmia plenament global atesos la seva ràpida propagació, l’abast de les mesures que es van prendre, i la seva repercussió en els àmbits econòmics i socials. Per primera vegada, també, les mesures per contrarestar l’avanç de la pandèmia es van adoptar i aplicar en un context d’intercanvi de coneixements i de collaboració mundial.
La pandèmia de la covid-19. Nombre de decessos al món per països el 13 de maig del 2020
COVID-19
La covid-19 és un fenomen complex, que es manifesta en totes les escales geogràfiques, que presenta una distribució territorialment heterogènia, que interacciona amb múltiples variables socioeconòmiques i que és biològicament variable. Hi ha aspectes de la covid-19 que no són prou coneguts, però hi ha el consens sobre la importància de la prevenció, de l’existència i la defensa dels sistemes públics de salut i de la investigació mèdica.
Els riscos ambientals a Catalunya
Els riscos ambientals a Catalunya
Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan relacionats, sobretot, amb les condicions meteorològiques i geomorfològiques pròpies d’un territori de clima mediterrani, de relleu molt accidentat i amb una densitat de població bastant alta.
A) Riscos atmosfèrics
Els aiguats són una manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions, és a dir, el desbordament de torrents, rius i rieres i el negament dels punts baixos del territori. Els aiguats poden comportar diversos problemes i riscos per a la població, entre els quals destaquen la inundació dels carrers i els habitatges, els talls de carreteres i les dificultats de circulació, l’arrossegament de cotxes, l’aturada dels subministraments (electricitat, telèfon, aigua…), etc.
Les pedregades són precipitacions en forma de grans de gel, que poden ser de mides variables, des de pocs mil·límetres fins a la mida d’un ou. Si els grans tenen entre 2 i 5 mm, es parla de calamarsa, i si són més grossos, de pedra. Les pedregades poden provocar grans danys i pèrdues, sobretot en els conreus, com a conseqüència de les topades de la pedra o la calamarsa en les branques i els fruits.
Les nevades són precipitacions en forma de cristalls de gel, generalment agrupats en volves o flocs, que es produeixen quan la temperatura de l’aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Les nevades extraordinàries o en llocs no habituals presenten una sèrie de problemes i de riscos per a la població, com ara els talls de carreteres, l’augment d’accidents de trànsit, l’aïllament de la població, la manca de serveis bàsics, etc.
Els temporals de vent són bufades intenses de vent, de més durada que una simple ratxa, i que presenten augments sobtats de la seva força. Els temporals de vent, les ventades i els tornados poden provocar estralls importants, com ara l’arrencada d’arbres i de torres elèctriques i el despreniment de teules i altres components dels edificis, i poden generar perills importants per a les persones (topades d’objectes, accidents de trànsit, caigudes, incendis, etc.).
Imatge de la platja de la Barceloneta (Barcelona) durant el temporal Gloria, que va creuar la Península i la Catalunya Nord entre el 20 i el 23 de gener de 2020.
Risc d’inundacions a Catalunya per municipi
Les capçaleres dels rius pirinencs i els rius, les rieres i els torrents del Sistema Mediterrani són les àrees més exposades a les inundacions. Font: Pla INUNCAT (Generalitat de Catalunya)
Mitjana de dies a l’any de nevades
Encara que gran part del territori de Catalunya té menys de cinc dies de mitjana de nevades a l’any, les nevades intenses poden comportar riscos als llocs on la neu és menys habitual.
Font: Pla NEUCAT (Generalitat de Catalunya)
B) Riscos atmosfèrics
Les esllavissades són desplaçaments de terrenys d’un vessant cap a l’exterior per acció de la gravetat. Generalment, estan associats a pluges, però també poden produir-se per altres causes, com ara els terratrèmols. Les esllavissades poden destruir les obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. A Catalunya, les zones amb un risc d’esllavissaments més alt són el Pirineu i les serralades del Sistema Mediterrani.
Les allaus són despreniments de masses de neu, de dimensions i recorreguts variables, al llarg d’un pendent. Segons les condicions atmosfèriques, el pendent i l’estat de la neu, el mantell de neu pot esdevenir més o menys estable. Si la inestabilitat del mantell de neu és gran, poden desencadenar-se les allaus, que poden destruir la vegetació, tallar les vies de comunicació i colgar persones o llocs habitats. A Catalunya, les zones més propenses a les allaus es localitzen al Pirineu més occidental.
Els terratrèmols o sismes són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu, causades per les ones produïdes pel moviment de grans blocs de l’escorça terrestre. Segons la seva intensitat, la seva profunditat, les condicions dels llocs habitats i la prevenció, l’efecte dels terratrèmols pot ser gairebé inapreciable o provocar una gran destrucció. La major part de sismes que es produeixen a Catalunya estan per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter.
Susceptibilitat als esllavissaments a Catalunya
El risc d’esllavissaments és més gran als territoris amb pendents més importants i amb substrats geològics inestables.
Font: Font: RISKCAT (Generalitat de Catalunya)
1.15. PREGUNTES
Digues tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals
A) modificació de les condicions del medi ..................
B) planificació .......................... dels assentaments humans
C) actuacions ....................... dels governants
Classifica els següents riscos naturals freqüents a Catalunya.
aiguats - accidents industrials - allaus - incendis forestals - nevades - presència de certes instal·lacions productives - terratrèmols o sismes - temporals de vent - pedregades - esllavissades
METEREOLÒGICS GEOLÒGICS ANTRÒPICS
Quins són els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya?
B) Riscos antròpics
Els incendis forestals i els estralls que causen són alguns dels riscos ambientals que Catalunya pateix més sovint i amb més intensitat. Aquest tipus de riscos depenen en gran part d’unes condicions geogràfiques determinades, com ara la sequera, el vent o l’orografia, però hom considera que els incendis forestals a Catalunya són un risc antròpic perquè gairebé tots els focs són resultat de l’acció humana, bé per deixadesa o bé per haver estat provocats.
Un altre tipus de risc antròpic important a Catalunya està relacionat amb la presència de determinades instal·lacions productives, entre les quals destaca la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. També són significatius els riscos associats al transport de mercaderies perilloses, per la seva toxicitat o pel risc d’explosió.
Els accidents industrials que es poden produir en qualsevol de les etapes dels processos productius (emmagatzematge o transport de mercaderies) en què intervenen substàncies potencialment perilloses. Poden afectar les instal·lacions industrials, els edificis industrials i d’emmagatzematge, la població i els béns de les àrees d’influència, el medi natural (atmosfera, aigües, sòl…), les vies per on circulen els vehicles de transport, les infraestructures de canalització (oleoductes, gasoductes, etilenoductes), etc.
Exemple de mapa del risc d’incendis forestals a Catalunya
Els mapes en línia del risc d’incendis a Catalunya s’actualitzen diàriament i són un recurs molt útil per mantenir informada la població.
Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (Generalitat de Catalunya)
La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya
Amb la finalitat de prevenir els efectes dels riscos ambientals, el Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials, basats en l’anàlisi dels riscos específics, en la zonificació del territori segons la vulnerabilitat, en la planificació d’accions que minimitzin els efectes i els danys de cada tipus de risc, en la disposició dels mitjans humans i materials i en la informació de la població amb consells i instruccions per minimitzar els riscos.
Instal·lacions i polígons industrials al Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona concentra un gran nombre d’instal·lacions industrials i de polígons que comporten un risc potencial. El Pla especial d’emergències del sector químic a Catalunya (PLASEQCAT) busca reduir el risc dels diversos sectors químics del territori.
Font: Generalitat de Catalunya
Amb l’objectiu que els plans de prevenció de riscos tinguin la màxima eficàcia, són objecte d’un seguiment i una actualització constants. A més a més, periòdicament es fan simulacres per posar-los a prova i garantir-ne el bon funcionament.
1.16. RISCOS ANTRÒPICS A CATALUNYA
transport - eixos viaris - Depressió Prelitoral - Barcelona - litoral - Depressió Central - Tarragona - Anoia - industrials - Bages
Els riscos naturals i antròpics a Espanya
Els riscos naturals i antròpics a Espanya
Com a conseqüència de la posició geogràfica de la península Ibèrica, els principals riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani predominant. Una de les característiques d’aquest clima és la seva irregularitat, la qual cosa implica que es poden alternar llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses. Passa el mateix amb les temperatures, que es poden veure influïdes per vents freds d’origen polar, però també per masses d’aire càlid d’origen continental africà.
Tot plegat fa que els fenòmens més recurrents siguin les inundacions i la sequera, les quals, combinades amb accions humanes com els incendis, la freqüentació dels espais naturals o la construcció de certes infraestructures, fan que el risc ambiental més important que pateix Espanya sigui la desertificació.
La desertificació és el procés pel qual un territori, originàriament ric en biodiversitat, va perdent espècies vegetals i animals i va adquirint característiques pròpies dels territoris amb climes desèrtics. Aquesta degradació té diverses causes, que van des de la pèrdua de sòl per les riuades fins a la destrucció de la coberta vegetal a causa de la desforestació o la manca de pluges. Aquests motius poden complementar-se entre ells i veure’s influïts per altres factors, com l’escalfament del planeta a causa de l’efecte d’hivernacle.
El risc de desertificació a Espanya
Font: Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí
política de transavasament: inversió, bombeig, obres d'enginyeria, pèrdua d'aigua per evaporació
dessalinització de l'aigua del mar: car, molta energia
recuperació dels aqüífers: pous, bombeig, dessecació d'àrees lacustres o palustres, salinització dels aqüífers
plans de sanejament de rius: plantes depuradores
En el clima mediterrani, el risc hidrològic té el seu punt àlgid entre els mesos d’agost i novembre. Aquest risc és alt a la major part del territori, però especialment al litoral mediterrani i al Pirineu. Els efectes de les riuades poden agreujar-se molt si en zones potencialment inundables es construeixen habitatges, autopistes o qualsevol altre tipus d’instal·lació.
L’octubre de 2018, el desbordament d’un torrent a la localitat mallorquina de Sant Llorenç va causar 13 morts. El torrent va acumular en un quart d’hora un cabdal de 442 m3 per segon, el mateix que té el riu Ebre, amb una capacitat mil vegades més gran.
Zones de risc potencial d’inundacions a Espanya
Font: Institut Geogràfic Nacional
El risc d’incendis està molt vinculat a les característiques climatològiques i meteorològiques del clima mediterrani propi de gran part del territori d’Espanya. Els hiverns acostumen a presentar un nivell de risc baix, mentre que a l’estiu el risc és sempre alt o molt alt. Cal tenir en compte que la pressió humana sobre el territori és tan gran que els incendis es consideren actualment un risc antròpic, és a dir, causat i agreujat per l’acció humana.
El 2022 va ser el pitjor any del segle en nombre d’incendis forestals. Segons el Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), a la Unió Europea es van cremar més de 780.000 hectàrees, el 39 % de les quals (gairebé 310.000) pertanyien a Espanya.
Un risc natural relacionat amb la posició geogràfica és el risc sísmic o de terratrèmols. A la zona de l’estret de Gibraltar entren en contacte dues plaques tectòniques, la placa africana i la placa eurasiàtica, i això fa que els terratrèmols o moviments sísmics siguin un fenomen prou habitual a Espanya. Acostumen a ser d’intensitat baixa o mitjana i es produeixen amb més freqüència al sud i al sudest de la Península, tot i que altres zones, com el Pirineu o el Prepirineu, també en registren.
El terratrèmol de la ciutat murciana de Lorca és el més notable en els últims anys a Espanya. Com a conseqüència del sisme, que va tenir lloc el dia 11 de maig de 2011, van morir nou persones.
Índex de risc d’incendis a Espanya
Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
Risc sísmic a Espanya
Font: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
La zona sud-est de la Península Ibèrica (sud del País Valencià, Múrcia i Andalusia) és la regió amb més risc sísmic
El risc volcànic està relacionat amb la presència de volcans actius, però també amb factors com l’exposició (poblament), la vulnerabilitat (capacitat de prevenció i de resposta) i la perillositat (depenent del tipus de vulcanisme). A l’Espanya peninsular el risc volcànic es localitza en determinades zones de les províncies de Girona (la Garrotxa), Ciudad Real (Campo de Calatrava), Almeria (cap de Gata) i Múrcia. Les illes Canàries són l’única regió espanyola amb vulcanisme on hi ha erupcions documentades durant els darrers cinc segles, especialment a les illes situades més a l’oest, de formació geològica més recent. El vulcanisme dominant a l’arxipèlag és de caràcter efusiu, d’abast limitat, però capaç de provocar danys socioeconòmics importants, fet que no exclou la possibilitat d’erupcions explosives en alguns dels seus volcans, com el Teide (Tenerife). Per aquests motius, el vulcanisme canari és objecte d’una important xarxa d’observació.
Les activitats humanes que generen més riscos ambientals són les industrials (que poden produir-se durant els processos de producció, d’emmagatzematge o de transport) especialment les relacionades amb els sectors nuclear, petroquímic i miner (accidents nuclears, vessaments d’hidrocarburs en aigües fluvials, a la costa o en alta mar, despreniments...). Aquest tipus d’activitats també provoquen una important concentració de contaminants en l’aire de les grans ciutats, durant el predomini de situacions anticiclòniques; la pol·lució de les aigües superficials o freàtiques, causada per residus o abocaments d’origen industrial o agrari, etc. Més enllà de les conseqüències immediates que es registren en cada accident, el que sovint agreuja els efectes més negatius per a la salut de les persones i per al medi són els efectes dels contaminants sobre el territori durant llargs períodes de temps.
L’erupció volcànica de l’any 2021 a l’illa de La Palma va produir una extensíssima colada de lava que va cobrir, al seu pas, cases, conreus, carreteres i instal·lacions. El fenomen, que va durar 85 dies, va provocar grans danys: més de 7.000 persones desplaçades, 1.345 cases enterrades o destruïdes i pèrdues milionàries en danys materials.
La feina dels voluntaris va contribuir a disminuir l’impacte del vessament provocat pel naufragi del petrolier Prestige l’any 2002. Hom calcula que més de 50.000 tones de fuel van anar a parar al mar i van afectar la costa que va del nord de Portugal al sud de França. Les costes gallegues, d’un gran valor ecològic i amb una activitat pesquera important, van ser afectades molt directament.
La gestió dels riscos a la Unió Europea
La gestió dels riscos a la Unió Europea
Tot i ser una de les regions més segures per viure-hi, Europa no està exempta de patir desastres naturals. Històricament, els riscos més recurrents han estat els associats amb el clima i els fenòmens meteorològics, com les tempestes, les inundacions i les sequeres. Aquests riscos s’han agreujat en les últimes dècades a causa del canvi climàtic. En són testimoni els fenòmens meteorològics extrems i les onades de calor, que provoquen greus danys personals i materials.
La protecció de les persones, els béns i el medi ambient contra els riscos naturals i antròpics és bàsicament una responsabilitat de cada estat. Tanmateix, la Unió Europea complementa i dona suport a l’acció dels estats i promou la cooperació transfronterera. Per a això, disposa d’eines (com el Mecanisme de Protecció Civil, la Reserva d’Ajudes d’Emergència o el Fons de Solidaritat) i desenvolupa polítiques que se centren en la prevenció i la reducció dels riscos, per tal de reduir-ne l’impacte i augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes, la societat i l’economia.
L’estratègia de la Unió Europea també inclou els riscos antròpics derivats d’accidents industrials o del transport de substàncies perilloses, el risc nuclear, els desastres mediambientals, els incendis, etc., i no se circumscriu només als països membres de la Unió, sinó que també es dirigeix a la resta de països d’Europa i és coherent amb els grans acords mundials relatius a la prevenció dels riscos.
Davant l’agreujament dels desastres i l’experiència de la pandèmia de la covid-19, la Comissió Europea (òrgan executiu de la UE), de forma coherent amb la Llei europea del clima i de l’Estratègia europea d’adaptació al canvi climàtic, va establir el 2023 una estratègia comuna als estats membres. L’estratègia es basa en cinc objectius comuns per a la millora de la resiliència envers els possibles desastres naturals i antròpics, que són aquests:
Anticipació: millorar la capacitat de la Unió Europea d’identificar i avaluar els riscos de desastres complexos.
Preparació: augmentar la consciència i la preparació de la població (a casa, a l’escola, als espais comunitaris…) sobre el risc de desastres.
Alerta: millorar l’eficàcia i l’operativitat coordinada dels sistemes d’alerta primerenca.
Resposta: augmentar la capacitat de resposta del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió.
Seguretat: garantir que el sistema de protecció civil es mantingui operatiu les 24 hores del dia quan sigui més necessari.
Percentatge de pèrdues econòmiques per episodis extrems, 1980-2020
Percentatge sobre el total de pèrdues econòmiques degudes als episodis extrems als països europeus membres de l’Agència Europea del Medi Ambient durant el període 1980-2020.
Font: Meteored
Desastres complexos. Desastres en els quals intervenen un nombre gran de variables interrelacionades que en dificulten la resolució.
1.17. DESASTRES A EUROPA
Busca informació a Internet i anota l'any i les causes dels següents desastres d'origen humà a Europa:
Vessament del petrolier Prestige a Galícia
Vessaments tòxics de les mines d'Aznalcóllar (Andalusia)
Accident industrial de Veszprém (Hongria)
Page updated
Report abuse