estructura de la població

L’envelliment actual de la població mundial representa una revolució en l’estructura de la població que no té precedents en la història de la humanitat i és conseqüència tant de la gran disminució de la mortalitat infantil com de l’augment de l’esperança de vida de les persones. Es calcula que l’any 2045 l’índex d’envelliment a escala mundial sobrepassarà la xifra de 100, de manera que les persones de més de 65 anys superaran els joves de menys de 15 anys.

A les regions més desenvolupades s’ha començat a utilitzar l’índex de sobreenvelliment perquè el nombre de persones que superen els 85 anys ja constitueix entre el 2 i el 4 % de la població. A les regions menys desenvolupades es constata, igualment, aquest increment general d’esperança de vida gràcies a la millora de la sanitat i l’alimentació. Aquest procés és sostingut i constant en el temps; l’any 1950, la proporció mundial de persones de 65 anys o més era del 5 %, el 2020 ja arribava al 9,7 %, i es preveu que el 2050 arribi al 16 %.

Les CAUSES demogràfiques que provoquen l’envelliment d’una societat són tres: 

• 1. El descens de la fecunditat és la més important de les tres causes. Com que el nombre de naixements és més reduït, es produeixen successives disminucions en les generacions més joves i això provoca un augment de la importància relativa dels grups de més edat. La quantitat de persones joves es va reduint progressivament, mentre que la de persones velles cada vegada representa una proporció més elevada.

• 2. La segona causa és l’increment de l’esperança de vida. Actualment, les persones cada vegada viuen més anys. Aquest increment de la supervivència en totes les franges d’edat comporta un augment de l’edat mitjana de la societat i un creixement dels índexs d’envelliment.

• 3. La tercera causa, finalment, són les migracions, que tenen una incidència més petita en l’envelliment d’una societat. L’emigració per motius de feina implica una pèrdua de població jove (les persones que se’n van), un descens dels naixements i, en conseqüència, un envelliment general de la societat.

CONSEQÜÈNCIES. L’envelliment de la població té diverses conseqüències:

• En l’àmbit econòmic afecta la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions, l’estalvi i, fins i tot, les estratègies comercials i immobiliàries. En molts països, el sistema de pensions per a la gent gran és una de les grans preocupacions dels pressupostos estatals.

• En l’àmbit social influeix en la composició familiar i en la demanda de serveis d’atenció a les persones de la tercera edat (residències de gent gran, gerontologia, rehabilitació, etc.). En les societats democràtiques, modifica el comportament electoral dels votants, ja que les persones grans representen un sector social amb unes necessitats i unes demandes socials específiques.

• En l’àmbit demogràfic provoca una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior als homes: a partir de l’edat de 55 anys, la quantitat de dones comença a superar la quantitat d’homes, i a l’edat de 90 anys hi ha el doble de dones que d’homes.