Mitjançant les piràmides d’edats o de població es pot representar gràficament l’estructura de la població d’una àrea determinada. Tot i que hi pot haver altres criteris, la composició de la població per edat i per sexe són els dos factors més rellevants.
Les piràmides d’edats mostren un gran nombre d’influències històriques en el conjunt de la població, com ara migracions, variacions en la fecunditat, taxes de mortalitat elevades, desnatalitat, etc. Aquests canvis tenen relació amb situacions històriques o socials: guerres, revolucions, crisis econòmiques, etc. Per això, sempre és necessari conèixer les circumstàncies que envolten una piràmide d’edats per analitzar-la adequadament.
Les piràmides d’edats també poden reflectir l’índex de masculinitat i la taxa de dependència d’una població. Un índex de masculinitat elevat pot ser conseqüència d’una elevada immigració masculina o d’una preferència social pels nens respecte de les nenes per qüestions com ara la transmissió de l’herència o l’accés al matrimoni; en canvi, un índex de masculinitat baix pot ser provocat per una immigració de mà d’obra femenina o per un estil de vida molt diferent segons el gènere.
La taxa de dependència fa palesa la relació entre la població adulta, habitualment productiva, i les poblacions infantil i vella, improductives. Aquest índex i aquesta taxa proporcionen unes dades econòmiques i socials importants, ja que permeten deduir les necessitats sanitàries, d’escolarització, de pensions i altres necessitats que caldrà preveure en un futur.
Piràmide d'edats de França, 2019
(1) Dèficit de naixements a causa de la Primera Guerra Mundial. (2) Dèficit de naixements a causa de la Segona Guerra Mundial. (3) Inici del baby boom. (4) Final del baby boom. (5) Crisis econòmiques.
3.3. La piràmide d'edats d'Espanya
Analitza la història de la població espanyola a través de la seva piràmide d'edats.
Compara-la amb la d'altres països (Qatar, R.P. Xina, Txad)
En les societats europees del segle XVIII, igual que en les de la resta del món, només 20 de cada 100 persones aconseguien arribar a 60 anys i tan sols 3 podien celebrar-ne 80. En aquestes condicions, el fet d’arribar a 70 o 80 anys comportava una aura de venerabilitat: els ancians eren considerats les persones més fortes, més sàvies i les que tenien més experiència acumulada. Tanmateix, allò que fa uns tres-cents anys era tan poc freqüent en les societats europees, actualment és ben habitual: 90 de cada 100 persones arriben a l’edat de 60 anys i la meitat, o més, sobrepassen els 80.
Les dades demostren que la població vella (estadísticament, de 65 anys o més) augmenta arreu del món, no solament a Europa. Per exemple, la Xina, l’Índia, Mèxic i Indonèsia han fet més que doblar la seva població vella en els darrers trenta anys. L’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament l’estructura de la població i la forma de les piràmides d’edats, que cada cop més adopten la forma de bulb, en augmentar la supervivència de les generacions.
L'esperança de vida al món
L’envelliment actual de la població mundial representa una revolució en l’estructura de la població que no té precedents en la història de la humanitat i és conseqüència tant de la gran disminució de la mortalitat infantil com de l’augment de l’esperança de vida de les persones. Es calcula que l’any 2045 l’índex d’envelliment a escala mundial sobrepassarà la xifra de 100, de manera que les persones de més de 65 anys superaran els joves de menys de 15 anys.
A les regions més desenvolupades s’ha començat a utilitzar l’índex de sobreenvelliment perquè el nombre de persones que superen els 85 anys ja constitueix entre el 2 i el 4 % de la població. A les regions menys desenvolupades es constata, igualment, aquest increment general d’esperança de vida gràcies a la millora de la sanitat i l’alimentació. Aquest procés és sostingut i constant en el temps; l’any 1950, la proporció mundial de persones de 65 anys o més era del 5 %, el 2020 ja arribava al 9,7 %, i es preveu que el 2050 arribi al 16 %.
Les CAUSES demogràfiques que provoquen l’envelliment d’una societat són tres:
1. El descens de la fecunditat és la més important de les tres causes. Com que el nombre de naixements és més reduït, es produeixen successives disminucions en les generacions més joves i això provoca un augment de la importància relativa dels grups de més edat. La quantitat de persones joves es va reduint progressivament, mentre que la de persones velles cada vegada representa una proporció més elevada.
2. La segona causa és l’increment de l’esperança de vida. Actualment, les persones cada vegada viuen més anys. Aquest increment de la supervivència en totes les franges d’edat comporta un augment de l’edat mitjana de la societat i un creixement dels índexs d’envelliment.
3. La tercera causa, finalment, són les migracions, que tenen una incidència més petita en l’envelliment d’una societat. L’emigració per motius de feina implica una pèrdua de població jove (les persones que se’n van), un descens dels naixements i, en conseqüència, un envelliment general de la societat.
CONSEQÜÈNCIES. L’envelliment de la població té diverses conseqüències:
En l’àmbit econòmic afecta la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions, l’estalvi i, fins i tot, les estratègies comercials i immobiliàries. En molts països, el sistema de pensions per a la gent gran és una de les grans preocupacions dels pressupostos estatals.
En l’àmbit social influeix en la composició familiar i en la demanda de serveis d’atenció a les persones de la tercera edat (residències de gent gran, gerontologia, rehabilitació, etc.). En les societats democràtiques, modifica el comportament electoral dels votants, ja que les persones grans representen un sector social amb unes necessitats i unes demandes socials específiques.
En l’àmbit demogràfic provoca una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior als homes: a partir de l’edat de 55 anys, la quantitat de dones comença a superar la quantitat d’homes, i a l’edat de 90 anys hi ha el doble de dones que d’homes.
L’estructura de la població a Catalunya presenta característiques comunes amb l’estructura de la població a Europa, com ara el ràpid procés d’envelliment.
L’any 2001, Catalunya era un dels països més envellits del món fruit d’un període de quinze anys d’estancament demogràfic i de baixa natalitat. L’elevadíssim creixement migratori registrat entre els anys 2000 i 2010 va reduir l’envelliment, però, en els anys posteriors, va tornar a augmentar, i l’any 2022 va arribar a tenir 131 persones grans per cada 100 de joves. El percentatge de població adulta presenta una lleugera tendència a disminuir a causa de l’increment progressiu de persones més grans de 65 anys.
En l’envelliment de la població també hi ha contribuït l’increment de l’esperança de vida, que l’any 2021 era de 83,3 anys (86 anys per a les dones i 80,5 per als homes). Aquestes dades situen Catalunya en el cinquè lloc mundial d’esperança de vida, darrere del Japó, Suïssa, Singapur i Corea del Sud.
L’envelliment es reparteix, de manera desigual, per tot el territori català. Les comarques on hi ha més població envellida són aquestes:
Les que tenen una quantitat relativament elevada de població dedicada al sector primari i que estan situades a l’interior del país, a la zona prepirinenca i a la zona muntanyosa entre la Terra Alta i la Conca de Barberà.
Les comarques prepirinenques com el Berguedà i el Ripollès, on, en el segle xx, s’havia desenvolupat una important activitat minera i industrial, actualment desapareguda.
Piràmide de població de Catalunya, 2022
Envelliment a Catalunya l’any 2021
3.4. Comparació de poblacions
Fes les activitats següents per a les dues capitals de comarca ja escollides per a la tasca 3.1. (Pots afegir-les a la mateixa tasca en el Classroom).
Busca les dades a IDESCAT (El municipi en Xifres)
Completa les activitats al Full de Càlcul a Google Classroom.
Elabora una piràmide d'edats per a cada capital de comarca (seguin les instruccions).
L’important descens de la fecunditat i de la natalitat a partir de 1980, juntament amb l’increment de l’esperança de vida, van fer que la població espanyola iniciés un ràpid procés d’envelliment que s’ha reflectit en la seva piràmide d’edats.
L’any 2021 l’esperança de vida a Espanya era de 85,8 anys per a les dones i de 80,2 anys per als homes. Aquestes xifres situen Espanya en el cinquè lloc europeu per esperança de vida, després de Suïssa, Islàndia, Suècia i Noruega, i en el novè lloc mundial.
Un tret particular de l’esperança de vida espanyola és la diferència entre la longevitat masculina i la femenina. L’esperança de vida de les dones és la més alta de la Unió Europea, mentre que la dels homes està situada en la sisena posició.
3.5. Previsions demogràfiques
Analitza la previsió d'algunes variables demogràfiques en relació a la població espanyola:
ESPERANÇA DE VIDA
POBLACIÓ JOVE
POBLACIÓ ANCIANA
Per què es parla d'inversió de la corba demogràfica?
3.6. Anàlisi de textos
Tria un dels quatre textos.
Fes-ne un resum de les idees principals
Fes una llista d'avantatges i d'inconvenients que deriven de la situació demogràfica d'Espanya i de les perspectives d'envelliment de la població.
AVANTATGES
INCONVENIENTS