9. INDÚSTRIA

Algunes de les tendències experimentades els darrers anys pel sector industrial català són aquestes:

• L’obertura als mercats europeu i mundial, és a dir, la seva internacionalització, amb uns resultats generals satisfactoris.

• La deslocalització selectiva, mai de caràcter general, d’algunes in­dústries cap a països perifèrics.

• L’evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària, agroindustrial i químic. El sector menys dinàmic ha estat el del tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat.

• La presència creixent d’empreses multinacionals. Tot i no arribar al 3 % del total de les empreses industrials catalanes, les multinacionals facturen gairebé un 50 % de la producció de Catalunya i, aproxima­dament, un 60 % de les exportacions.

Les principals característiques del sector industrial català són:

• La seva estructura productiva diversificada, amb dos grans subsectors (el del material de transport i el químic) i altres sectors menors destacats (l’alimentari, el de la maquinària i la metal·lúrgia i el dels productes metàl·lics).

• El domini de la indústria transformadora, seguint una tendència històrica, amb un pes més petit de les activitats extractives i de les energètiques.

• La mida petita i mitjana de les empreses i la consegüent atomització del sector industrial català. Més del 80 % de les empreses industrials de Catalunya són petites o mitjanes. Tanmateix, una part molt significativa de la producció prové de les empreses més grans.

• Una productivitat baixa, que supera la mitjana estatal, però que en­cara és inferior a la de la Unió Europea. La causa és el poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació de personal.

• La concentració industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona, que, amb un 7,7 % del territori català, reuneix el 70 % de les empreses i, aproximadament, el mateix percentatge d’ocupació industrial.

En els darrers anys, moltes companyies han potenciat el que s’anomena responsabilitat social corporativa (RSC). Aquesta responsabilitat consisteix en el compromís de les empreses a orientar les seves accions cap a la millora de les condicions socials, econòmiques i ambientals del seu entorn, més enllà de la seva activitat per aconseguir guanys econòmics. És un compromís de tipus ètic que hauria d’implicar millores reals més enllà de l’optimització de la imatge corporativa.

La distribució de les indústries pel territori català no és gens homogènia, es concentra en les àrees i els eixos industrials següents:

• Les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. És el territori on es concentra un nombre més alt d’empreses i on hi ha activitats industrials més diverses. Alguns dels sectors més destacats són aquests: metal·lúrgic i de productes metàl·lics, material de transport, plàstic, farmacèutic, elèctric i electrònic i tecnologies de la comunicació. Cal esmentar que aquestes indústries s’han anat escampant més enllà dels límits tradicionals de l’àrea metropolitana i, actualment, desenvolupen la seva activitat per tota la regió metropolitana.

• El corredor de l’AP-7, entre el Camp de Tarragona i l’Alt Empordà. Allot­ja també una gran diversitat de subsectors industrials: maquinària, química, plàstics, materials elèctrics, etc. Aquest corredor és fonamental perquè connecta la indústria catalana i espanyola amb la Unió Europea.

• Els eixos fluvials del Llobregat i del Ter, que concentren alguns em­plaçaments industrials, sobretot a prop de les poblacions principals. El sector tèxtil té encara una certa presència en aquests eixos. Les antigues colònies industrials han esdevingut importants conjunts patrimonials, però la majoria no tenen activitat.

• El Baix Camp i el Tarragonès, que formen la segona àrea industrial de Catalunya, la qual es caracteritza per un alt grau de concentració d’indústria química.

• L’àrea urbana de Lleida i el Segrià, que és la principal zona industrial de la Catalunya interior, especialitzada en la fabricació de maquinària i accessoris agrícoles, i en la indústria agroalimentària (tot i que les seus de les grans multinacionals alimentàries es concentren a la perifèria de Barcelona).