C. mapes i gràfics, l'eina dels geògrafs

Procediments en geografia

Els procediments de treball més habituals de la geografia són:

1. La localització de l’espai geogràfic: la xarxa geogràfica i les coordenades.

2. La representació de l’espai geogràfic: la cartografia, l’escala, la projecció …

3. L‘explicació i interpretació de les fonts d’informació.

Localització de  l’espai geogràfic: és un dels principis bàsics de la Geografia. Utilitza una xarxa de línies imaginàries que formen uns eixos de coordenades. Aquestes línies són els paral·lels i els meridians. Sobre aquesta xarxa es mesuren les coordenades geogràfiques: longitud i latitud.

La topografia (ciència de la representació del relleu) utilitza diversos sistemes per a representar l’altura en els mapes.

a) Mapes amb corbes de nivell (isopletes), que uneixen punts amb les mateixes altures. Són els anomenats mapes topogràfics.

b) Mapes temàtics corocromàtics, on cada interval d’altura es representa amb un color diferent. El més usual és utilitzar una gradació de verds per les zones més baixes i una gradació de marrons per les muntanyes  i el blanc o violeta per a les zones cobertes de gel.

Tipus de mapes: 

a) Bàsics: 

• fotografies aèries

• imatges de satèl·lit

• mapes topogràfics (comentari): utilitza escales molt grans per representar superfícies molt petites, per tant proporciona informació molt detallada dels elements físics i els elements que defineixen el paisatge. El relleu es representa amb corbes de nivell o de tintes hipsomètriques.

b) Temàtics: sobre un mapa bàsic es representa un fenomen concret.

• Mapes de coropletes: assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície. Utilitzen colors i trames de major o menor intensitat per representar la importància d’un mateix fet (densitat de població, volum de producció, renda per càpita, …). Es representen en unitats administratives (estats, regions, províncies, municipis) o unitats físiques (conques hidrogràfiques). Les dades acostumen a tractar-se estadísticament per convertir-los de nombres absoluts a relatius.

• Mapes temàtics d’isolínies (comentari): els mapes d’isopletes o isolínies utilitzen línies corbes que uneixen punts d’igual valor. Per exemple: isòbares (línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica); isohietes (línies que uneixen punts amb la mateixa precipitació); isotermes (línies que uneixen punts amb la mateixa temperatura)

• Mapes temàtics de fluxos: els mapes de fluxos i fletxes s’utilitzen per representar la direcció d’un flux. Mostren l’origen i el destí i la grossor és proporcional al volum.

• Mapes temàtics de figures (símbols proporcionals) (comentari): els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats. La seva grandària és proporcional al seu valor.

• Mapes temàtics de diagrames: on se superposen en una unitat de superfície per mostrar visualment una informació de dades quantificades.

• Mapes anamòrfics: canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien.

• Mapes de punts: mapa temàtic quantitatiu en el qual la distribució espacial d’un determinat fenomen o objecte és representada mitjançant símbols d’implantació puntual, tots iguals i petits, en forma de simples punts, el valor dels quals, sempre constant, és especificat a la llegenda.