Embedded Files
UN MÓN GLOBALITZAT
UN MÓN GLOBALITZAT
LLIBRE, p. 221-228
És la globalització un procés estable?
A les darreres dècades del segle xx es van produir una sèrie de fenòmens socials i econòmics que van transformar de manera profunda l’organització del món. El resultat d’aquests fenòmens van ser, fonamentalment, l’aparició de l’anomenada societat postindustrial i la globalització de l’economia. Des de la Revolució Industrial, la major part de la indústria es localitzava en els països occidentals rics, anomenats desenvolupats. En aquella època, les expressions països industrialitzats i països desenvolupats podien considerarse sinònimes.
Una de les característiques principals del món actual és la gran interrelació entre les diverses regions del planeta. No hi ha cap zona del món que no es relacioni ni mantingui intercanvis amb la resta d’espais que formen el nostre sistema global. Aquests intercanvis, però, no són equitatius entre les diferents parts i estan sotmesos a la inestabilitat que provoquen els canvis geopolítics.
Va ser Marshall McLuhan el primer tèoric que l’any 1964 va parlar de la idea d’aldea global. Curiosament aquesta idea visionària de McLuhan és anterior a la popularització d’internet i de les xarxes socials. Marshall McLuhan va anticipar la globalització, no tan sols dels mercats, sinó també dels costums, de les formes de viure i de la comunicació. Els mitjans de comunicació i els mitjans de transport han apropat el món i han fet real el veïnatge global; els viatges en avió a preus assequibles, els intercanvis, les multinacionals, els desplaçaments laborals, els Erasmus... han fet que els nostres contactes siguin cada cop més internacionals.
Daniela Musicco Nombela: «La globalització, repensar McLuhan en el segle xxi» (text adaptat).
El procés de globalització econòmica
El procés de globalització econòmica
Amb la constant aparició de noves tecnologies, com ara la informàtica, la robòtica o la intel·ligència artificial, els sistemes de producció van anar canviant i ja no era tan necessari com abans dominar la indústria tradicional per tenir el control de l’economia. En canvi, les tecnologies punteres i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals a l’hora d’assolir poder econòmic. Així, es va arribar a la societat postindustrial (el model actual), en la qual el sector econòmic dominant va ser el dels serveis de tot tipus: comercials, financers, logístics, de recerca, turístics, de lleure, etc. En aquesta societat ja no calia que el món desenvolupat tingués les indústries en el seu territori. Ben al contrari, portar les fàbriques a països llunyans i menys desenvolupats podia ser un gran negoci, a més d’una manera de treure’s de sobre conflictes laborals i activitats contaminants o perilloses. Tot plegat ens va dur a un sistema econòmic caracteritzat per la fragmentació i la deslocalització de la producció industrial. Així, els països més industrialitzats ja no eren els més desenvolupats.
Ben entrat el segle xxi, però, han anat apareixent les idees de relocalització i reindustrialització, ja que tenir gran part de la indústria allunyada també comporta inconvenients. Pel gener de l’any 2014, la Comis sió Europea va emetre un comunicat oficial en què s’instava els estats membres a promoure un renaixement industrial europeu. Els problemes de dependre d’una indústria deslocalitzada es van evidenciar durant el confinament de l’any 2020, quan la manca de subministraments va provocar greus problemes d’abastament a la població i a la indústria. Va ser el novembre d’aquell mateix any que el Parlament Europeu va proposar fo mentar la relocalització de les produccions estratègiques.
La Llei Europea de Xips
L’any 2022 la Comissió Europea va presentar un conjunt de mesures legislatives conegudes amb el nom de Llei Europea de Xips. La quota europea del mercat de microxips era només del 9 % del total.
Vista l’experiència d’aquells anys, la Unió Europea es va marcar aquests objectius principals:
Preveure i afrontar amb seguretat qualsevol alteració futura en les cadenes mundials de producció i subministrament de xips.
Convertir la Unió Europea en líder mundial pel que fa al disseny i a la fabricació de microxips.
Assegurar la sobirania digital de la Unió.
Deslocalització. Procés pel qual una empresa decideix abandonar l'activitat econòmica en el seu país i realitzarla, de manera total o parcial, en altres llocs. El motiu principal és econòmic i pretén rebaixar costos de producció.
Relocalització. Tendència a retornar l'activitat productiva, anteriorment deslocalitzada, al lloc d'origen de les empreses. A part de la motivació econòmica, també hi ha la de tipus estratègic, que cerca tenir en territori europeu les indústries considerades clau.
Relocalització. Tendència a retornar l'activitat productiva, anteriorment deslocalitzada, al lloc d'origen de les empreses. A part de la motivació econòmica, també hi ha la de tipus estratègic, que cerca tenir en territori europeu les indústries considerades clau.
Les factories xineses són, actualment, les principals fabricants de dispositius electrònics de darrera generació.
Amb el pas dels anys, les condicions laborals han millorat força, però encara no es poden comparar amb les que hi ha a Europa.
Globalització i interdependència econòmica
Globalització i interdependència econòmica
Aquest procés que integra tota l’economia mundial en un sol sistema, conegut com a globalització, comporta, entre d’altres qüestions, un augment de la interdependència entre totes les parts del sistema productiu i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia.
Actualment no hi ha cap país o regió del món que quedi totalment al marge d’aquest procés globalitzador. La distribució desigual dels recursos naturals en el món, les diferents evolucions econòmiques dels països al llarg de la història, els interessos dels diversos fabricants de productes de tota mena i la competència que s’estableix entre ells per augmentar la seva quota de mercat, fan que sigui impossible l’existència d’un país autosuficient, capaç de produir tot allò que necessita i de desenvoluparse, de manera aïllada i independent, de la resta del sistema mundial. Aquest fet s’anomena interdependència econòmica i s’esdevé a escala global; per això, quan en una regió del món es produeix una crisi econòmica, bèl·lica o sanitària, la resta del planeta, poc o molt, se’n ressent.
La globalització és un procés que ha demostrat tenir febleses i desequilibris, i que pateix importants sotragades si s’esdevé una circumstància no esperada. Malgrat això, és un procés plenament vigent que no ha desaparegut ni es preveu que desaparegui, tot i els problemes que pugui comportar quant a l’estabilitat, la desigualtat i la sostenibilitat.
Segons dades publicades pel Banc Mundial, des de l’any 2014 la República Popular de la Xina és l’economia amb el producte interior brut (PBI) per paritat de poder adquisitiu (PPA) més gran del món —supera els Estats Units d’Amèrica. Actualment la Xina, a més de superar el mercat americà, genera més riquesa que tota la Unió Europea, si considerem aquesta com un únic país amb una sola economia. Amb dades de l’any 2021, les altres grans potències econòmiques eren l’Índia, el Japó, Alemanya i Rússia. En tre aquests sis països acumulen més del 50 % de la riquesa produïda anu alment al món. Podeu consultar les dades de la taula següent:
Producte interior brut (PIB). Macromagnitud que representa el valor total dels béns i els serveis produïts en un país durant un any. No inclou el valor dels béns produïts per les persones del país residents a l'estranger, però sí que incorpora el que han produït les persones o les empreses estrangeres residents al país.
Paritat del poder adquisitiu (PPA). La paritat del poder adquisitiu o de compra (PPP, en anglès) és el mètode utilitzat per poder comparar de manera fiable les dades econòmiques de diferents països. Això s'aconsegueix basant-se en la idea que, en absència de barreres comercials i amb uns preus que varien lliurement en funció de l'oferta i la demanda, els preus dels béns no difereixen entre països (Llei del preu únic).
Paritat del poder adquisitiu (PPA). La paritat del poder adquisitiu o de compra (PPP, en anglès) és el mètode utilitzat per poder comparar de manera fiable les dades econòmiques de diferents països. Això s'aconsegueix basant-se en la idea que, en absència de barreres comercials i amb uns preus que varien lliurement en funció de l'oferta i la demanda, els preus dels béns no difereixen entre països (Llei del preu únic).
Globalització i sostenibilitat
Globalització i sostenibilitat
Un dels problemes de la globalització, i no pas el més petit, és el de la seva sostenibilitat pel que fa a aspectes ambientals, econòmics i socials. El fet de descentralitzar la producció industrial implica un esforç en transport i logística. Vaixells enormes que carreguen contenidors, flotes d’avions, trens i camions travessen el món cada dia per transportar les mercaderies. Aquestes activitats generen fums amb gasos d’efecte hivernacle i residus, contaminen les aigües i les terres, etc.
La sostenibilitat i la viabilitat econòmica de l’actual sistema global no són iguals a totes les regions del món, la qual cosa provoca l’existència de grans desequilibris que causen —i previsiblement seguiran causant— problemes socials i humanitaris. Hi ha regions, com ara una gran part d’Àfrica o algunes zones de l’Amèrica Llatina, on la producció industrial és molt poc important. La seva principal font de riquesa es troba en els seus recursos naturals, els quals han de ser venuts als països més rics sense pdder controlar els preus de venda, que són fixats a les borses de ciutats com Chicago, Londres o Hong Kong.
Els grans vaixells contenidors utilitzen combustibles fòssils que contenen altes quantitats de sofre, cendres, metalls pesants i altres residus tòxics. Aquests combustibles emeten, a més de CO2, òxids de sofre (SOx), òxids de nitrogen (NOx) i partícules com microplàstics (PM), molt contaminants i perillosos per a la salut.
La borsa de Chicago és el mercat més gran del món de productes agrícoles i altres valors com l’or i la plata.
Els intercanvis en un món globalitzat
Els intercanvis en un món globalitzat
Quan es parla d’intercanvis, hom acostuma a diferenciar entre intercanvis amb fluxos visibles o materials, i intercanvis amb fluxos no visibles o immaterials.
Els fluxos visibles
Els fluxos visibles són les mercaderies: els productes energètics, els productes agrícoles i els productes industrials.
Els productes energètics. El mercat de l’energia és dominat per la compra i la venda d’hidrocarburs: el gas natural, el petroli i els seus derivats. El comerç de l’energia per si sol equival a un 10 % del total mundial, i els estats el consideren una qüestió prioritària per la seva importància estratègica, tant des del punt de vista econòmic com del de la seguretat.
Els productes agrícoles. El mercat internacional de productes agrícoles n’ofereix un ventall molt ampli: blat, civada, blat de moro, fruites, cafè, te, cacau, canya de sucre, espècies, tabac, cotó, etc. Dins d’aquest mercat es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de productes de països desenvolupats, com ara els cereals, i les exportacions de productes de països poc desenvolupats, sobretot el cafè i el cacau, que són originaris de països de climes tropicals.
Els productes industrials. Són el valor dominant dins el conjunt dels intercanvis comercials en el món, ja que sumen prop de les tres quartes parts del total. Dins d’aquest grup, els productes més destacats són els automòbils, els dispositius informàtics i l’electrònica de consum, la maquinària industrial, i els materials per als transports i les telecomunicacions. Actualment, la República Popular de la Xina és considerada la factoria del món, ja que fabrica tota mena de productes manufacturats, des d’objectes molt barats de consum quotidià fins a productes tecnològicament molt sofisticats amb un alt valor afegit valor afegit. En conseqüència, la Xina és, segons dades de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el principal país exportador mundial de mercaderies —quatre dels cinc principals ports del món són xinesos, amb Xangai en primera posició.
Els fluxos no visibles
Els fluxos no visibles són el capital i la informació:
El capital. Gràcies a la globalització actual de les tecnologies, és possible adquirir i vendre productes de tota mena d’un extrem a l’altre del món, sense que les fronteres entre els països siguin cap entrebanc. Aquest fet és especialment rellevant pel que fa als productes financers, els quals es poden comprar i vendre a les borses d’arreu del món com qualsevol altra mena de producte. Hom pot invertir capital sense cap dificultat en el lloc del món on consideri que obtindrà més guanys. El mercat financer és global i no importen ni el lloc ni l’hora on es trobi l’inversor, ja que sempre és obert i s’hi pot accedir amb tota mena de facilitats des de tot arreu. Com a conseqüència, una enorme quantitat de diners viatgen, de manera virtual, cada dia pel món.
La informació. Tots els fluxos financers esmentats són possibles gràcies a la circulació global d’informació (conseqüència, en gran part, del desenvolupament d’internet). Mai com ara no havia estat tan gran el volum d’informació que circula pel món ni tan ràpida la velocitat de transmissió. L’accés immediat a la informació, des de tota mena de dispositius, és un fet quotidià d’importància cabdal en les nostres vides. Tant és així que el control de la informació és un dels objectius més perseguits per empreses i governs.
Valor afegit. Valor econòmic que adquireixen els béns i els serveis en ser transformats durant el procés productiu. Es distingeix entre valor afegit brut (VAB), si no es tenen en compte les amortitzacions, i valor afegit net (VAN), si es tenen en compte. Si al VAB s'hi afegeixen els impostos nets sobre els productes, s'obté el total del PIB.
Els indicadors socioeconòmics
Els indicadors socioeconòmics
Els indicadors socioeconòmics són un conjunt de dades mitjançant les quals hom pot tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econò mica dels habitants d’una àrea concreta. Hi ha un seguit d’indicadors que ens poden ajudar a mesurar el grau de benestar d’una societat. Alguns d’aquests indicadors són el producte interior brut per habitant, l’esperança de vida, la taxa d’analfabetisme, la taxa de mortalitat infantil, la taxa de fecunditat, la disponibilitat diària de calories o el percentatge de la població que té accés a internet.
Hi ha altres indicadors dels quals no disposem de dades per a tots els països del món, però que són més precisos i ens ofereixen una informació més ajustada sobre el grau de benestar. Són indicadors d’aquesta mena: la taxa de mortalitat materna per cada 100.000 nascuts vius, el percentatge de població amb accés a l’aigua potable o el percentatge de nounats amb un pes inferior al considerat normal.
Cada vegada s’utilitza un repertori d’indicadors socioeconòmics més diversificat per aconseguir uns resultats més precisos, i cal saber veure què mesura exactament cada indicador i com ho fa.
Actualment, es tendeix a elaborar índexs de benestar que englobin diferents dades i a relativitzar les dades que ofereixen alguns indicadors segons la realitat social de cada país.
Entre els índexs que poden donar una mesura més ajustada del grau de benestar d’un país destaquen l’índex de desenvolupament humà (IDH), el PIB per habitant per paritat del poder adquisitiu (PPA) i la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys.
L’índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador compost, determinat, anualment des del 1990, pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Per ferne el càlcul, es tenen en compte tres dimensions (amb quatre indicadors en total), que són les següents:
La salut, representada per l’esperança de vida en néixer.
L’educació, representada per la mitjana d’anys d’instrucció i els anys previstos d’escolarització.
L’estàndard de vida, representat per l’ingrés nacional brut (INB) per capita (PPA, en dòlars EUA).
L’IDH s’expressa en puntuacions que oscil·len entre el 0 i l’1, i és l’eina més útil per ferse una idea, amb una ullada ràpida, del grau de desenvo lupament i benestar d’una societat.
El PIB per paritat del poder adquisitiu (PPA) té l’avantatge de valorar sempre igual els preus del mateix producte i de permetre, per tant, una comparació molt més rigorosa del PIB entre països. D’aquesta manera s’evita, per exemple, que l’arròs japonès pugui valorarse a un preu sis vegades més alt que l’arròs tailandès a causa dels preus més elevats del mercat japonès, amb la qual cosa el PIB japonès resultaria excessivament inflat.
Finalment, la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys (TMM5) és l’indicador utilitzat per l’Unicef (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància), ja que representa, d’una manera força fidel, el nivell de benestar dels infants d’un país. És el resultat d’una àmplia gamma de factors: l’alimentació sana, els coneixements sanitaris de la mare, la cobertura d’immunització mitjançant vacunes, els serveis d’atenció maternoinfantil, el nivell d’ingressos i la disponibilitat d’aliments de la família, l’accés a l’aigua potable i al sanejament, i la seguretat del medi ambient en què creixen els nens. Aquesta taxa s’expressa en tants per mil.
Ingrés nacional brut. Valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país, tant si viuen en el seu país com si resideixen a l'estranger. Antigament es coneixia com a producte nacional brut (PNB). A diferència del PIB, l'INB considera a qui pertanyen els factors de la producció, no el lloc on es fa la producció.
L’educació és una de les dimensions considerades a l’hora de calcular l’IDH d’un país.
L’accés a l’aigua potable és fonamental per reduir la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys.
5.11. Situació d’aprenentatge 1. Plantejar i argumentar una hipòtesi sobre el futur de la globalització
Partiu d’aquesta realitat
La globalització econòmica és un procés iniciat fa dècades que sembla sòlid i ben instal·lat en el món, però, és així realment? És així a tot arreu? Continuarà essent així o retrocedirà?
Us proposem de buscar tota la informació possible sobre aquest tema i plantejar una hipòtesi sobre quin serà el futur de la globalització. No cal dir que aquesta hipòtesi l’heu de formular un cop hàgiu recollit la informació i l’heu de presentar amb les dades, els mapes o els arguments que la confirmen.
Seguiu els passos següents
A. Si observeu els dos mapes següents, comprovareu, per la intensitat del color, les zones del món que han millorat el seu índex de desenvolupament humà (IDH). A quines regions del món ha estat clara la tendència a millorar el seu IDH i a quines no? Es pot parlar d’un desenvolupament mundial equitatiu? La globalització, ha afavorit el desenvolupament de manera general?
B. La tendència habitual en tots els països és millorar l’IDH, però alguns, malgrat que han millorat el seu índex, han retrocedit en la classificació general. Són països on hi ha tensions polítiques o conflictes armats, circumstàncies que fan que quedin enrere en el desenvolupament econòmic global i que la seva població en pateixi les conseqüències. Fixeu-vos, sino, en la taula següent:
Cerqueu la darrera edició publicada de l’Informe sobre el desenvolupament humà (la trobareu en hdr.undp.org/reports-and-publications) i digueu alguns països on la seva millora en la classificació hagi estat clara. Esbrineu si hi ha estabilitat política i si es tracta de governs democràtics o règims dictatorials.
C. Entreu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Hi trobareu tres notícies que parlen de diferents moviments empresarials en el món. Llegiu-les i digueu, de manera raonada, quina és la conclusió principal que heu extret.
Analitzeu la informació, formuleu la vostra hipòtesi i argumenteu-la
Amb tota la informació que heu pogut recollir, redacteu, en un breu escrit, la vostra hipòtesi. Algunes qüestions que us podeu plantejar per comprovar si la hipòtesi és correcta o no són aquestes:
La globalització és un procés estable?
Afecta igual totes les regions del món?
És clara la seva evolució en un futur a curt i mitjà termini?
Et sembla que la globalització ha contribuït a distribuir la riquesa mundial?
Presenteu la vostra hipòtesi a la resta de la classe i comproveu si els vostres arguments són vàlids i si la proposta s’accepta o es rebutja.
AMENACES I OPORTUNITATS EN UN CONTEXT GLOBAL
AMENACES I OPORTUNITATS EN UN CONTEXT GLOBAL
LLIBRE, p. 257-261
A quins problemes ha de fer front el nostre model econòmic?
Catalunya i Espanya formen part d’una de les regions econòmicament i socialment més desenvolupades del planeta. Malgrat això, hi ha un grau molt elevat d’incertesa causada per un conjunt d’amenaces socials, geopolítiques, mediambientals… El futur passa per fer front a aquestes amenaces i aprofitar totes les oportunitats existents.
Amenaces
Amenaces
El desenvolupament social i econòmic dels últims anys està condicionat per una sèrie de circumstàncies que es poden resumir en les següents: inestabilitat geopolítica, encariment dels preus de l’energia, risc d’inflació elevada, atur juvenil crònic, precarietat laboral, especialment entre les dones, i repartiment desigual de la riquesa.
En aquest context, les economies familiars queden força afectades negativament, perquè la despesa que representa el consum de béns bàsics imprescindibles, com l’alimentació o l’energia, creix més ràpidament del que ho fa la seva renda. Això implica una pèrdua del poder adquisitiu de les llars i una gran dificultat, o una impossibilitat, per estalviar. Es calcula que un terç de la població no pot fer front a una despesa imprevista, com pot ser una reparació domèstica o una urgència odontològica.
Igual que passa a escala domèstica, quan les despeses de les administracions públiques són superiors als ingressos, es produeix una pèrdua coneguda amb el nom de dèficit públic o dèficit pressupostari. El dèficit es mostra sempre en xifres negatives (les xifres positives indiquen que hi ha superàvit).
Un cop finalitzat el confinament del 2020, les despeses a les quals han de fer front les famílies creixen més que les seves rendes.
Font: Funcas
Poder adquisitiu. Volum de béns i serveis que pot adquirir una persona o un grup de persones segons el seu nivell de renda. Quan la inflació augmenta més ràpidament que els ingressos econòmics, es produeix una pèrdua de poder adquisitiu.
Dèficit públic. Diferència entre les despeses de les administracions públiques i els seus ingressos durant un període pressupostari determinat, normalment un any. Cal no confondre aquest concepte amb el de deute públic.
Dèficit públic. Diferència entre les despeses de les administracions públiques i els seus ingressos durant un període pressupostari determinat, normalment un any. Cal no confondre aquest concepte amb el de deute públic.
Cal que el dèficit sigui el més petit possible, tot i que en cas d’emergència greu, com va passar durant la pandèmia, els estats no van tenir més remei que augmentar-lo per fer front a totes les despeses derivades de les necessitats sanitàries. Una manera de conèixer la importància del dèficit és relacionar-lo amb el PIB.
Una altra amenaça per a l’economia catalana i espanyola és l’atur i la possibilitat que aquest augmenti. Quan l’economia, en el seu conjunt, pateix una aturada, la primera conseqüència negativa sol ser l’increment de la taxa d’atur, especialment el juvenil. Aquesta circumstància significa una pèrdua d’ingressos per a les famílies i també una pèrdua de recaptació per a les administracions públiques.
Un indicador per conèixer la situació del mercat laboral és el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social. Val a dir que aquesta dada, encara que tingui xifres positives, amaga situacions de precarietat laboral: contractes laborals temporals, contractes a temps parcial o contractes fixos discontinus, entre d’altres. Segons dades de la Seguretat Social, les dones tenen un grau de parcialitat de la jornada laboral i un grau de temporalitat en els seus contractes molt superiors als dels signats per homes.
Oportunitats
Oportunitats
Des del punt de vista econòmic, la localització geogràfica de la península Ibèrica ofereix oportunitats que cal tenir presents: els climes temperats són un reclam per al turisme i el fet de constituir una cruïlla de rutes de comunicació entre continents afavoreix el desenvolupament de l’economia. És imprescindible que aquestes oportunitats s’aprofitin tenint molt present la necessitat urgent d’un desenvolupament sostenible.
Algunes de les oportunitats econòmiques que presenta Catalunya són aquestes:
Situació en un dels principals eixos europeus de comunicacions.
Zones turístiques d’estiu i d’hivern a la ciutat de Barcelona.
Potència econòmica de l’àrea metropolitana de Barcelona, una de les principals d’Europa, ciutat amb importants fires i congressos internacionals (com el Mobile World Congress) i amb forta concentració de start-ups lligades a les TIC. Algunes d’aquestes empreses reben la qualificació d’unicorns.
Important inversió estrangera provinent, principalment, d’Alemanya, França, els Estats Units i els Països Baixos.
Sector agroalimentari en creixement, en què destaquen els productes amb un alt valor afegit, acollits a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques protegides i distintius de qualitat.
Davant les incerteses de l’economia global, administracions públiques i empreses privades cerquen sortides, aprofitant les oportunitats potencials, perquè les amenaces esmentades no ens portin a una recessió.
En el marc del Pla de recuperació europeu Next Generation, el govern espanyol desenvolupa els anomenats Projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE), amb els quals es pretén millorar la competitivitat de l’economia espanyola i l’ocupació, i promoure el creixement econòmic. Alguns d’aquests plans són el PERTE per al desenvolupament del vehicle elèctric, el PERTE de microelectrònica i semiconductors, o el PERTE de l’economia circular.
Start-up. Petita empresa de creació recent amb potencial innovador i tecnològic molt elevat i amb possibilitat de creixement exponencial.
Unicorn. Empresa privada valorada en més de mil milions de dòlars americans.
Economia circular. Model de producció i consum que cerca garantir un creixement sostenible. Es basa en l'aprofitament dels residus per reduir el consum de matèries primeres i d'energia, amb la qual cosa s'aprofiten al màxim els recursos disponibles. Amb aquest plantejament, els residus finals tornen a l'inici de la cadena de producció.
Unicorn. Empresa privada valorada en més de mil milions de dòlars americans.
Economia circular. Model de producció i consum que cerca garantir un creixement sostenible. Es basa en l'aprofitament dels residus per reduir el consum de matèries primeres i d'energia, amb la qual cosa s'aprofiten al màxim els recursos disponibles. Amb aquest plantejament, els residus finals tornen a l'inici de la cadena de producció.
Amb l’economia circular es vol posar fi al vell concepte d’economia lineal, en el qual les matèries primeres eren transformades en productes, que s’utilitzaven i es llençaven als abocadors quan ja no es consideraven útils.
Algunes de les oportunitats econòmiques que presenta Espanya són aquestes:
La seva situació en els principals eixos de navegació marítima mundial, la qual cosa pot afavorir el comerç internacional de mercaderies.
La seva ubicació entre Àfrica i Europa.
La seva tradicional activitat turística, que presenta encara un potencial important de desenvolupament, especialment relacionat amb la desestacionalització del sector.
Un sector agroalimentari potent, amb força tradició, en el qual destaquen els productes amb un alt valor afegit, acollits a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques protegides i distintius de qualitat.
Entre els principals reptes de l’economia espanyola s’inclou l’augment de la productivitat, la millora del mercat de treball i el desenvolupament del seu potencial tecnològic. La productivitat és un punt feble de l’economia espanyola si es compara amb la productivitat europea. Millorar aquesta dada és necessari perquè implica augmentar la competitivitat de les empreses i de l’economia en el seu conjunt.
Productivitat. En economia, relació que hi ha entre la quantitat de recursos de tot tipus emprats per produir i els resultats obtinguts, ja siguin productes o serveis (valor afegit per persona ocupada). És la manera que s'utilitza per mesurar l'eficiència del sistema productiu.
Competitivitat. Capacitat de competir en els mercats internacionals.
Competitivitat. Capacitat de competir en els mercats internacionals.
5.12. Situació d’aprenentatge 2. Fer un pronòstic fonamentat sobre l’evolució de l’economia catalana
Partiu d’aquesta situació
Imagineu que una companyia multinacional, d’origen suec, del sector de l’electrònica i les telecomunicacions vol invertir a Catalunya i us encarrega un estudi a vosaltres, que sou consultors i assessors d’empreses, per saber quina serà l’evolució econòmica prevista per als pròxims anys.
Per grups, recopileu tota la informació possible i elaboreu un dossier amb un pronòstic fonamentat sobre l’evolució de l’economia catalana en els propers anys.
Seguiu els passos següents
A. En la infografia següent es mostren les previsions macroeconòmiques fetes pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat l’octubre de 2022. Entra en el web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i cerca dades econòmiques del 2023, provisionals o definitives. Digues si les previsions van ser encertades o no i si hi ha algunes dades que no coincideixen.
B. El sector turístic té una gran importància dins l’activitat terciària a Catalunya. A finals del 2022 havia recuperat gairebé els nivells d’activitat previs a la pandèmia. Una de les tendències de futur més fortes en aquest sector és la de fer sostenible la seva activitat. Aquesta estratègia passa per línies com reduir la petjada ecològica, facilitar la mobilitat sostenible o promoure la sostenibilitat sociocultural del territori. Llegiu la nota de premsa de la pàgina següent:
Feu una cerca i digueu quantes destinacions amb plans de sostenibilitat turística existeixen actualment. Digueu, també, quina mena d’ens administratius reben els fons.
Analitzeu, contrasteu, valoreu i argumenteu si és vàlida la hipòtesi
Elaboreu un dossier sobre l’evolució de l’economia a Catalunya. ¿Aconsellareu, a l’empresa que us ha encarregat l’estudi, que inverteixi capital i desenvolupi la seva activitat econòmica a Catalunya? Hi ha algun sector que considereu millor per invertir?
Les previsions econòmiques estan sempre sotmeses a la possibilitat de cometre errors. La finalitat d’aquesta situació d’aprenentatge és que les vostres conclusions estiguin ben fonamentades i raonades.
C. Un sector important de l’activitat econòmica catalana és el de les anomenades empreses emergents. És un sector que destaca per l’ús intensiu i el desenvolupament de tecnologies punteres com la intel·ligència artificial (IA). Les start-ups amb més potencial a Catalunya treballen en sectors tan diversos com les ciències de la vida i la salut (genètica, detecció precoç de malalties...), tecnologies de la informació i la comunicació (logística, digitalització del comerç, vehicles elèctrics intel·ligents…) i empreses emergents de tecnologia profunda (destaquen per la seva recerca i innovació en tecnologies i per aportar nous coneixements científics). Llegeix la notícia següent:
Busqueu per internet si el sector de les empreses emergents continua creixent a Catalunya o si s’està estancant com a conseqüència de la incertesa econòmica.
Fins on arriba el poder de la República Popular de la Xina?
Fins on arriba el poder de la República Popular de la Xina?
Activitat inicial
Fa dècades que la República Popular de la Xina té un important creixement del seu PIB per PPA, especialment després de la seva incorporació a l’Organització Mundial del Comerç (OMC) l’any 2001. La Xina va avançar els Estats Units, pel que fa a aquest indicador, el 2017, i abans del 2030 és possible que l’avanci en el PIB sense considerar la paritat del poder adquisitiu. Què creieu que vol dir això? Feu un intercanvi d’idees previ.
Activitats de desenvolupament i d’estructuració
Com ha estat el creixement econòmic de la Xina les darreres dècades?
Aquesta evolució és deguda a l’enorme activitat econòmica, sobretot industrial i comercial, de la Xina. Cada any el percentatge anual de creixement ha estat molt alt, sovint per sobre del 10 %. Fins i tot l’any 2020, amb l’aturada global de l’economia provocada per la pandèmia de la covid-19, el seu creixement va continuar tenint xifres positives, quan altres potències mundials van tenir creixements negatius.
Les raons d’aquest creixement ràpid són diverses i complexes, i giren al voltant de l’enorme força de treball que significa la seva gran població, la política econòmica fermament dirigida pel govern i la deslocalització d’empreses occidentals.
ACTIVITAT 1. Entreu en el web del Banc Mundial i preneu nota de quins han estat els creixements percentuals, l’any 2022 i posteriors, dels PIB per PPA de la Xina i dels Estats Units.
Les grans xifres de l'economia
Xina és el país més poblat del món i un dels grans productors i consumidors de productes agrícoles. És el primer productor de cereals, incloent-hi l’arròs, el cotó, les patates i el te. També domina el sector porcí, el sector oví i el sector pesquer mundial, amb flotes de vaixells per totes les mars.
La Xina té grans reserves de carbó, que encara és la seva primera font d’energia; també té reserves de petroli i de gas natural, i és un gran productor de minerals com el ferro, l’or o el titani.
La indústria és un element clau en l’economia xinesa per la seva importància en l’activitat exterior, ja que és la primera potència exportadora del món. Hi destaca la producció i l’exportació d’equips elèctrics i electrònics, maquinària pesant, mobles i aparells òptics, entre altres. Més de la meitat d’aquestes produccions les realitzen empreses amb participació de capital estranger.
El sector dels serveis genera més del 50 % del PIB, principalment per la seva gran activitat comercial exterior. El govern xinès, que controla fermament l’economia del país, està impulsant altres activitats terciàries, com ara les finances o les assegurances.
ACTIVITAT 2. Cerqueu, en aquesta unitat, les dades sobre la taxa d’atur i la inflació a Catalunya l’any 2022. Compareu-les amb les de la Xina i preneu nota de les diferències que s’observen.
ACTIVITAT 3. Observeu el percentatge d’ocupació en els diferents sectors d’activitat. Segons el vostre criteri, ¿es pot afirmar que la Xina té una economia postindustrial? Per fer-vos una idea, podeu comparar les dades de la taula amb les de Catalunya i Espanya que hi ha en aquesta unitat.
INDÚSTRIA - SERVEIS - AGRICULTURA - POSTINDUSTRIAL - INDUSTRIALS - SERVEIS
L’expansió econòmica de la Xina
Ja sabem que la Xina és la primera potència exportadora del món i que, pel que fa a les importacions, ocupa la segona posició. Aquests intercanvis comporten un gran superàvit comercial al seu favor. Aquesta activitat ve d’una tradició mil·lenària d’intercanvis entre la Xina i l’Europa Oriental materialitzats a través d’un conjunt de rutes que en el segle xix van ser anomenades la ruta de la seda.
L’any 2013, el govern xinès va presentar un projecte econòmic i polític el nom del qual es tradueix com a Iniciativa del cinturó i ruta de la seda o Belt and Road Initiative (BRI). Aquest projecte vol connectar i establir intercanvis de tota mena entre la Xina i Europa, passant per l’Àsia Central i l’Orient Mitjà. El seu nom popular és Les noves rutes de la seda. El plural d’aquesta denominació es deu al fet que s’han establert vies terrestres i també marítimes. Val a dir que, més enllà del comerç, es pretén establir bones relacions polítiques amb els altres països.
ACTIVITAT 4. Observeu atentament els dos mapes i redacteu un breu escrit per explicar, segons la vostra opinió, quina és la capacitat d’influència de la Xina en el món.
ACTIVITAT 5. Quina és la idea principal que es pot extreure d'aquest text?
La influència xinesa al món, més enllà de l’economia
La influència xinesa en el món va més enllà de l’àmbit econòmic. El 2001 es va crear l’Organització de Cooperació de Xangai (SCO), hereva d’una anterior organització anomenada els Cinc de Xangai.
L’Organització de Cooperació de Xangai té com a objectiu principal vetllar per la seguretat regional i fer front a amenaces com —segons les seves pròpies paraules— el terrorisme, el separatisme i l’extremisme. La utilització d’aquests termes evidencia la clara vocació política de l’organització.
Si es considera la població dels seus membres i el potencial econòmic d’alguns, és clar que l’Organització de Cooperació de Xangai és una organització amb molt poder regional polític i econòmic.
ACTIVITAT 6. Busqueu, per internet, si s’ha produït, des de 2022, algun canvi: la incorporació d’un nou membre o d’un nou país observador o la retirada d’algun estat.
La Xina i els problemes ambientals
La Xina és el país que més tones de CO2 emet a l’atmosfera, amb 10.000 milions de tones anuals. Les causes són la seva gran dependència del carbó (és el páis del món que més carbó consumeix) i la seva important activitat industrial i exportadora.
ACTIVITAT 7. Els països industrials d’Àsia no volen acceptar les condicions del món postindustrial occidental. Aquest article periodístic és crític amb l’actitud del govern xinès. Quina opinió teniu respecte a aquesta qüestió? ¿Cal que tothom redueixi immediatament les emissions, o bé cal donar un marge de temps als països de recent industrialització?
5.13. Activitats d’aplicació
Proposta per treballar en grup
Quin és l’abast polític i econòmic de la Xina? Quines seran les seves conseqüències mediambientals d’aquest poder creixent?
Procediments de la proposta
Utilitzareu cartografia analògica i digital de diferents escales.
Buscareu, seleccionareu i fareu ús d’informacions de fonts cartogràfiques.
Consultareu bases de dades telemàtiques; textos científics, periodístics i divulgatius que estudiïn els trets característics fonamentals de l’economia xinesa.
Reflexionareu sobre la capacitat d’influència de la Xina en el món.
Comunicareu els resultats de la recerca mitjançant una presentació.
Fareu servir mitjans digitals per difondre la vostra presentació.
Etapes de la proposta
1. Cerqueu, a la xarxa, quines són les principals zones industrials de la Xina i situeu-les en un mapa mut.
2. Cerqueu quins són els principals ports comercials de la Xina i situeu-los en un mapa. Anoteu quin lloc ocupen aquests ports dins el comerç mundial. Compareu aquest mapa amb el del punt anterior i assenyaleu quines similituds presenten.
3. Observeu els mapes d’aquest estudi de cas o d’altres fonts d’informació que hàgiu trobat i reflexioneu sobre el poder econòmic de la Xina sobre la resta del món. Dividiu la classe en tres grups, un dels tres grups de la classe debatrà sobre el poder econòmic xinès. Un altre dels grups debatrà, amb les informacions disponibles, sobre quina és la capacitat del govern xinès d’influir políticament sobre la resta d’estats del món. El tercer grup s’encarregarà d’informar-se i debatre sobre la situació ambiental a la Xina. Hi trobareu enllaços útils en l’espai personal del web www.espaibarcanova.cat.
4. Cada grup de treball redactarà les seves conclusions i les exposarà oralment a la resta de la classe.
5. Finalment, elaboreu una presentació digital o un vídeo explicant la vostra visió dels temes tractats. Cal que aporteu informació en diversos suports: mapes, fotografies, vídeos, etc.
Page updated
Report abuse