A. dinàmica de la població

Des de mitjan segle xx, la població mundial ha experimentat el creixement més elevat que s’hagi registrat mai. Dels 2.500 milions d’habitants que hi havia l’any 1950, s’ha passat als 8.000 milions actuals. Les causes principals d’aquest creixement han estat el descens de les taxes de mortalitat (tant en termes generals com pel que fa a la mortalitat infantil) i el manteniment fins a l’any 1970 d’unes taxes de natalitat elevades en una bona part del món. A partir de l’any 1973, les taxes de natalitat i els percentatges d’increment de la població van començar a baixar lentament, però la gran quantitat de població jove ha fet que l’augment poblacional continuï sent d’uns 80 milions de persones cada any.

• L’increment més accelerat de la població mundial es produeix, actualment, al continent africà, especialment a l’Àfrica subsahariana, amb un creixement que és més del doble de la mitjana mundial.

• A la resta del món, tot i que la població augmenta, hi ha una tendència cap a la disminució progressiva dels naixements, amb unes taxes de natalitat moderades que oscil·len entre un 10 i un 20 ‰ i menys de dos fills per dona.

• La taxa de mortalitat mundial també disminueix a poc a poc. Actualment les taxes de mortalitat mundial menys elevades es registren a l’Amèrica Central i al nord d’Àfrica. En aquestes zones, la joventut de la població i unes condicions sanitàries i alimentàries acceptables fan que l’esperança de vida augmenti.

• En aquest moment, les taxes de mortalitat més elevades del món les trobem al continent europeu, per envelliment, i a l’Àfrica subsahariana per problemes sanitaris i alimentaris. Contràriament al que passava temps enrere, les taxes màximes de mortalitat mundial corresponen, actualment, a països de l’Europa oriental.

Les projeccions de població de l’ONU assenyalen que el creixement total de la població mundial anirà disminuint al llarg del segle XXI. Segons aquestes previsions, l’any 2050 la població del món arribarà a 9.500 milions d’habitants i, cap a finals de segle, s’assolirà una estabilització de la població entorn dels 10.500 milions.

La disminució universal de la fecunditat

La natalitat es calcula sobre el total de la població. Això pot induir a extreure conclusions enganyoses sobre l’evolució d’una població segons la seva estructura per edats o sexes. Si en un lloc hi ha un percentatge elevat de població vella (de 65 anys o més), la taxa de natalitat serà baixa, encara que les dones en edat fèrtil tinguin força fills. La fecunditat, definida com el nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d’edat femenins, permet mesurar millor com es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir.

Un indicador i una taxa molt útils per mesurar la fecunditat són l’indicador conjuntural de fecunditat (ICF) i la taxa de fecunditat general. El primer indica el nombre mitjà de fills d’una dona (dels 15 als 49 anys), suposant que la fecunditat per cada grup d’edat es mantingui constant; la segona es calcula dividint el nombre de naixements anuals per la població femenina de 15 a 49 anys i multiplicat per mil.

La fecunditat ha anat disminuint arreu del món des de fa cinquanta anys. Tant és així que es calcula que cap a l’any 2050 la mitjana mundial de fecunditat s’aproximarà força a l’índex de reemplaçament poblacional. 

En l’esquema següent es pot observar el mecanisme de disminució de la natalitat i les seves conseqüències:

Malgrat això, la disminució de la immigració, la crisi econòmica iniciada l’any 2008 i l’arribada a l’edat de la procreació de les generacions nascudes entre els anys 1980 i 1990, han fet que, a la segona dècada del segle, la natalitat i la fecunditat hagin anat disminuint, fins al punt que la taxa bruta de natalitat ha baixat al 7,45 ‰ l’any 2021, mentre que la de mortalitat s’ha mantingut entre el 8 i el 9 ‰. Excepcionalment, la taxa de mortalitat va superar el 10 ‰ l’any 2020 com a conseqüència de la pandèmia de covid-19, però els anys següents s’ha tornat a situar entre el 8 i el 9 ‰.

Gairebé totes les comarques catalanes tenen un creixement vegetatiu negatiu. A les comarques interiors del Prepirineu i del sud de Catalunya és on les taxes de natalitat són més baixes i les de mortalitat més elevades. En canvi, les comarques de la zona litoral i del centre presenten més vitalitat demogràfica, tot i que els seus creixements vegetatius, en aquests moments, són molt petits. Aquesta informació es reflecteix en el mapa i en la gràfica següents.