VOCABULARI
temps atmosfèric, isòbara
massa d'aire, circulació atmosfèrica, corrent en jet (jet stream)
baixa pressió o depressió (borrasca), depressió atlàntica, depressió mediterrània
alta pressió o anticicló, anticicló de les Açores
front, massa d'aire polar
vent, calima, efecte foehn o föhn, marinada, fogony
domini climàtic
bosc caducifoli
paisatge alpí
El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps metereològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
VARIABLES METEREOLÒGIQUES:
TEMPERATURA DE L'AIRE
HUMITAT RELATIVA DE L'AIRE
PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
VENT
PRECIPITACIÓ
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA:
LATITUD
ALTITUD
TERRENY I MASSES D'AIGUA
MASSES D'AIRE EN MOVIMENT
Són la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). S’acostuma a col·locar l’eix de les temperatures a l’esquerra i el de les temperatures a la dreta. Per a fer possible la seva lectura, el valor de les precipitacions ha de ser el doble que el de les temperatures, això ens permet observar amb un cop d’ull els mesos secs, les barres dels quals queden per sota de les línies de la temperatura.
Climograma de Quito (Equador)
2.10. Climogrames
Busca on és l'indret del mapa. Pots anar a Google Maps i escriure les coordenades en aquest format: 39°28'50"N 0°21'59"W
Analitza l'evolució de les temperatures i les precipitacions mitjanes mensuals
A quina varietat climàtica d'Espanya correspon aquest climograma?
Descriu les característiques fonamentals del clima al qual pertany el climograma
Com repercuteix aquest tipus de clima sobre el paisatge i les activitats humanes.
Classificació de les masses d'aire de Bergeron
Parlem de potents fluxos d’aire que reben el nom de corrent jet o jet stream. En trobem dos el subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l’hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l’estiu a pujar (60º N). El jet stream es desplaça cap a l’est i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent). A l’estiu es desplaça cap al nord, afavorint l’entrada d’anticiclons subtropicals i a l’hivern es desplaça cap al sud i deix passar borrasques i temperatures més fredes.
La Península Ibèrica està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l’afecten molt més les altes pressions tropicals. A l’estiu es veu afectada per l’anticicló de les Açores, i de masses d’aire càlid i sec procedents del nord d’Àfrica.
L’aire en contacte amb la troposfera genera anticiclons (altes pressions, originades al corrent en jet o aire fred i dens), parlem de temps estable, sense núvols, alta insolació. Borrasques (baixes pressions, originades al corrent jet, aire calent), parlem de temps inestable, l’aire puja, es condensa i plou.
Tant els uns com els altres es representen mitjançant isòbares (als mapes de superfície).
LLIBRE, p. 96
Anticicló de les Açores. La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu domina el panorama climàtic de la Península Ibèrica, és sec i càlid.
Masses d’aire tropical, continental o sahariana. Aire molt càlid i sec. Poden arribar durant l’hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l’estiu provoquen les onades de calor.
Depressions atlàntiques. Masses d’aire procedents de l’atlàntic, conseqüència dels vents de l’oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord-oest.
Reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals
Massa d’aire polar marítim. Formada a l’oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, molta inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l’any.
Massa d’aire polar continental o siberià. Molt sec i fred (-20ºC), s’origina al centre i al nord d’Europa, a l’hivern cauen les temperatures i es produeixen nevades, a l’estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses.
A banda dels factors comentats, és important esmentar el comportament del Mediterrani:
A l’estiu: domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfó i evaporació abundants.
A la tardor: els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d’aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l’aire i provoquen pluges torrencials. Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l’atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos.
Cal acabar comentant que donat el relleu i la posició de la Península Ibèrica, les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern):
Aquesta continentalitat fa que a l’estiu les masses d’aire (anticiclons subtropicals) s’escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.
La mateixa continentalitat a l’hivern, quan una massa d’aire s’estanca a l’interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals.
Rep aquest nom d’un vent sec i càlid característic del nord dels Alps. Es produeix en relleus de muntanya quan una massa d’aire temperat i humit es veu forçada a ascendir per superar l’obstacle. Això fa que el vapor d’aigua es refredi i es condensi i per tant plou, per tant el vessant de sobrevent es caracteritzarà per ser humida i plujosa. Un cop superada la serralada l’aire descendeix ràpidament provocant una forta pressió atmosfèrica, per tant el vessant de sotavent tindrà un vent sec i calorós, que és el que es coneix com a efecte foehn.
Mapes temàtics d’isolínies: els mapes d’isopletes o isolínies utilitzen línies corbes que uneixen punts d’igual valor. Per exemple: isòbares (línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica); isohietes (línies que uneixen punts amb la mateixa precipitació); isotermes (línies que uneixen punts amb la mateixa temperatura)
Descripció: Es tracta de dos mapes temàtics d’isolínies (isòbares), el que coneixem com a mapes del temps. El de l’esquerra és un mapa de superfície i el de la dreta és un mapa d’altura. Els dos ens mostren l’estat de l’atmosfera en un moment determinat. Els mapes representen l’espai geogràfic comprès entre el nord d’Àfrica, l’oest d’Europa, la península Escandinava, Islàndia i la part nord-occidental de l’oceà Atlàntic. No hi ha escala, tot i suposem que és petita, tampoc coneixem la font. Els mapes estan datats el 2 de juliol de 1977.
El mapa de l’esquerra (mapa de superfície) mostra la pressió atmosfèrica en mil·libars (mb) amb les isòbares (línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica). El mapa de la dreta (mapa en altura) mostra en metres d’altura aquells punts amb la mateixa pressió, en aquest cas 500 mb, a partir de les isohipses (línies que uneixen la mateixa altura per la mateixa pressió), a més a més podem observar línies de color blau (isotermes) que uneixen punts amb la mateixa temperatura de l’aire.
En el mapa d’altura es pot observar la trajectòria de la corrent en jet (jet strem), que com podem observar se’ns mostra ondulada i es distingeix perquè les isohipses es mostren juntes i paral·leles entre si. Observant les isotermes i el corrent en jet podem veure si hi ha bosses d’aire fred o calent en altura.
Passem a comentar el mapa de superfície, donat que els centres d’acció coincideixen entre els dos mapes.
Anàlisi: en el mapa de superfície trobem una massa d’aire (centre d’acció) de baixes pressions sobre Islàndia, amb dos fronts associats, un fred i un càlid (pertorbació). Observem l’anticicló de les Azores, que tot i afectar a la Península Ibèrica no ha evitat la formació sobre aquesta de dues borrasques com a conseqüència de les elevades temperatures de la zona. Com es pot observar en el mapa d’altura aquestes borrasques es tradueixen en una zona de baixa pressió atmosfèrica ubicada entre dos anticiclons: el de les Azores i el situat al centre d’Europa (Alemanya), aquesta baixa pressió rep el nom de tàlveg (vaguada en castellà) i es correspon amb un ascens d’aire càlid i humit que xoca amb l’aire molt més fred i pesat dels anticiclons que l’envolten, originant núvols i precipitacions.
Predicció de temps: el temps al centre d’Europa serà estable i assolellat, conseqüència del domini anticiclònic, mentre que a la Península Ibèrica, es produiran pluges (pluges de convecció típiques de l’estiu) fortes en un curt període de temps. El front fred que s’observa en el mapa de superfície provocarà una caiguda de les temperatures i precipitacions a la façana cantàbrica, la façana atlàntica de França i les Illes Britàniques.
2.11. Comentari del mapa atmosfèric
Fixa't en la data. A quina estació climàtica correspon el mapa?
Quines masses d'aire hi pots identificar?
On estan situades les masses d'aire?
Quines condicions metereològiques hi haurà a la Península Ibèrica?
Elabora una crònica periodística per descriure el temps que va fer a tot el territori peninsular aquest dia.
Divendres 18 octubre 2024
LLIBRE, p. 81-84
Precipitacions mitjanes anuals
Dominis climàtics de Catalunya
Temperatures mitjanes anuals
LLIBRE, p. 94-96
Clima mediterrani
Clima atlàntic
Clima continental o d'interior d'influència mediterrània
Clima subtropical
2.12. Comentari de text
Quines són les característiques principals de les masses d'aire que afecten Catalunya?
Les masses d’aire que afecten Catalunya
Les masses d’aire són, en essència, aquelles vastes regions amb unes característiques de temperatura i d’humitat similars. Concretant més, pel que fa a les masses d’aire més destacades que afecten Catalunya, s’han d’anomenar: l’àrtica continental, que prové de les terres inhòspites del nord de Rússia i que té una temperatura sovint gèlida, a banda d’una humitat baixa; l’àrtica marítima, que, procedent del nord d’Escandinàvia o d’Islàndia, és molt freda, però no gèlida, i humida; la polar continental, molt freda i seca, que ve de l’interior d’Europa; la polar marítima, que és freda i humida i que té com a regió font o d’origen [...] l’Atlàntic septentrional; la tropical continental, que, provinent del desert més famós del món, el Sàhara, és molt càlida [...] i eixuta, i, per últim, la massa d’aire tropical marítima, menys càlida però més humitosa que l’anterior, que té com a regió d’origen el gairebé venerat anticicló de les Açores.
Jordi Sacasas i Lluís: Geografia de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.