Embedded Files
1. MORFOLOGIA URBANA
1. MORFOLOGIA URBANA
Es pot planificar el creixement de les àrees urbanes?
Les ciutats d’arreu del món presenten formes molt diverses; totes, però, prenen forma a partir de l’articulació existent entre els diferents tipus d’espais (espais edificats, solars buits, vies públiques...) i elements del territori (relleu, cursos fluvials, pendents...). L’estudi de les formes urbanes s’anomena morfologia urbana.
«Les nostres ciutats no són obra de la generació present, ni de la que l’ha precedida, ni de la civilització que aixeca avui el cap, sinó que són l’obra perseverant i continuada de moltes generacions, de moltes civilitzacions. Són com aquests monuments en què cada generació, cada civilització ha anat posant, en passar, una nova pedra, pedra que no ha estat posada capriciosament sinó amb una intenció deliberada.»
Ildefons Cerdà: Teoria General de la Urbanització (fragment adaptat).
La ciutat de Xangai és una de les àrees urbanes del món que han crescut més en les dues darreres dècades. És un clar exemple de la potencialitat de les ciutats i de com aquestes poden esdevenir focus de desenvolupament de les activitats econòmiques.
2. EMPLAÇAMENT I LOCALITZACIÓ
2. EMPLAÇAMENT I LOCALITZACIÓ
Emplaçament: lloc físic on es troba la ciutat (turó, riu, costa)
Localització: situació respecte altres llocs + funció que exerceix sobre l'entorn geogràfic (control d'un nus de comunicacions...)
Per entendre com s’ho han fet, les ciutats, per aconseguir tenir una forma i una estructura urbanes, cal conèixer els diferents factors que han condicionat el seu creixement al llarg de la història. Aquests són, bàsicament, de dos tipus: factors naturals (localització, clima, relleu, recursos hídrics, sòl, materials de construcció disponibles, etc.) i factors antròpics o derivats de l’acció humana (tecnologia, vies de comunicació, economia, aspectes defensius, política, legislació, estètica, etc.).
Girona romana (s. III dC)
Girona al segle XIII
Girona carolíngia (800)
Girona a mitjan segle XIV
Girona al segle XII
Girona a inicis del segle XV
3. ESTRUCTURA URBANA
3. ESTRUCTURA URBANA
La interrelació que s’estableix entre els espais construïts, els no construïts i el conjunt d’interrelacions entre els elements formals i els funcionals d’una ciutat s’anomena estructura urbana.
TRAMA URBANA: sistema de connectors entre espai, entramat de carrers i edificis d'una ciutat, resultat de les diferents fases de creixement i del procés d'urbanització.
= Canvis al llarg del temps segons la tecnologia de cada moment.
Els elements principals que configuren l’estructura urbana són els següents:
la parcel·lació; és a dir, l’acció de donar una forma i una mida a les parcel·les;
la xarxa viària, que permet la circulació entre les diferents àrees i l’accés a les parcel·les;
els espais construïts, formats per les edificacions residencials i els equipaments productius o de serveis;
i els espais lliures, que són espais no construïts, generalment d’ús públic, com ara els parcs o altres espais verds.
Aquests elements defineixen els diferents tipus de teixits urbans entre els quals podem destacar els següents:
Irregular o Orgànic: es basa en l’adaptació de l’espai urbà a la topografia de l’emplaçament. La seva forma és irregular per tal d’aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix l’entorn. És característic de les ciutats que tenen un nucli urbà medieval compacte, sovint encerclat per muralles.
PLA IRREGULAR: ciutat preindustrial
Reticular o Ortogonal: és un teixit urbà regular que adopta la forma de quadrícula, en què els carrers s’encreuen perpendicularment. És característic de la ciutat grecoromana, reprès a l’edat moderna i habitual en la construcció d’eixamples urbans o ciutats noves a l’època contemporània.
PLA ORTOGONAL, RETICULAR, EN QUADRÍCULA: eixamples del s. XIX
Radial o Radiocèntric: es caracteritza per l’organització de la xarxa viària a partir d’un punt central. Si presenta vies de circumval·lació que connecten els sectors urbans en sentit transversal, s’anomena malla radiocèntrica. S’associa a grans reformes urbanes de l’època moderna, però també s’ha aplicat a la planificació d’urbanitzacions contemporànies.
Sector urbà de la Place de l’Etoile, París: malla urbana radial.
Nucli històric de Vitòria: malla urbana orgànica.
Lineal: es basa en la disposició de la xarxa viària i dels espais construïts al llarg d’un eix viari principal, que ordena l’espai urbà a banda i banda. Aquest tipus de teixit urbà es va començar a planificar a finals del segle xix i no ha estat mai gaire generalitzat.
Ciudad Lineal Arturo Soria, Madrid.
PLA LINEAL
MADRID (Ciudad Lineal)
La majoria de ciutats mitjanes o grans presenten una forma urbana que es pot qualificar de collage, perquè hi coexisteixen teixits urbans planificats en diferents etapes històriques i amb diferents criteris urbanístics.
4.1. ANÀLISI D'UNA CIUTAT CATALANA O ESPANYOLA
A través de la recerca de mapes històrics, marqueu les diverses fases de creixement de la ciutat.
Emplaçament originari (romà, medieval?)
Evolució històrica (plànols)
Trama urbana: marcar diversos sectors de la ciutat que segueixen una trama de les estudiades (pla irregular, ortogonal, radiocèntric, lineal, etc.)
Foro-Ciudad: ACCÉS AL MAPA AMB L'EDAT DELS EDIFICIS (excepte País Basc i Navarra)
Nucli original: la ciutat romana
GOOGLE EARTH : Recerca d'una visió satèl·lit actual
Evolució de la ciutat de Barcelona
HECTOR: San Sebastián de los Reyes Católicos
MARIA: València
BRYAN: Madrid
ELIAS: Málaga
DIKRA: Saragossa
MOAD: Bilbao
DAVID: Sevilla
LUCIO: Lugo
ROHAN: Cadis
TRISTAN: Salt
LAURA: Elx
AFRA: Jaén
MARCEL: A Coruña
GUIM: Morella
4. AGENTS SOCIALS URBANS
4. AGENTS SOCIALS URBANS
En la formació de l’espai urbà hi intervenen els anomenats agents urbans, una sèrie de persones, corporacions o institucions que intervenen en la creació o producció d'espai urbà segons els seus interessos (votant, expressant l'opinió, exercint pressió, aportant projectes, planificant, actuant il·legalment).
Normalment tenen interessos contraposats:
Els propietaris del sòl. Són els primers agents urbans que cal tenir en consideració. Intenten aconseguir que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat, per assolir, així, guanys econòmics.
Els promotors, les empreses immobiliàries i les entitats financeres. Centren la seva activitat en la construcció, la venda i el lloguer d’habitatges, locals comercials i naus industrials, i en la concessió de préstecs per tal d’obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus clients.
Els propietaris d’empreses industrials. Influeixen en la transformació urbana quan prenen la decisió de traslladar les seves fàbriques des dels vells espais industrials de l’interior de la ciutat fins als nous polígons de la perifèria, i alliberen terrenys que poden resultar molt útils a altres agents.
Els ciutadans i ciutadanes i el seu teixit social. Influeixen en la formació d’espai urbà quan exerceixen pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives d’habitatge i serveis. La participació ciutadana en aquests afers és molt important, ja que fa de contrapès enfront dels interessos d’altres agents i democratitza la vida municipal. Aquesta participació es materialitza en audiències públiques, consells ciutadans, consultes populars o altres mecanismes que els ajuntaments tinguin previstos.
Els organismes públics (ajuntaments, governs regionals o estatals, etc.). Com a representants del conjunt de la ciutat o del país, tenen la responsabilitat de decidir els usos als quals es destinarà el sòl i l’orientació que ha de prendre el creixement urbà. Per això, aquests organismes tenen la potestat d’establir normatives d’edificació, concedir o denegar permisos d’obres, qualificar els terrenys i prendre tot de decisions que afecten profundament l’espai urbà i la seva qualitat.
Agents socials urbans. Persones, grups i institucions
PROPIETARIS DEL SÒL URBÀ I PROMOTORS IMMOBILIARIS
Especulació urbanística amb la compravenda de terrenys i amb els arrendaments
Pressió als ajuntaments i inistitucions per modificar plans urbanístics
EMPRESARIS
Recerca de la millor ubicació de les fàbriques o oficines
Demanda de noves infraestructures: carreteres, polígons industrials, etc.
CIUTADANS
A la recerca del benestar i contraris als aspectes negatius de la ciutat
Diferències segons la classe social i el barri
Participació a través d'associacions...
PODERS PÚBLICS
Rol arbitral entre els agents
Planificació urbanística: usos del sòl urbà, solució als desequilibris i necessitats
4.2. ANÀLISI DE CASOS
Quins agent socials intervenen en cada cas?
Page updated
Report abuse