PAISATGE ATLÀNTIC
PAISATGE MEDITERRANI
PAISATGE D'ALTA MUNTANYA
PAISATGE DE LES ILLES CANÀRIES
VÍDEO. "Vilobí d'Onyar, un poble que treballa" (Joaquim Puigvert, 1953)
LLIBRE, p. 234-237
A Catalunya, com en la resta del món desenvolupat, el sector agrari és el que té un percentatge més baix de participació en el PIB i el que registra un percentatge d’ocupació més baix de la població. Si bé fa un segle el 33 % de la població treballava en aquest sector, actualment només dona feina a un 1,3 % de les persones ocupades.
L’escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que prop d’un 30 % del territori català està cobert de conreus. Aquest contrast s’explica per la intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes i per l’aplicació de tècniques intensives de treball, que permeten dirigir les explotacions amb pocs efectius humans però amb una productivitat força alta.
Les tendències principals que ha experimentat en els darrers anys el sector agrari català són les següents:
El descens de la superfície conreada en benefici d’altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) o de l’extensió de la superfície forestal (boscos i bosquines).
L’augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de regatge i a la construcció de nous regs.
La reducció del nombre d’explotacions i l’augment de la mida per fer créixer la productivitat.
L’augment del nombre d’explotacions ecològiques.
La millora de la renda agrària gràcies a diversos factors (disminució del nombre d’explotacions, increment de la productivitat, ajuts públics, etc.).
Totes aquestes tendències es veuen afectades pels problemes de la inflació i la incertesa ja esmentats. Mentre que l’any 2020 la renda agrària catalana va augmentar un 10 % per la pujada de preus de productes com l’oli, els cereals i la fruita fresca, el 2021 va baixar un 14,8 % per l’encariment dels subministraments necessaris per a la producció i per la baixada de preu als mercats de produccions com la del sector porcí.
Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents:
La diversificació en un ventall de subsectors que comprèn tant productes propis de l’agricultura continental (ramats de carn i de llet, farratges, etc.) com de l’agricultura mediterrània (cereals, vinya, frui ters, etc.).
La importància de la ramaderia, sobretot de la ramaderia intensiva, la qual s’ha convertit en el principal subsector agrari de Catalunya.
La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles, atès el caràcter familiar de les explotacions tant pel que fa a la titularitat com a la mà d’obra. El règim de tinença de la terra dominant en aquestes explotacions és la propietat, per davant d’altres com l’arrendament o la parceria.
Les principals produccions agrícoles de Catalunya són els farratges, els cereals, la fruita dolça i la vinya.
5.1. ANÀLISI D'UNA ENTREVISTA
Escolliu una de les persones entrevistades en el reportatge:
Joan Pagès Masó (les Comes)
Josep Xirgu Rabasseda (masover de can Gros)
Aniol Vinyoles Bernatallada (estudiant)
Jaume Olivé Bayó (ca l'Ocell)
Jaume Castelló Bou - Laia Masats Casals (Can Serrà)
Teresa Puértolas López - Antoni Trias Trueta (mas Maiensa)
Feu un resum de les seves explicacions intentant recollir:
la història de la seva família i la seva dedicació a l'agricultura i la ramaderia
tipus de tinença (propietat, arrendament, parceria)
els problemes que tenen en l'actualitat
les perspectives de futur
5.2. DENOMINACIONS D'ORIGEN
Pel que fa a la producció ramadera, el bestiar que aporta més valor econòmic és el porcí, seguit de l’aviram i el boví. El sector ramader es caracteritza per l’alt grau de tecnificació (ús intensiu de pinsos, productes zoosanitaris, selecció genètica, etc.) i per la concentració dels sistemes productius.
La resta de subsectors del sector primari (pesca, forestal i silvicultura i aqüicultura) no tenen la mateixa importància que l’agricultura o la ramaderia. El sector pesquer a Catalunya és un sector petit i en clar retrocés des de fa dècades, a causa de la disminució del volum de captures. El total de quilos de peix subhastats a les llotges catalanes el 2018 va ser equivalent a només el 40 % del total de quilos de l’any 1994. Per tal d’aturar aquest descens de captures, actualment es prenen una sèrie de mesures, dirigides des de la Unió Europea, per aconseguir que el sector pesquer català esdevingui sostenible. Algunes d’aquestes mesures són la retirada d’embarcacions obsoletes, l’establiment de quotes màximes de captures, el control de la mida mínima del peix que arriba a la llotja o l’establiment de períodes de veda.
L’aqüicultura és aquell conjunt d’activitats dedicades a la cria i l’engreix d’espècies aquàtiques destinades a la comercialització i al consum. A Catalunya l’aqüicultura és un sector econòmic força petit, però que es troba en procés de creixement i consolidació, igual que passa a la resta del món, circumstància causada per la crisi general dels recursos pesquers tradicionals. La seva producció es classifica en aqüicultura continental, principalment truites de riu, i aqüicultura marina, la qual es divideix en la producció de peix, com orades i llobarros, i en la producció de mol·luscos, principalment musclos.
Moll pesquer, El Port de la Selva (Alt Empordà).
LLIBRE, p. 248-249
El sector primari espanyol presenta uns trets generals que es mantenen constants des de finals del segle xx:
Manteniment de la superfície agrària utilitzada (SAU), malgrat la disminució del nombre d’explotacions.
Descens de la superfície conreada en secà i augment del regadiu.
Expansió de la superfície ocupada per boscos a causa d’un ús més baix de les pastures.
Augment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària. Cal destacar l’increment de les explotacions ramaderes ecològiques.
Pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
Pèrdua i envelliment de la població activa.
Els diferents tipus de conreus es divideixen d’acord amb els següents percentatges de la SAU total d’Espanya:
Conreus herbacis (cereals, lleguminoses, llavors oleaginoses, tubercles i arrels, farratges, etc.): 38 %.
Pastures permanents: 32 %.
Conreus llenyosos (arbres fruiters, vinya, olivera, vivers d’arbres de Nadal, etc.): 20 %.
Terres en guaret: 10 %.
Pel que fa als conreus de regadiu en el context de la Unió Europea, Espanya és el principal país productor de fruita, amb els cítrics com a producte estrella. També és el primer productor d’hortalisses, entre les quals destaquen els tomàquets.
Si ens centrem en els conreus de secà, Espanya és el principal productor europeu d’olives per a l’elaboració d’oli, amb gairebé el 60 % de la producció total i el tercer productor de raïm per a l’elaboració de vi, després d’Itàlia i França.
5.3. COMENTARI DEL MAPA
L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA A ESPANYA
La ramaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària espanyola. La ramaderia industrial, amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d’animals, s’ha imposat com a model majoritari.
El sector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, és el porcí. Espanya és el país amb més bestiar porcí d’Europa (nombre de caps de bestiar), però el segon, després d’Alemanya, pel que fa a la quantitat de carn produïda. A escala mundial és el quart país productor.
El sector boví és el tercer de la UE per ordre d’importància i ha assolit una gran rellevància per la seva producció de carn i de llet.
L’activitat pesquera a Espanya representa nomes un 0,75 % del PIB. La sobreexplotació dels caladors propers ha fet que sigui un sector en recessió des de la dècada dels anys 80 del segle xx.
A escala europea, és una flota molt important, ja que representa el 25 % del tonatge brut total de les embarcacions dedicades a la pesca. Amb aquest tonatge (326.822 tones), la flota espanyola és la primera en quantitat de quilos de peix viu capturat. Les captures del 2020 van ser de 800.000 tones, el 20 % del total de la Unió Europea. La major part es va pescar a l’Atlàntic Nord i a la Mediterrània, però també a l’Atlàntic Central i Sud i a l’oceà Índic.
La producció del sector espanyol de l’aqüicultura representa el 27,5 % del total de la Unió Europea.