Abans de la industrialització, les ciutats eren nuclis aïllats d'intercanvis comercials i de producció artesana, centres politicoadministratius i militars i nodes de comunicacions.
Grups socials: comerciants, artesans, terratinents, funcionaris de l'exèrcit, funcionaris de l'administració
(Majoria de la població: al camp)
Roma: Xarxa de ciutats i camins densa i jerarquitzada = per controlar el territori
Emerita Augusta, Toletum, Tarraco, Caesaraugusta
Estructura ortogonal, calçades pavimentades, aqüeductes, clavagueres, temples, palaus
PODER POLÍTIC I MILITAR
1000: vuit grans ciutats de més de 15000 habitants (Toledo, Almeria, Granada, Palma, Saragossa, Màlaga, València) + Còrdova (450000 habitants)
Segle XI-XIII: creixement urbà al nord cristià fins als 7.000-15.000 habitants
Ciutats en cruïlles de camins, punts de contacte pla i muntanya (mercats)
Toledo, Burgos, Valladolid, Santiago, Saragossa, Barcelona = construcció de palaus i catedrals + carrers estrets i de traçat irregular = gremis d'artesans i burgesos dedicats al comerç
Segles XV-XVIII: pèrdua de pes polític de les ciutats <=> centralització de l'Estat (Felip II: capital a Madrid el 1561 = residència del rei i la cort i l'aparell de l'Estat)
Andalusia: ciutats de més de 20.000 habitants (Cadis, Sevilla, Jaén, Baeza, Úbeda, Córdova, Jerez, Granada) i 46 ciutats > 5.000 hab.
Toledo: capital religiosa, manufactura de la seda, fabricació d'armes
Burgos: comerç al nord
Valladolid: seu de la noblesa castellana
Medina del Campo (comerç de llana)
Salamanca i Alcalá: ciutats universitàries.
Segle XVIII: creixement urbà a la costa mediterrània.
Revolució industrial > Augment del nombre d'habitants de les ciutats, canvi de funcions i d'organització social
Fàbriques: acceleració del creixement urbà (Catalunya, Biscaia)
Èxode rural i immigració urbana = mà d'obra cap a les ciutats
Ciutats > 10.000 habitants: 84 (1860) > 178 (1936)
Noves funcions: administració (capitals de província)
Expansió ràpida i incessant de la ciutat
enderroc de les muralles i desenvolupament dels transports = planificació del creixement a partir dels eixamples (grans avingudes, renovació de la trama urbana)
conflicte entre dues classes eminentment urbanes = proletariat obrer + burgesia industrial > diferenciació social i aïllament espacial (barris molt diferents)
4.6. ELS PLANS D'ILDEFONS CERDÀ
Mirar el vídeo: 3CAT, Sense ficció, "Els plans de Cerdà"
Respon les preguntes següents (els alumnes ho tenen al Classroom):
1. Com era la Barcelona de mitjan segle XIX?
2. Quins eren els objectius del projecte urbanístic de l'Eixample?
3. Amb quins agents socials urbans es va haver d'enfrontar l'Ildefons Cerdà per imposar el seu pla?
4. Llegeix alguna notícia sobre la casa Orsola. Què diria en Cerdà sobre la situació actual de l'Eixample?
EBENEZER HOWARD: "ciutat jardí" --> suburbis --> ciutats dormitori, contínuum urbà
Creixement descontrolat de la població (emigració rural) = desordre en el creixement de la ciutat (barris de barraques)
Creixement de la metròpolis (ciutats properes a la capital)
Especialització funcional: ciutats dormitori, polígons industrials, zones comercials i d'oci = moviments ciutadans i associacions de veïns
LE CORBUSIER: blocs de pisos i espais verds
4.7. AGENTS SOCIALS AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Quins són els agents socials que han intervingut en la història de les ciutats de Catalunya i Espanya? Com ho han fet?
Ho pots resumir en la taula següent
Propietaris del sòl Empresaris Poders públics Ciutadans
CIUTAT ROMANA
CIUTAT MUSULMANA
CIUTAT MEDIEVAL
CIUTAT MODERNA
CIUTAT INDUSTRIAL
CIUTAT-JARDÍ
CIUTAT FUNCIONALISTA
El planejament urbanístic és l’activitat de planificar com s’ha d’organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes i com s’ha d’articular, en aquestes, la vida i les activitats. Aquest planejament és necessari per regular la influència i l’activitat dels diferents sectors interessats a participar en la generació d’espai urbà.
Un aspecte fonamental de l’urbanisme és la manera com la legislació classifica i valora econòmicament el sòl, ja que d’això dependran el planejament urbanístic i el desenvolupament dels usos urbans, la protecció dels espais agrícoles i la delimitació dels espais protegits pels seus valors naturals. Aquesta funció, a l’estat espanyol, la fa la Llei del sòl, que regula el dret a edificar i el valor del sòl. La primera Llei del sòl espanyola es va promulgar l’any 1956, i actualment està en vigor el Text refós de la llei del sòl i rehabilitació urbana del 2015.
A partir de la normativa espanyola, l’urbanisme i l’ordenació del territori són competències traspassades a les comunitats autònomes, responsables d’aplicar la Llei en els territoris respectius.
A Catalunya, la normativa territorial està basada en la Llei de política territorial del 1983 i en la Llei del Pla territorial general de Catalunya del 1995.
La legislació assigna, al territori, usos i condicions d’edificació i especifica els drets i deures generals que estan vinculats a cada ús. Els usos assignats són els següents:
Sòl urbà i sòl urbanitzable. Ús residencial, industrial, logístic i de serveis propis del sector terciari.
Sòl no urbanitzable. Ús rústic, forestal, de valor paisatgístic, agrícola de protecció, de protecció d’espais naturals i altres activitats que es poguessin autoritzar.
Planejament urbanístic: Procediments tècnics i polítics per ordenar el desenvolupament urbà d'un poble, ciutat o territori = PLANIFICACIÓ (preveure i orientar l'evolució futura de la ciutat per a un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà)
plans territorials (comarques, regions, països): grans línies de desenvolupament del territori (ciutats, costa, protecció natural, infraestructures, serveis, carreteres)
2. plans urbanístics: documents tècnis amb dimensió política i legal (a càrrec dels ajuntaments) = llocs, pautes i ritmes d'expansió de la ciutat, procediments per renovar barris, etc.
condicionat (per una situació preexistent)
correctiu (per resoldre deficiències)
prospectiu (previsió d'inversions i actuacions...)
normatiu (d'obligat compliment)
Importància dels transports públics i les vies de circulació privada (infrastructures)
Previsió d'espais de serveis i equipaments
Normatives i ordenances d'edificabilitat, estàndards d'habitabilitat de les cases i nombre mínim i màxim etc.
3. plans parcials = desenvolupament en detall de zones concretes de la ciutat
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
sòl urbà
sòl urbanitzable
sòl no urbanitzable
sistemes generals
Des del S. XIX:
l'Estat i els ajuntaments venen bona part del patrimoni > passa a mans privades
la ciutat esdevé mercaderia = invertint-hi diners es pot vendre més car.
sòl urbà: del valor d'ús (utilitat o funcionalitat de cada zona) al valor de canvi = especulació immobiliària (compra i venda a uns preus fixats per l'oferta i la demanda)
a) beneficis per als propietaris privats del sòl i promotors (s'apropien dels valors afegits de la urbanització: sense fer 'res', el preu de les seves terres poden vendre més car els seus terrenys): grups de pressió (lobbies de bancs, gremis d'empresaris...)que volen incrementar el valor de canvi
b) xoc contra el dret essencial de disposar d'un habitatge digne = ciutadans defensen el valor d'ús ==> moviments socials (associacions de veïns, ciutadans...)
VALOR DEL SÒL
Limitacions: no es pot produir sòl urbà nou (excepte amb requalificació com a urbanitzables de sòl rústic) ni es pot moure des de les perifèries al centre de la ciutat)
SITUACIÓ: localització del sòl dins el conjunt urbà (centre, perifèria) i característiques (comunicacions, equipaments...)
EDIFICABILITAT (plans d'urbanisme municipals: límit a la construcció d'habitatges o centres comercials)
OCUPACIÓ: terreny que es pot ocupar en la construcció del solar
4.8. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE GIRONA
A través del mapa del planejament urbanístic de la ciutat de Girona, resumeix la informació del lloc on vius, de l'institut i de 3 altres indrets amb qualificació urbanística diferent.